L'austríaca segrestada 8 anys havia de tractar d'"amo meu" el seu captor

La noia, retinguda dels 10 anys als 18, sortia a vegades del 'zulo' amb l'home

La policia austríaca va interrogar el 1998 el desequilibrat però no va registrar casa seva

4
Es llegeix en minuts
GONZALO CÁCERES / BERLÍN

Natasha Kampusch, la noia austríaca que va estar vuit anys segrestada, tractava d'"amo meu" el seu captor. Segons es va saber ahir, la noia hauria desenvolupat la síndrome d'Estocolm, cosa que li hauria impedit rebel.lar-se i fugir delzulo. Natasha havia estat retinguda dels 10 als 18 anys per un desequilibrat que es va suïcidar llançant-se a la via del tren quan va veure que ella s'havia escapat i la policia li trepitjava els talons.

La noia va aprofitar dimecres un descuit de Wolfgang Priklopil, un electricista de 44 anys, per sortir corrent. L'home li havia encarregat que passés l'aspirador al seu cotxe al jardí i, en aquell moment, va rebre una trucada al telèfon mòbil. Per poder sentir bé la veu del seu interlocutor, Priklopil es va apartar de la noia, moment que ella va elegir per fugir, segons va narrar ahir el membre de la policia judicial Gerhard Lang.

Encara sorpreses per la reaparició de la noia, les autoritats van revelar que Natasha es referia al seu segrestador com un "criminal", però es preguntava per què s'havia tret la vida i es qüestionava si era "culpable" d'aquesta mort.

PRIMA I PÀL.LIDA

El pare de Natasha va explicar ahir que la noia estava molt prima i pàl.lida, a més a més de tenir diverses contusions per tot el cos. "No vull saber l'origen d'aquests cops", va afirmar. Malgrat tot, la noia està en bones condicions físiques, segons va explicar entre sanglots la seva mare. "És increïble que encara pugui raonar", va afegir. I és que la segrestada havia tingut accés a llibres, tant infantils com per a adults, segons la policia. Wolfgang Priklopil s'havia encarregat d'educar-la. La primera agent que va prendre declaració a la víctima després d'haver recuperat la llibertat es va mostrar sorpresa de la "intel.ligència" i de l'"ampli vocabulari" que tenia.

El segrestador, que també obligava Natasha a tractar-lo de "senyor", hauria portat de passeig la noia en ocasions anteriors. També haurien anat junts a comprar al supermercat i fins i tot de vacances. No obstant, l'excessiva dependència que tenia del seu captor podria haver provocat que la noia es mantingués al seu costat malgrat haver tingut alguna possibilitat de fugir. Tot apunta que el seu carceller li va prohibir que, en aquelles ocasions, parlés amb ningú.

EL CAPTOR VA SER INTERROGAT

Però finalment la noia va decidir escapar- se de la vivenda situada a la localitat de Strasshof, al nord de Viena. Després de 3.097 dies segrestada, la noia es va presentar a una dona dient-li qui era. La veïna va avisar la policia després que la noia li expliqués que havia viscut els últims vuit anys tancada en un soterrani. Natascha havia desaparegut el 2 de març de 1998, quan es dirigia des de casa seva a una escola pròxima de Viena.

Segons un testimoni del segrest, un home la va ficar a la força en un furgó i després va fugir. L'acte criminal va donar lloc llavors a la recerca policial més gran de la història d'Àustria. Les indagacions van incloure l'interrogatori de 1.000 propietaris de vehicles de les característiques assenyalades per aquell testimoni, inclòs Priklopil.

La policia vienesa va confiar en la declaració de l'home, que els va assegurar que era innocent, i no va registrar la seva vivenda. En aquesta casa, ubicada al número 60 del carrer de Heinestra, al sector de Gänserndorf de Viena, Priklopil va amagar la menor, sense que ningú s'assabentés de res. Ni tan sols la mare del segrestador, que el visitava amb certa regularitat.

El segrestador mantenia Natascha tancada en unzulode tres metres per quatre ubicat sota de la fossa d'un garatge només accessible a través d'un forat de 50 centímetres per 50 centímetres que Priklopil tancava amb un sofisticat sistema electrònic. En aquest infern va viure Natascha el seu llarg captiveri i, com passa en alguns casos, segons els experts, la nena va desenvolupar la síndrome d'Estocolm, que s'expressa en mostres de simpatia i apreci pel captor. Ell havia respost a aquest afecte amb la instal.lació d'una prestatgeria amb llibres i proporcionant a la noia una ràdio i un televisor.

EXPLOSIUS A CASA

La casa on Natascha va viure el seu terrible calvari està envoltada per la policia, que també intenta aclarir si la menor va ser víctima d'abusos sexuals. El treball de la policia no ha resultat gens fàcil. Fins i tot van utilitzar un equip d'experts en bombes, ja que el segrestador havia dit a Natascha que havia "instal.lat explosius per tota la casa".

Però va ser una falsa alarma. En canvi, sí que es va descobrir que tenia un sofisticat sistema d'alarma i càmeres de vídeo instal.lades als racons més increïbles. Malgrat això i amb el transcurs del temps, Priklopil va anar adquirint confiança.

Notícies relacionades

La menor tenia en el seu poder el passaport que portava a sobre el dia del segrest. El cas de Natascha ha

desencadenat recels sobre l'efectivitat de la policia austríaca. A més, al país hi ha unes 800 persones que estan desaparegudes i entre 180 i 200 són menors d'edat.