SALUT
Detectats el 2006 4.000 càncers de mama a Catalunya
80.000 barcelonines d'entre 50 i 69 anys són citades cada any per a una mamografia
El diagnòstic precoç va reduir l'1,5% la mortalitat l'any passat a Catalunya
La prudent mesura de fer-se periòdicament, per iniciativa pròpia, una mamografia i els programes públics de detecció precoç van descobrir l'any passat 3.900 nous càncers de mama a Catalunya, xifra que és un 2,2% més elevada que la del 2005 tenint en compte el constant augment que des de fa 20 anys experimenta aquest tumor a occident. Una de cada 12 dones patirà un càncer de mama, segons l'associació Catalunya contra el Càncer.
La incidència d'aquesta forma de càncer entre la població catalana és superior a la de la mitjana espanyola, però no arriba als nivells de la majoria d'estats europeus, van indicar. Encara que augmenta el nombre de noves malaltes, la mortalitat baixa --va baixar l'1,5% el 2006-- gràcies a la detecció precoç. Aquest tumor va causar la mort d'un miler de catalanes l'any passat. A Espanya, van morir per aquesta causa 5.900 dones el 2006, xifra que va suposar el 16,7% de totes les morts per càncer entre les dones.
Diagnosticat en les fases més incipients, quan no supera els 10 mil.límetres, el 83% de les afectades per aquest càncer viuen al cap de 5 anys després del seu inici i el 74%, al cap de 10 anys.
REFERENT MUNDIAL A
Barcelona --que compta amb un programa de detecció precoç del càncer de mama que està considerat un referent mundial en l'atenció oncològica-- es detecten cada any 3,9 càncers per cada 1.000 dones. Aquest pla, iniciat fa 12 anys des dels serveis municipals de salut i coordinat ara per l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), convoca per carta cada any 80.000 dones de 50 a 69 anys i les cita en un hospital públic perquè es facin una mamografia. Tenint en compte que a Barcelona hi viuen 160.000 dones d'aquestes edats, cada dos anys s'ha ofert el control preventiu a tota la població considerada de màxim risc.
Descomptant les convocades que no van a la cita i afegint les que es controlen de forma privada, l'ASPB calcula que el 86% de les barcelonines de 50 a 69 anys es fan la mamografia, fet que suposa, calculen, una reducció o evitació de la mortalitat de fins al 35%.
Notícies relacionadesUna de les finalitats del Dia Mundial del Càncer de Mama, que avui es commemora, és alertar les dones de la conveniència que s'analitzin periòdicament els pits a partir dels 30 o 35 anys. L'autopalpació de les mames --punt inicial de nombrosos diagnòstics-- i les mamografies són, de moment, els dos mètodes que han demostrat tenir més eficàcia en la detecció d'aquests tumors. Metges d'assistència primària i ginecòlegs ofereixen informació sobre com fer aquest autoexamen, que ha de ser mensual.
Una clínica de Barcelona, el Centre Internacional de Medicina Avançada, ofereix realitzar --entre els dies 22 i 26 d'octubre-- mamografies gratuïtes a les dones de 40 a 70 anys que no s'hagin sotmès a aquesta prova durant l'últim any. Les interessades han de demanar cita a aquest número de telèfon: 663.808.559.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»