ESTIU // APOSTA PER UN NOU MODEL DE TURISME

Lloret mira al futur i supera la ressaca (II)

2
Es llegeix en minuts
FERRAN COSCULLUELA / LLORET

Ve de la pàgina anterior

Díaz destaca les inversions que s'han fet en la insonorització dels locals i en la contractació dels controladors d'accés, que se situen a l'entrada i a l'interior dels establiments. "Estem per sobre de la mitjana de Catalunya", afirma aquest empresari, que aposta pel manteniment d'un diàleg constant amb els veïns i l'ajuntament. "Però hi ha un problema que té difícil solució --segons adverteix--, i és l'excés de concentració de persones que es produeix en els mesos d'estiu. Ja ens agradaria a nos- altres que es repartissin durant tot l'any".

El consistori ha impulsat una sèrie de campanyes informatives amb guies i agències de viatges per explicar-los la diversitat de l'oferta turística que hi ha a Lloret, i demanar-los que traslladin als seus clients una sèrie de recomanacions destinades a fomentar el civisme. "Però això no impedeix que segueixin existint ofertes de paquets turístics amb preus molt baixos. Perquè a Lloret hi ha empreses potents, que tenen molts llits. I aquesta indústria també ha de subsistir tot l'any", explica l'alcalde.

Crespo assenyala que en moltes ocasions es tracta dels mateixos turistes que un dia van al circuit de Montmeló per presenciar una prova del Mundial de Fórmula 1, o que els caps de setmana van a Barcelona per visitar la Sagrada Família i el Museu Picasso. "I en aquest cas a tothom li sembla bé i ningú els critica per haver-se acollit a un viatge de baix cost".

Enric Dotras, president del Gremi d'Hostaleria, recolza la política de l'ajuntament i destaca que els hotels que s'han renovat "estan treballant més que abans". Dotras reclama a la Generalitat que destini més Mossos a la població, ja que considera que és la manera d'evitar que petits incidents puguin acabar en disturbis. "La gent hauria de saber que a Lloret hi ha més turisme familiar que de joves, el que passa és que aquests fan molt més soroll. L'única forma de controlar-los és marcar-los molt de prop", afirma.

Notícies relacionades

Santiago Ontañón (PP), que ja va col.laborar amb CiU en el mandat anterior i que en el nou consistori està al capdavant de l'àrea de platges, té una altra reclamació per a l'administració: "Haurien d'aportar més diners a la població, perquè un municipi de 37.000 habitants no pot fer-se càrrec de les despeses que generen la visita d'un milió de persones a l'any".

Els partits de l'oposició són més crítics amb l'actuació del consistori, i centren les seves mirades en les grans despeses que es fan en màrqueting --com la firma d'un contracte amb Ronaldinho perquè promocioni la ciutat--. "Potser hauria sigut preferible que aquests diners s'haguessin dedicat a realitzar un estudi seriós sobre les necessitats turístiques de la població", afirma Eduard Coloma (ERC).