La immigració dispara la pràctica d'esports minoritaris a Catalunya

Els immigrants han portat no només costums, llengües i religions, sinó també aficions esportives diferents. La seva decisió de practicar a Catalunya esports que als seus països d'origen són autèntiques passions populars però que aquí eren minoritaris --com el beisbol i la lluita-- o inexistents --com el criquet-- ha comportat augments significatius en el nombre de llicències en algunes federacions.

Les federacions catalanes d'esports com el voleibol, el beisbol, la lluita, els escacs i el rugbi ja compten entre el 10% i el 30% d'immigrants entre els seus esportistes. L'afluència d'estrangers és tanta que diversos d'aquests organismes, com els de beisbol i el d'escacs, per no discriminar els immigrants, han hagut de canviar la normativa i eliminar el límit de forans en les competicions no professionals.

El cas del beisbol crida especialment l'atenció. Segons Jordi Vallespí, director tècnic de la Federació Catalana de Beisbol, el 20% de llicències són d'estrangers, sobretot immigrants de Cuba, Veneçuela i la Re- pública Dominicana. "És gent que té la cultura del beisbol i que, aquí, intenta practicar el seu esport favorit", explica Vallespí.

DE PARES A FILLS

Una afició que passa de pares a fills. "Primer s'hi apunten els pares i més tard hi inscriuen els fills, perquè mantinguin aquella tradició esportiva. El resultat de tot això és que l'augment l'hem detectat també en les categories infantils", afegeix.

Un altre esport on les fitxes han incrementat és el voleibol. La pràctica d'aquest esport a Catalunya s'ha beneficiat de la passió que desperta en països com l'Equador, el Perú i Colòmbia. "Per a un esport que a Catalunya és minoritari, l'arribada d'aquesta gent ha sigut molt bona", afirma Carlos García, de la federació catalana. Actualment, dels 3.200 federats, 275 són estrangers.

L'arribada d'aficionats estrangers s'ha notat també en esports com el rugbi, on a cada club hi ha una mitjana de tres jugadors argentins, i la lluita, els nous federats dels quals són sobretot immigrants de l'est d'Europa, especialment persones que procedeixen de les repúbliques caucàsiques de Rússia. "Al Caucas, la lluita és l'esport nacional", explica Víctor Domínguez, secretari tècnic de la federació, que enumera les nacionalitats dels nous federats: "Tenim ossets, armenis, georgians, kabardins...".

De l'Est d'Europa procedeixen també moltes nenes que en aquests últims anys han començat a practicar la gimnàstica rítmica a Catalunya. Tot i amb això, en el cas dels escacs, els que s'han federat de nou no provenen només d'Europa oriental. Segons explica Antoni Ayza, president de la federació, "aquell 15% d'estrangers procedeixen sobretot de Sud-amèrica, especialment de l'Argentina, el Perú i Colòmbia". Per Ayza, l'aterratge d'aquests escaquistes és una bona notícia: "Arriben jugadors bons que estan ensenyant als nens. D'aquesta manera el nivell augmenta".

EL SOMNI DELS JOCS

Un cas a part és el criquet, un esport inexistent a Catalunya que ha estat importat pels immigrants pakistanesos i bangladeshians. Van començar a practicar- lo al carrer, però actualment ja existeixen diversos clubs que competeixen de manera regular. "El nostre objectiu és poder arribar a fer una federació catalana", explica Mohammad Iqbal, que és el president de l'associació pakistanesa Camí de la Pau. "Tenim un somni: poder formar una selecció per participar en els Jocs del 2012, on serà esport olímpic", declara.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

No obstant, no tot són bones notícies. "L'esport en si no és integrador, nonés ho és si es planteja com una activitat oberta", adverteix Lluís Roldán, de l'Associació Esportiva Ciutat Vella. De fet, diversos responsables federatius alerten del revers negatiu que té aquest fenomen, com per exemple l'aparició de clubs formats per persones d'un únic país i on es nega l'entrada a les d'altres nacionalitats.

Un altre aspecte alarmant és que, amb l'excepció de les originàries d'Europa de l'Est, les dones immigrants estan quedant fora de les activitats esportives. "A nosaltres ens preocupa no tenir ni una sola noia magribina i creiem que és perquè els seus pares no els permeten portar ni mallots ni pantalons curts", lamenta un responsable federatiu que sol.licita l'anonimat.