CIÈNCIA

Neandertals i 'sapiens' es van separar fa 500.000 anys

Dos equips han seqüenciat el genoma del nostre extint parent

Les dues espècies del gènere 'Homo' comparteixen el 99,5% del material genètic

2
Es llegeix en minuts
MICHELE CATANZARO / BARCELONA

El llinatge delssapiensi el dels neandertals es va separar fa uns 500.000 anys, segons conclouen dos estudis publicats avui a les revistesScienceiNature.Les estimacions aproximades deriven de la seqüenciació de dues porcions del genoma dels nostres llunyans parents realitzada per investigadors dels EUA, Alemanya i Croàcia. Per a l'anàlisi de l'ADN s'han utilitzat teixits d'un fèmur d'un neandertal que va viure fa uns 38.000 anys i unes restes que es van trobar el 1980 a les grutes de Vindija, a Croàcia.

Segons publicaNature,l'equip coordinat per Svante Pääbo ha seqüenciat la porció de genoma d'una mida més gran --un milió de parells de bases-- i ja anuncia que vol portar a terme la seqüenciació completa de l'ADN en els pròxims dos anys. "Si aconseguim comparar el genoma d'humans i neandertals, podrem identificar els canvis genè- tics fonamentals de la fase final de l'evolució humana", apunta Jonathan Pritchard, coautor de l'estudi deScience.

¿APARELLAMENT?

Els articles han reobert el debat sobre un hipotètic aparellament entresapiensi neandertal que hauria deixat traçats en el nostre genoma. Segons Pääbo, algunes evidències apunten a aquesta possibilitat. "No obstant, fins que no coneguem el genoma complet del neandertal, no es podrà extreure cap conclusió certa", comenta Eudald Carbonell, catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili i codirector del jaciment d'Atapuerca. "Fins i tot llavors les evidències podrien ser contradictòries", afegeix.

Entre les tècniques utilitzades per reconstruir el genoma, la que ha obtingut més bons resultats és la piroseqüenciació, un mètode consistent a acoblar un ADN fragmentat a partir d'un ADN ja conegut (el conegut s'utilitza com una bastida per muntar el que s'ha d'estudiar). La tècnica ja es va aplicar en el passat al genoma del mamut, parcialment reconstruït a partir del de l'elefant. En el cas concret del neandertal, el genoma de comparació ha estat l'humà. La coincidència entre tots dos és del 99,5%.

Segons els investigadors, aquests gens diferents --el 0,5% restant-- podrien explicar la cognició, el reconeixement dels membres de la comunitat i els mecanismes de regulació genètica que han determinat l'èxit evolutiu delsapiens.

POBLACIÓ ANCESTRAL

Notícies relacionades

Les anàlisis publicades aNaturehan estimat la població ancestral de neandertal en 3.000 individus. Es tracta del primer grup en què van aparèixer els caràcters genètics que successivament es van estabilitzar en tota l'espècie. El nombre d'individus és molt semblant al nombre estimat que va compondre latribuque va donar origen a la humanitat actual. "Es tracta de números petits", comenta Carbonell. "Tant en el cas dels neandertals com en el nostre, podem dir que la supervivència dels caràcters genètics era molt improbable, ja que els individus que els posseïen eren molt pocs".

L'estudi deScience,desenvolupat amb mètodes més tradicionals, ha arribat a seqüenciar 60.000 parells de bases. No obstant, ha aconseguit establir una cronologia més detallada de la divergència: neandertals isapiensvan ser indistingibles fins fa 700.000 anys i estaven definitivament separats fa 300.000 anys, una mica més tard del que suggereix la revistaNature.