Egipte aconsegueix que les piràmides de Gizeh siguin una 'meravella' perenne

Egipte s'ha sortit al final amb la seva. El complex que inclou la gran piràmide de Gizeh ha saltat de la llista de candidats a les set noves meravelles del món. Els espectaculars temples funeraris dels faraons Kèops, Kefrèn i Micerí, i l'efígie de Gizeh, aixecats fa més de 4.500 anys en el que avui és el Caire, han obtingut el títol de candidats honorífics. No competeixen, però sempre seran meravella. Les pressions i incisives crítiques abocades per les autoritats egípcies han evitat que les piràmides pugnin amb els monuments finalistes, entre ells l'Alhambra de Granada.

La fundació New7Wonders, que patrocina la consulta a escala mundial, ha penjat a la web on es poden elegir les noves 20 candidatures una advertència segons la qual les piràmides no es poden votar "perquè mereixen un estatus especial". La nota indica que la decisió es pren per acord del consell d'antiguitats egípcies i el Ministeri de Cultura Egipci.

Les autoritats egípcies van enviar una carta a la Unesco per expressar el seu "profund malestar" per la iniciativa de la fundació Wonders, que van qualificar de "votació d'aficionats sense bases científiques". La fundació, amb seu al Museu Heidi Weber de Zuric, va ser creada per Bernard Weber, antic ajudant de Federico Fellini, aviador i aventurer, que va decidir sotmetre a votació mundial i popular els màxims monuments del món. La iniciativa va comptar amb el suport de l'actor Dennis Hopper, l'escriptor Paolo Coelho, l'exdirector de la Unesco Federico Mayor Zaragoza i de Bertrand Piccard, protagonista del primer vol en globus al voltant del món sense escales.

MALESTAR AL CAIRE

A la llista s'hi van incloure desenes d'obres arquitectòniques construïdes fins a l'any 2000. Després d'algunes eliminacions, en van quedar 21, entre elles les piràmides de Gizeh, cosa que va causar oprobi al Caire. Les autoritats egípcies van rebutjar la iniciativa amb indignació. "El complex de Gizeh és l'única de les set meravelles antigues que queda", va dir irat el director del Consell Suprem d'Antiguitats, l'arqueòleg Zahi Hawas.

Hawas va proposar crear un comitè internacional de 300 arqueòlegs, intel.lectuals, escriptors i filòsofs perquè fossin ells els que designessin els set monuments més importants i significatius de la història de la humanitat.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

A les crítiques de Hawas s'hi va afegir el ministre de Cultura egipci, Faruq Hosni, que no va tenir inconvenients a qualificar la campanya de "projecte absurd" i acusar el milionari suís de pretendre autopromocionar-se mundialment (Weber és propietari d'una important agència de viatges al seu país). L'impulsor de la idea s'ha defensat assegurant que part dels diners recaptats seran utilitzats per reconstruir el buda gegant de Bamiyan, a l'Afganistan, que el 2001 va ser dinamitat pels talibans.

L'aventurer suís va fer el gener passat una gira pels països que acullen els monuments finalistes. En alguns va ser acollit com un heroi, com a Mali, que competeix amb Tombouctou; a la Xina, amb la Gran Muralla, i a Grècia, amb l'Acròpolis. A Jordània, on la designació de Petra ha originat una onada d'entusiasme nacional, el va anar a buscar ni més ni menys que la reina Rània. La rebuda a Egipte va ser ben diferent. Al.legant problemes de seguretat, el Caire el va boicotejar.