Carnavalesc

A l'espera de la rua d'aquesta tarda al barri de Gràcia, les disfresses, els primers dies de Carnaval, són patrimoni gairebé exclusiu dels més petits. EL PERIÓDICO s'ha acostat a dos centres d'educació primària, La Concepció, a l'Eixample, i La Farigola del Clot, al districte de Sant Martí, per captar la imaginació i les hores de feina que han destinat, tant els alumnes com els professors --i també, en molts casos, els pares--, a la realització de les seves disfresses

La nostra cultura, la nostra civilització, el dia a dia dels nostres contemporanis, elsclowns, els monòlegs còmics teatrals i televisius, els programes d'humor que ens agraden o ens fastiguegen, les diversions, els acudits explicats a la barra del bar, les imitacions i les paròdies, tot allò que podríem aplegar dins d'un sac heterogeni que anomenaríem "humor", té una font inextingible en els estrats més profunds de l'ànima humana: la tendència a la rialla, a la burla, a la dessacralització del poder, la qual cosa és --com molt bé va saber demostrar l'antropòleg i estudiós de la literatura rus Mikhaïl Bajtin-- el remei que l'ésser humà ha desenvolupat al llarg del temps per poder combatre la por, la inanitat de la seva insignificança davant els gegants del dogma, de la religió, del treball, dels grans conceptes (la pàtria, la família, la tradició) que molt sovint engavanyen i també incomoden la indefensa persona humana.

Per això, i com una necessitat derivada de la seva opressió, l'home esclata, diversos dies a l'any, en algunes celebracions burlesques, transgressores, fins i tot agressives, en què capgira el sentit de les coses més solemnes i organitza i gaudeix d'una espècie de vidaal revés: les misses burlesques, les eleccions delrei dels bojos, els judicis bufonescos, tots aquests són actes en què es fa burla sagnant de les institucions més respectables de la nostra societat com són la religió, la justícia, la reialesa, la universitat.

Aquesta necessitat de capgirar els papers i els valors és el que hem de buscar a la base d'allòcarnavalesc, entenent com a tal la tendència de l'ésser humà a estrafer i a burlar-se de la seriositat de les lleis i dels costums establerts. D'aquesta tendència carnavalesca n'han sorgit el teatre i totes les arts de la ficció en les quals hi ha unes persones que es disfressen, es transvesteixen i fan veure que són unes altres; per extensió, també han sorgit el cinema i les ficcions televisives.

Des de l'antiguitat clàssica

El carnaval, doncs, o més ben dit, l'esperit carnavalesc, impregna tots els àmbits de la vida quotidiana des que a l'antiguitat clàssica el poble romà celebrava les seves saturnals, i les seves victòries militars, amb rialles grolleres i excessos que estaven del tot prohibits durant el calendari normal.

A la Roma clàssica, era costum que, en les imponents rebudes que el poble feia als emperadors i generals triomfants després d'una victoriosa campanya militar, els mateixos soldats --la tropa, o sigui el poble-- desfilessin al voltant del seu general mentre cantaven cançons burlesques sobre ell i proferien tota mena d'insults i humiliacions per riure's i ridiculitzar els seus defectes, les seves apetències sexuals, les seves secretes aspiracions. Els bufons que van acompanyar el poder --gairebé sempre despòtic-- de les monarquies medievals no eren res més que la personificació d'aquest esperit carnavalesc, burleta,boigi transgressor, que el mateix poder acceptava al seu costat com una mesura d'higiene mental i en un intent de tenir la rialla controlada dins de les seves pròpies mesures.

En aquest sentit, l'Església catòlica havia permès i estimulat bromes molt gruixudes dins dels temples en ocasions especials de l'any: Nadal, Pasqua, etcètera. D'aquestesrialles pasqualsen va anar derivant un ofici, el de còmic, que al cap dels anys va sortir de dins dels temples cap als carrers i finalment es va instal.lar als escenaris i a les pantalles.

Festa que va a menys

L'esperit carnavalesc s'insereix en la nostra vida al llarg de tot l'any però, avui, dia de Carnaval, és quan es nota menys. Efectivament, la festa transgressora i políticament incorrecta que havia estat al llarg dels segles ha quedat reduïda a unes disfresses per als nens i poca cosa més.

Notícies relacionades

El rugit del foc que arrasa "el territori que estimes"

Un foc de gran intensitat

Cal que encenguem l'aparell de televisió i veiem algun dels programes anomenatsdel coro de compra i venda d'intimitats i vides privades, o els espais televisius en què es mostren i es riu de personatges babaus i còmicament monstruosos --freakiesen diuen ara-- en una nova edició de la cerimònia de l'elecció delrei dels tontosque es feia a l'edat mitjana, de paròdia dels polítics i delsimportants(alguns dels quals, comPolònia, de TV3, són molt remarcables i han heretat l'autèntic esperit dels bufons del poder) per adonar-nos que allò carnavalesc continua present de forma principal a les nostres consciències. I que és l'única mesura segura per protegir-nos dels abusos del poder, de la ciència, de la justícia, de la religió... i també dels mitjans de comunicació.

Més informació a la pàgina 46.