Primeres maniobres conjuntes dels Mossos d'Esquadra i la Policia

Ha costat, però finalment la tossuderia i l'esforç personal dels respectius comandaments dels GOES (Grups Operatius Especials de Seguretat) del Cos Nacional de la Policia i dels GEI (Grups Especials d'Intervenció) dels Mossos d'Esquadra ha permès la celebració, la setmana passada, de les primeres maniobres conjuntes entre els dos cossos policials.

¿L'experiència? "Un èxit rotund que esperem no trigar gaire a repetir", expliquen a l'uníson els dos responsables, inspectors tots dos, que sol.liciten preservar l'anonimat.

Les dues unitats d'elit tenen la mateixa funció a Catalunya: actuar en situacions d'alt risc que requereixin una preparació i uns mitjans especials. Els GOES tenen la seu a la Zona Franca de Barcelona; els GEI, a Sabadell. Una vintena d'homes integren cadascun d'aquests grups especials.

Aquests quatre dies de convivència han servit, fonamentalment, per compartir experiències personals i tècniques d'actuació. No han treballat mai junts en una operació real, però als dos inspectors els agrada la idea. "¿Per què no?", coincideixen. El cap dels Mossos afegeix: "Som policies, grups d'elit, tots dos estem ficats en el mateix bàndol i a l'altre costat hi ha els dolents. El nostre objectiu és el mateix. M'encantaria poder recórrer als GOES si en un mateix dia em coincideixen diverses operacions simultànies". El responsable del CNP comparteix la tesi del seu company.

Les seves missions són urgents, d'excepcional importància. Han d'estar disponibles les 24 hores del dia, els 365 dies de l'any. Qualsevol d'ells pot ser mobilitzat en qualsevol moment.

Un exemple. El Nadal de l'any passat, el cap dels GOES acabava de seure a taula amb la seva família, a 300 quilòmetres de Catalunya, quan el seu telèfon mòbil va començar a sonar amb insistència. "A aquestes hores, aquest dia i aquest número. Malament", va pensar. La va encertar. El van mobilitzar per un segrest. El pitjor va ser que, a l'arribar a Barcelona, el segrest va resultar ser una gran farsa. Un empresari havia simulat una retenció il.legal per poder passar el Nadal amb la seva amant, que no sabia res de la vida de casat del mentider.

Se suposa que estan preparats físicament. No en va accedir als GEI o als GOES requereix unes duríssimes proves físiques i psíquiques que pocs, poquíssims superen. "No cal ser un superhome. Que ningú s'equivoqui. L'important és saber què fer en cada moment i fer-ho sense presses, amb molta sang freda i serenitat", comenta l'inspector dels Mossos.

NI UNA SOLA DONA

Ni una sola dona ha accedit als GOES ni als GEI. I les poques que ho han intentat --es poden comptar amb els dits-- han caigut en les proves físiques. "El tipus d'intervenció impedeix canviar els barems d'accés", indica el cap dels GEI. En tota la història dels grups d'intervenció d'elit europeus només una dona va accedir a Alemanya al prestigiós GSG-9 i va morir d'un tret en una intervenció.

Durant els últims anys, l'activitat dels GOES a Catalunya ha estat més que frenètica. Són poques les intervencions en què no participen. Totes les detencions rellevants de delinqüents armats i presumptes terroristes islàmics les han fet ells. Ni un error. Ni una baixa. Ni una lesió. Ni un tret. "Són intervencions mil.limètriques. Assajades una i mil vegades perquè mai, mai hi hagi espai per a la improvisació. Com més ràpid i net, millor. El nostre gran èxit consisteix a detenir el delinqüent més perillós i col.locar-li les manilles sense cap esgarrinxada", comenta l'inspector de la Policia. El cap dels GEI assenteix. Són especials per això.

La reacció dels delinqüents sempre és imprevisible. Miguel Ángel de Dios Geralde es va orinar i es va defecar a sobre quan els GEI van entrar per sorpresa a detenir-lo a casa seva, a l'Hospitalet, el juny passat. En a penes dos mesos, aquest jove de 30 anys va assaltar sis gasolineres utilitzant una violència desproporcionada i gratuïta contra els treballadors o clients que es van travessar sense dir ni piu en el seu camí. Aquesta agressivitat es va esfumar davant la pertorbadora imatge dels homes de la granota negra. La granota de cotó elàstica amb què protegeixen la seva identitat els marca les faccions i només permet la visió dels ulls i la boca. "És bo que fem por. És necessari que els delinqüents no només ens respectin, també que ens temin", afirma el cap dels GEI.

Julio Navarro Fernández es va agenollar davant dels dos agents dels GOES que l'apuntaven amb els seus MP5 al menjador de casa seva, a Sant Cosme, al Prat de Llobregat. Els va suplicar, plorant com un nen, que per favor no el matessin. Tres dies abans, aquest delinqüent havia assassinat d'un tret un agent de policia de 25 anys a qui havia pres l'arma als calabossos dels jutjats del Prat.

"No explicaré el que em passa pel cap quan estic davant de determinats delinqüents que sé del que se'ls acusa. Crec en el sistema, formo part del sistema i la meva funció consisteix a posar-li les manilles, reduir-lo per la força si s'hi oposa, disparar si hi ha risc per a alguna vida i posar-lo a disposició de la justícia. Això és tot", afirma el cap dels GOES.

¿Saben el que és la por? No només ho saben, ho senten a la seva pell. "Però t'hi acostumes, convius amb la por i aprens que aquest temor no condicioni la teva feina", indica el cap del GEI.

L'inspector dels GOES afegeix:

"Aquest risc més gran que assumim és el que ens fa sentir-nos diferents de la resta d'unitats. Ni millor, ni pitjor, de veritat, però diferents. Per això són, per a nosaltres, tan importants els nostres emblemes".

Alguns braços --que ja voldria Popeye-- d'aquests homes porten tatuat el falcó pelegrí, símbol dels GEI. "El vam triar perquè no és l'animal més ràpid, però és ràpid. No és el més fort, però és fort. No és el més astut, però és astut. Això és un GEI". El símbol dels GOES és una àguila que, a l'escut dels seus companys els GEO agafa una serp amb les urpes.

Notícies relacionades

Adaptació forestal al canvi climàtic: estratègies a Collserola, Planes de Son, les Gavarres i Montserrat

Renfe proposa alternatives al tall de l’R3 de Rodalies

Una de les maniobres repetides més vegades per part d'aquests grups d'elit són les entrades en domicilis per detenir delin- qüents perillosos per sorpresa. La primera informació és que van armats. Com un detingut recentment pels GEI, que dormia amb l'armilla antibales i la pistola automàtica sota el coixí. L'assalt i la detenció dels sospitosos no ha de tenir una durada de més de 10 segons. El comando entra en parelles i cada un té una missió concreta de la qual és responsable.

Només els fa falta mirar-se als ulls per saber el que pensa, el que sent i el que necessita l'un de l'altre en cada moment. No en va, en determinades situacions, un col.loca la seva vida en mans de l'altre. I per a una cosa així, no és suficient tenir-hi confiança.