Els col.les religiosos s'encaren amb els bisbes per la classe de Ciutadania

El curs escolar 2007-2008 començarà amb un significatiu cisma entre els col.legis catòlics i els bisbes. La Federació Espanyola de Religiosos de l'Ensenyament (FERE), que compta amb prop de 2.000 centres i més d'1,5 milió d'estudiants matriculats, ha plantat cara a la petició de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) de boicotejar l'assignatura d'Educació per a la Ciutadania, que es començarà a impartir a uns 220.000 alumnes de tercer d'ESO. El secretari general de la patronal de col.legis religiosos, Manuel de Castro, va reiterar ahir que l'objecció que prediquen els bisbes i recolza el PP és "innecessària" i va confirmar que la matèria serà impartida, amb tots els continguts, complint la llei.

De Castro es va desmarcar així dels sectors més radicals de la cúria i del PP que inciten a la rebel.lió contra l'assignatura a través de l'objecció de consciència. No obstant, va matisar que la matèria serà adaptada a la seva visió cristiana. La FERE està elaborant una guia complementària que remetrà ben aviat a tots els seus centres i que, juntament amb el temari, incorpora el pensament de l'Església sobre cada capítol i bibliografia orientativa per al professorat.

DURES ACUSACIONS

El religiós es va reafirmar ahir en la seva desobediència després de les punyents i contínues crítiques a la seva tasca educativa abocades des de la COPE, sobretot per boca de Federico Jimé- nez Losantos. Fa dues setmanes, De Castro va demanar per carta a la cúpula de la CEE que paressin les "injúries i desqualificacions". "No la penso comentar perquè era confidencial, però l'assignatura serà impartida i no hi haurà cap problema als nostres centres", va insistir ahir des de Brussel.les.

En la missiva a bisbes i cardenals, De Castro es queixa que el periodista l'acusi en antena de "mentir de forma desvergonyida" i que afirmi que els col.legis religiosos tenen un ideari "de tot a cent" i de "submissió" al Govern "per diners". També es queixa de l'"atac furibund" als concerts

La futura assignatura d'Història de les Religions, alternativa a la de Religió Catòlica a l'ESO, tindrà aquest curs un debut poc brillant. Els col.legis catòlics concertats no l'han ofert durant el període de matrícula ni es plantegen fer-ho perquè consideren que xoca amb el seu ideari i el seu projecte educatiu, segons la Federació Espanyola de Religiosos de l'Ensenyament (FERE).

No obstant, el Ministeri d'Educació i Ciència (MEC) adverteix que tots els centres docents, tant públics com concertats, ho han de fer. "Una altra cosa és que després no la imparteixin si no hi ha un nombre suficient d'alumnes que l'hagin sol.licitat, com pot passar en altres matèries. Aquest nombre establert per les administracions gira al voltant de 10", va afirmar un alt càrrec del departament.

TRES POSSIBILITATS Els serveis jurídics del MEC defensen que tant la llei orgànica d'educació (LOE) com el decret de 29 de desembre que fixa les ensenyances mínimes de l'ESO deixen clar que els pares sempre tenen dret a optar per l'ensenyament de la Religió Catòlica i la seva alternativa d'Història de les Religions. Els centres han d'oferir una tercera possibilitat, que consisteix a garantir "la deguda atenció educativa de l'alumnat", un calaix de sastre on caben tota mena d'activitats.

"El nostre ideari comporta cursar la Religió Catòlica, de manera que no hi ha cap raó per oferir cap alternativa", va advertir Manuel de Castro, president de la FERE. El màxim responsable de l'escola catòlica va defensar que la seva postura és conforme a la LOE, igual que ho eren les lleis anteriors. "En cap cas estem obligant ningú. No pot ser que algú vulgui no cursar Religió Catòlica i triï un col.legi catòlic, perquè això és no acceptar el nostre projecte educatiu", va postil.lar. No obstant, la LOE permet que un alumne es pugui matricular en un col.legi religiós i optar per no cursar l'assignatura confessional.

Notícies relacionades

Adeu al mite del professor nadiu

Un cremat salva la vida gràcies a un trasplantament de pell

De Castro va admetre que, si arriba a donar-se el cas que una família s'obstini a no voler la classe de Religió Catòlica, no hi haurà problemes. "Tampoc en fem una guerra d'això, però el principi el tenim clar". La Comunitat de Madrid va anunciar que oferirà l'assignatura d'història als centres públics o privats sense ideari religiós. El 29 de maig passat va publicar un decret en què gairebé calca el desenvolupament de la llei. "Farem el que digui la norma i la complirem estrictament", va assegurar amb rotunditat la portaveu de la Conselleria d'Educació, que va eludir entrar en polèmiques.

POC INTERÈS Als instituts, l'interès per la matèria, que aquest any s'ofereix a 1r i 3r d'ESO, ha estat molt escàs. Els directors ho atribueixen al fet que triar-la suposa un risc, ja que la Religió Catòlica proporciona un aprovat gairebé general. En canvi, Història de les Religions pot ser una matèria més dura i impedir així la promoció de curs si se suspenen dues assignatures més.