Un cremat salva la vida gràcies a un trasplantament de pell

"Soc viu de miracle", admet un home que va patir una explosió en una planta de reciclatge de Tarragona en què treballava i que li va abrasar el 80% del cos.

Un cremat salva la vida gràcies a un trasplantament de pell
2
Es llegeix en minuts
B. P.

Fa un any i mig, el Ferran (nom fictici), empleat en una empresa de reciclatge de Tarragona, va ser víctima d’una explosió al lloc de treball. "Se’m va cremar el 80% del cos", relata. Les seqüeles físiques i psicològiques que ha sofert han sigut, i encara són, tan greus que accepta de parlar amb EL PERIÓDICO amb anonimat. El Ferran continua viu gràcies a un trasplantament de pell que li han fet.

Els teixits (pell, però no només, també còrnies, nervis, ossos, tendons, lligaments, vàlvules cardíaques o vasos sanguinis), amb freqüència eclipsats pels òrgans sòlids, són els grans oblidats del capdavanter sistema de donació i trasplantaments de Catalunya. Però també salven vides com en el cas de la del Ferran. A Catalunya tots aquests teixits donats per difunts són custodiats al Banc de Sang i Teixits (BST).

"Hi va haver una explosió on jo treballava i ja em vaig despertar a l’Hospital Vall d’Hebron. Segons el que em van explicar, jo vaig sortir del lloc de l’incident caminant, despullat i cremat... No en recordo res", relata aquest home de 60 anys. "Soc viu de miracle. No donaven per mi ni cinc duros". Tot i que ara no té dolor, ha perdut mobilitat als braços. "Els bellugo però sento com si tingués una goma elàstica que em tiba. I el pit igual. Intento que em donin la incapacitat", explica.

A més, el Ferran pateix sordesa per l’explosió. Té els timpans foradats i va perdre un xic de visió a l’ull esquerre a causa de les úlceres. Portava ulleres en el moment de l’explosió. "Cada dos per tres soc al Vall d’Hebron", afegeix. Les seves cremades són de tercer grau.

Cirurgia

"La pell cremada del Ferran va perdre tota la seva funció i, sense fer-li res, hauria mort", explica Jordi Serracanta, cap de secció de la Unitat de Cremats i de l’equip de Reconstrucció d’Extremitats del Vall d’Hebron. Per això necessitava un trasplantament. "Gràcies a l’ús de pell criopreservada del Banc de Sang i Teixits (BST) hem recanviat la pell del pacient. En la primera i segona cirurgia traiem la pell cremada i la recanviem per pell d’un donant", afirma.

Tot i que aquesta pell trasplantada "fa la seva funció", la capa més superficial, l’epidermis, acaba sempre patint un "rebuig" al cos del trasplantat. Però no passa immediatament, sinó que hi ha temps perquè el pacient es recuperi d’aquesta primera etapa quirúrgica. El rebuig sol produir-se al cap de tres setmanes. "Quan passa, tornem a recobrir la zona cremada amb la poca pell que li queda; en el cas del Ferran un 20%", diu Serracanta.

Notícies relacionades

¿Com és possible que un 20% de pell sana pugui recobrir el 80% restant? "Portem a terme tècniques d’expansió, multipliquem la pell perquè cobreixi més superfície", respon. ¿I això per què no es fa en un primer moment? "Perquè en la urgència no es pot cobrir tota la pell que falta. Després sí, perquè es fa per etapes, amb quatre cirurgies posteriors," afegeix.

El metge destaca la importància de la donació de teixits com, en aquest cas, la pell. "Si no se li posa aquesta cobertura, el pacient perdria tots els líquids i moriria", acaba dient.