La vida sota el gran casquet polar

"El planeta s'escalfa a causa de la intervenció humana, el gel dels pols es fon i moltes espècies desapareixeran",argumenta convençut Oriol Coma, un jove de 15 anys. La predicció no és ni de bon tros cap novetat i els alumnes catalans ja l'han sentit milers de vegades. Però ahir, les paraules de l'Oriol tenien un component molt especial, un valor afegit que feia que fossin més pròximes.

I és que no es té cada dia la possibilitat d'escoltar en directe Carles Pedrós-Alió, expert en investigació microbiològica i experimentat en mil batalles, entre elles, una expedició oceanogràfica a l'Àrtic. El científic del CSIC va parlar ahir a Manlleu, davant uns 200 estudiants de secundària i de batxillerat, de l'impressionant ecosistema que habita sota els gels marins de l'Antàrtida i de l'Àrtic.

El desert blanc

El ponent va captivar els joves assistents amb la seva particular versió del"desert blanc",condimentada amb grans dosis d'aventura i sensibilització ambiental."A l'interior de les cavitats del gel polar, a molts graus sota zero, amb una salinitat extrema i a les fosques, ¿hi ha algun ésser viu que estigui prou boig per viure en aquesta situació tan extrema?",va interrogar Pedrós- Alió als nois. La resposta, afirmativa, té nom i cognoms: milions d'algues microscòpiques, que són la base de la cadena tròfica de crustacis, pingüins i óssos polars.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Per a alegria dels assistents, Pedrós-Alió va desgranar alguns dels secrets del seu viatge científic: com es talla el gel per agafar les mostres d'aigua, les excursions amb trineu, la vida a bord, amb ampolla de vi inclosa els diumenges, i fins i tot els partits de futbol sobre la blanca gespa."Un científic pot arribar als nois d'una manera més pràctica i didàctica",va reconèixer Albert Pedro, un dels professors que van assistir a la sessió. L'investigador no va oblidar algunes de les emocions més íntimes, com la"fantàstica"contemplació d'una aurora boreal o el pànic que pateixes quan penses que sota la fina capa de dos metres de gel"existeix tot un mar".

Al finalitzar l'acte, la conclusió va ser unànime:"No podem continuar contaminant d'aquesta manera",va deixar anar l'Oriol. La seva companya Lali Vergés el va secundar sense embuts:"¡Hi hem de fer alguna cosa!"D'acord, però ¿què? I va titubejar:"No sé. Alguna cosa, entre tots, ¿no?"