La química de l'enamorament

La cua del paó no deixava dormir a Charles Darwin. ¿Per què la selecció natural permetia una decoració que podia resultar summament incòmoda a l'hora de fugir d'un depredador? Doncs bé: el 1991 es va comprovar que el nombre d'ulls a la cua d'un paó és proporcional a la seva capacitat de generar una progènie saludable, és a dir, és un senyal per indicar a les femelles la parella ideal.

També en l'anatomia humana hi ha senyals semblants. Al llarg dels últims anys, el pes de les models s'ha anat reduint fins a límits extrems, però la proporció entre cintura i maluc s'ha mantingut constant. Els individus amb aquesta relació cintura-maluc (i un pes normal) tenen, de mitjana, una probabilitat d'emmalaltir lleugerament més baixa, segons explica Ignacio Morgado, director de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i coordinador d'un curs sobre la química de les emocions organitzat per l'Obra Social La Caixa.

"Els objectius de l'evolució --per exemple, facilitar una reproducció exitosa-- influeixen en els nostres gustos i desitjos --diu Morgado--. Però l'amor no és un procés només biològic, sinó cerebral. És a dir, biològic i social a la vegada".Fa aproximadament un milió d'anys, l'escorça cerebral va arribar a un nivell de complexitat sense precedents. Des d'aleshores, el cervell va adquirir la capacitat de reflexionar sobre les emocions. I de transformar-les en sentiments: emocions conscients.

Difícil trobar voluntaris

No obstant, els biaxos genètics no han desaparegut."Segons uns estudis, dos germans tenen més probabilitat de tenir la mateixa orientació sexual si són bessons heterozigots. I fins i tot més si són homozigots --explica el catedràtic de la UAB--. De totes maneres, és difícil trobar voluntaris per replicar aquests experiments. A més, homosexualitat i heterosexualitat no són tan diferents com el blanc i el negre".

Notícies relacionades

Un de cada sis avis pateix maltractaments: «Visc amb por, el meu fill l’emprèn contra mi quan pateix una crisi»

Fer regals (o no) al professorat

Lesestratègiesde l'evolució que afavoreixen l'aparellament encara actuen."L'enamorament és semblant a la síndrome obsessiva compulsiva: el cervell segrega feniletilamina, una substància semblant a l'amfetamina, present també a la xocolata. Deu ser per això que, segons una estadística, el 50% de les dones prefereixen la xocolata al sexe. En les relacions madures, el cervell segrega un relaxant, l'endorfina".

El 2005 es va comprovar que el sexe genera la secreció de vasopressina i oxitocina al cervell dels ratolinets de muntanya. Després d'una sola relació sexual, es tornen monògams per a tota la vida. Aquestes substàncies apareixen també en el cervell humà. Per això, l'antropòloga Helen Fisher aconsella:"No te'n vagis al llit amb la persona de la qual no vols enamorar-te".Els rastres d'un passat evolutiu ancestral influeixen en totes les etapes de la vida de parella. Però la capacitat de reflexionar sobre les emocions, apareguda amb el desenvolupament de l'escorça cerebral, genera infinites maneres de viure l'amor.