Neus Català: "No puc ni vull oblidar"

"No puc ni vull oblidar".Neus Català (els Guiamets, Tarragona, 1915) s'ha repetit insistentment aquesta frase des que va sortir amb vida del camp de concentració de Ravensbrück, el 5 de maig del 1945. Els ho devia a les 92.000 companyes mortes en aquell infern i ho devia a les generacions futures.

La vida d'aquesta dona petita, de mirada perspicaç i incisiva amagada darrere d'unes ulleres de muntura gruixuda, ha estat la vida d'una lluita permanent. Diplomada en infermeria el 1937, va ser testimoni de la fundació del PSUC, el vell partit comunista a Catalunya. Va passar la frontera cap a França després que les tropes franquistes arribessin a Barcelona el gener del 1939 i ho va fer acompanyant 182 orfes de la colònia Negrín de Premià de Dalt.

Com tantíssims republicans espanyols que s'escapaven de l'avanç franquista, Català va entrar a la resistència francesa fent feines de correu fins que un farmacèutic la va denunciar als nazis.

"El 3 de febrer del 1944 es va acabar la meva joventut",assegura. Aquell va ser el dia fatídic en què Català va arribar a Ravensbrück, l'únic camp construït exclusivament per a dones. Quan parla d'aquell dia, Català no troba paraules per descriure'l:"No s'han inventat",i desautoritza Dante:"En el seu infern no va poder imaginar l'impensable".

Després de l'alliberament va venir una altra lluita, la de sobreviure a l'exili a què l'obligava la dictadura franquista. Però com que no és una dona a qui espantin els reptes, Neus Català es va donar a la ingent tasca de conservar la memòria d'aquelles dones que havien mort a Ravensbrück i especialment les espanyoles. No estava disposada que els noms de les germanes María i Leonor Rubiano, Carmen Bartolí, o Sofía Limán, per citar-ne només algunes, caiguessin en l'oblit.

La tasca que s'havia imposat era més que difícil. Ni per casualitat podia comptar amb les autoritats espanyoles, però a París tampoc ajudaven quan es tractava de reconèixer que a les files de la resistència no tots eren francesos.

Notícies relacionades

Cristina Vallejo Ros, nova degana dels advocats de Barcelona

Assassinat aclarit al cap de 20 anys

En la seva lluita per la memòria, Català sempre estarà agraïda a dues persones, a Joan Reventós, el polític del PSC que va ser ambaixador a París als 80, i a Montserrat Roig, l'autora que va investigar la presència de catalans als camps de concentració nazis. El seu esperit lluitador també l'ha utilitzat a fons amb les autoritats alemanyes desitjoses d'esborrar del mapa el camp de Ravensbrück.

En la vida els reconeixements sempre arriben tard, però els últims anys, Neus Català ha estat testimoni de com la seva incansable tasca està donant fruit. Ha vist com la Generalitat impulsa un memorial en homenatge als represaliats pel franquisme. Ha vist com es posava en evidència la impostura dels que han utilitzat fraudulentament el nom dels deportats. Ha vist com, des de l'Amical Ravensbrück que ella mateixa presideix, la societat catalana no vol oblidar.