Els pares de 'Dolly' creen gallines amb gens humans

Un corral d'unes 500 gallines s'ha transformat en una autèntica fàbrica vivent per produir fàrmacs contra el càncer i altres malalties. Després de gairebé nou anys de feina, els científics de l'Institut Roslin d'Edimburg, a Escòcia, onva néixerl'ovella clonadaDolly, han aconseguit modificar les gallines genèticament perquè ponguin ous que contenen grans quantitats de proteïnes útils per fabricar aquests fàrmacs.

Segons va informar ahir el diariThe Sunday Times, els científics han criat 500 gallines ponedores a partir d'una espècie comuna anomenada ISA Brown --també la més present a Espanya--, amb un ADN manipulat amb la introducció de gens humans productors de proteïnes. Aquestes proteïnes humanes es localitzen després a la clara de l'ou, d'on es poden extreure fàcilment per a l'elaboració de fàrmacs. Aquest mètode és molt més barat que els procediments que se segueixen actualment, com la fermentació bacteriana.

La freqüència amb què les gallines ponen ous permet aconseguir quantitats més elevades de proteïna en menys temps. Els especialistes escocesos es van associar l'any 2000 amb els laboratoris nord-americans Viragen. "Aquesta col.laboració ens permetrà produir una àmplia varietat de medecines, a gran escala i a una fracció del preu de cost de la producció tradicional", va avançar llavors Gerald Smith, president de Viragen.

INFECTAR AMB UN VIRUS

Per modificar els gens dels animals, els experts van extreure embrions de les gallines abans que es convertissin en ous. Aquests embrions, simples grups de cèl.lules, es van injectar en altres ous que van serinfectatsamb un virus que contenia gens humans amb la informació genètica necessària per a l'elaboració de les proteïnes humanes que els investigadors volien produir. Aquest virus va transportar els gens humans a les cèl.lules dels embrions, on es van incorporar a l'ADN de l'au.

Notícies relacionades

Ratolins de laboratori

Mor una icona de la crisi migratòria per una abraçada viral

Altres científics havien aconseguit abans crear pollastres transgè- nics, però aquesta és la primera vegada que la modificació genètica introduïda perdura durant diverses generacions. Un dels tipus de gallina creat a l'institut Roslin produeix interferona, un agent antiviral que s'utilitza en els fàrmacs contra l'esclerosi múltiple. Un altre tipus produeix miR24, que es podria fer servir en un medicament experimental amb potencial per tractar càncers de pell i artritis, segons assenyala el diari britànic.

La directora de l'experiment, Helen Sang, estava intentant des de 1997 fer funcionar aquesta tècnica. "Això té el potencial de convertir-se en una manera excel.lent de produir medicaments especialitzats", va declarar al diari Karen Jervis de Viragen. "Hem criat cinc generacions de gallines i fins ara totes continuen produint grans concentracions de fàrmacs".