L'arquebisbe Sistach, a un pas de ser ascendit a cardenal

Després de 20 anys com a bisbe, a Lluís Martínez Sistach, que a l'abril complirà 70 anys, li ha arribat el moment d'acariciar la púrpura cardenalícia. La nòmina de cardenals electors (120) registra ara mateix 11 baixes, que al desembre s'elevaran com a mínim a 17, perquè quan arriben als 80 anys els prínceps de l'Església passen a la reserva i són desposseïts de la facultat d'elegir el Papa en cas que es convoqui un conclave. Dues de les 17 vacants són espanyoles. Una de les places ja va ser desocupada al setembre per l'anterior arquebisbe de Barcelona, Ricard Maria Carles, i al març serà Eduardo Martínez Somalo, de la Rioja, qui prengui el camí del retir.

L'AMENAÇA LAÏCISTA

Igual que va passar fa un any, el Papa es proposa, en qüestió de setmanes o pocs mesos, completar el seuEstat major. Benet XVI no té perquè reposar aquests llocs amb prelats d'idèntica nacionalitat, però no és previsible que el Pontífex faci un lleig a una de les potències històriques del catolicisme. Especialment quan, segons la doctrina oficial del Vaticà, l'Església es troba exposada aquí a una devastadora onada de laïcisme. Així que la designació d'un nou cardenal espanyol es dóna per segura.

Arribats a aquest punt, l'arquebisbe de Barcelona és el candidat més ben situat per vestir de vermell púrpura segons els observadors i prelats consultats. No es pot menysprear, per un costat, el pes de la tradició, almenys la més recent. Les diòcesis de Madrid i Toledo compten amb els seus respectius purpurats (Antonio Maria Rouco i Antoni Cañizares), fins i tot Sevilla (Carlos Amigo), mentre que el titular de la plaça forta de Barcelona, a diferència dels seus dos últims antecessors, Narcís Jubany i Carles, encara no disfruta d'aquesta dignitat. Si ara li arriba, la promoció s'haurà executat en un termini prudencial: tres anys des que va desembarcar a l'arquebisbat, el mateix període de temps que va haver d'esperar Carles per poder pujar en l'escalafó.

Sistach, a més, no té competidors. N'hi va haver que van pensar que el pròxim cardenal seria l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, però l'edat juga en contra seu: té 76 anys. O sigui, espera que se li accepti la seva imminent jubilació com a bisbe, que els prelats demanen als 75, una circumstància que no és la millor carta de presentació per ingressar en el cardenalat.

Sistach forma part del màxim òrgan directiu de l'episcopat espanyol, la comissió executiva, juntament amb els tres cardenals espanyols en actiu, dos bisbes (un d'ells el de Bilbao, Ricardo Blázquez, que veu com el seu lideratge segueix molt qüestionat) i un jesuïta que actua com a secretari. L'arquebisbe de Barcelona disposa a més a més de certa projecció en la cúria, forma part de diferents organismes del Govern central de l'Església, i reté una aurèola de prestigi com a expert en lleis eclesiàstiques. I s'ha llaurat una llarga carrera com a bisbe, primer com a auxiliar de Jubany i després a Tortosa i Tarragona abans de tornar a Barcelona, en què ha brillat l'absència de sobresalts.

Notícies relacionades

Rodalies perd 1,1 milions de viatgers el novembre, el pitjor registre de l’any

Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar

PACIFICADOR

En la seva trajectòria se li ha d'apuntar haver aconseguit pacificar les aigües de l'arxidiòcesi de Barcelona després del traumàtic procés de successió de Carles, que va desembocar en la fragmentació de la segona diòcesi més gran d'Europa en tres noves demarcacions. La seva gestió no s'ha traduït en grans (ni tampoc mitjans) èxits, més enllà de l'encert en determinats nomenaments, però el temps ho dirà. Moderat, encara que pragmàtic fins a l'exasperació, el Vaticà pot veure en la seva promoció una oportunitat per frenar l'envalentiment de l'ultraconservadorisme recalcitrant que personifica el tàndem Rouco-Cañizares.