J. A. Bayona: «Com Tolkien, només entenc la creació a través de la meravella, de l’extraordinari»

Unes quantes dècades després d’aquelles àvides lectures de joventut, Bayona ha tornat a Tolkien amb magnificència. El cineasta barceloní atén aquest diari just una setmana després de l’estrena a Prime Video dels dos primers episodis de la monumental sèrie ‘El senyor dels anells. Els anells del poder’, de la direcció dels quals ha sigut responsable. Un espectacular fresc ambientat en la Segona Edat de la Terra Mitjana, molt abans dels esdeveniments relatats a les pel·lícules de Peter Jackson, que arrossega amb si dues lloses de pes considerable: ser la sèrie més cara de la història i ser material sensible per al dogmàtic fandom de l’obra de Tolkien.

¿Li va imposar molt respecte treballar amb el llegat de Tolkien? Als fans no els sol agradar que potinegin les seves coses.

[Pausa llarga] El fan de Tolkien es comporta com si formés part gairebé d’una religió. Ell va crear una mitologia molt completa, molt exhaustiva, i, en fi, és normal que els seus grans seguidors siguin gent molt purista. Jo he llegit l’obra de Tolkien i està plena de grans valors humanistes. Així que una persona que sigui fan de veritat de Tolkien es pressuposa que és una bona persona [riu]. Em cauen bé els fans autèntics, els que saben apreciar la seva obra no només per la història que explica, sinó per les idees que transmet.

Està, entenc, al corrent dels atacs racistes que ha rebut la sèrie per la presència d’actors negres per part de la facció més intolerant del fandom de Tolkien.

Jo separaria el seguidor de Tolkien que espera, i que exigeix, que l’adaptació estigui a l’altura de les expectatives, d’aquests individus que primer són racistes i després són lectors de Tolkien. A més, el mateix autor sempre va defensar la inclusió i va deixar les eines perquè qualsevol altra persona donés la seva visió i fes més gran la Terra Mitjana. En qualsevol cas, estic molt content amb la reacció general. Abans de l’estrena, només es parlava de diners, del pressupost, i ara, després de l’estrena dels dos primers episodis, s’ha començat a parlar per fi de la qualitat de la sèrie.

¿Com arriba vostè al projecte d’‘Els anells del poder’?

Pel que sembla, a Patrick McKay i J.D. Payne (els ‘showrunners’ de la sèrie) els agradava molt ‘Lo imposible’ i van pensar que a les meves pel·lícules hi havia bastantes coses que podien traslladar-se a la seva visió d’‘El senyor dels anells’. Ens van convidar a Los Angeles a Belén [Atienza, la seva productora habitual] i a mi, i ens van explicar el projecte durant un sopar meravellós. Són gent entusiasta, universitaris, graduats en Literatura, i dominen molt Tolkien. T’impressiona el nivellàs. Vam llegir els guions i ens van semblar formidables. Al cap de tres dies, abans d’anar-nos-en de Los Angeles, ens van fer l’oferta. Era impossible dir que no.

¿Hauria acceptat si l’arc narratiu de la sèrie fos el mateix que el de la trilogia de Peter Jackson?

Aquesta era la por. No estava interessat a repetir el que s’ha vist en altres pel·lícules. El que em va atraure va ser el concepte d’agafar els apèndixs de Tolkien, tot just una cronologia sense fil narratiu, i crear un univers nou, amb altres situacions i personatges, a partir de les directrius de l’autor.

Aquest nou univers està ple de dones poderoses. No és el cànon ni de l’obra de Tolkien ni de la trilogia de Jackson.

La veritat és que és una cosa molt habitual a les meves pel·lícules. ‘L’orfenat’, ‘Lo imposible’, fins i tot ‘Jurassic World. El reino caído’, estan plens de personatges femenins potents. Quan vaig llegir els guions, em va semblar fabulós que les principals accions de la sèrie estiguessin protagonitzades per dones.

Tinc entès que l’explosió de la covid va obligar a aturar el rodatge de la sèrie a Nova Zelanda just al poc temps de començar-lo.

És així. Per Nadal del 2019 estàvem viatjant a Nova Zelanda i al febrer ja hi rodàvem. Però a les cinc setmanes va esclatar la covid. Es va establir una aturada de sis mesos que, si et dic la veritat, ens va venir bé.

¿Per què?

Ens van oferir fer la sèrie el juliol del 2019 i en només set mesos vam haver d’aixecar de zero un projecte monumental. Peter Jackson va fer servir anys de la seva vida. El cas és que estava previst fer una pausa de sis mesos entre el rodatge de l’episodi dos i el tres. Però amb la covid, la pausa prevista es va avançar i aquells sis mesos ens van anar de meravella per desenvolupar la sèrie una mica millor. Teníem la sensació d’arribar una miqueta amb la llengua fora. Jo em vaig tancar en una casa a la muntanya a Nova Zelanda, treballant, i quan tot es va normalitzar, vaig tornar a Auckland, que és on es rodava.

View this post on Instagram

A post shared by JA Bayona (@filmbayona)

View this post on Instagram

A post shared by JA Bayona (@filmbayona)

Torna a treballar amb el seu equip habitual: Belén Atianza, Oscar Faura, Jaume Martí, Bernat Vilaplana... ¿Fins a quin punt és important per a vostè estar envoltat dels seus amics?

Per a mi ha sigut clau treballar amb la teva gent de confiança des de sempre. I en aquest cas ajudava més que mai treballar amb gent de confiança al tenir tan poquet temps de preparació. Et dona molta seguretat. Vam treballar gairebé sense parlar-nos.

Vostè ha rodat els dos primers episodis. ¿Cap més?

No. Jo he llançat la bola perquè continuï rodant.

¿Senyor Bayona, es veu fent alguna vegada cine petit, intimista, o el seu gran sentit de l’espectacle és indissociable de la seva visió creativa?

La creació l’estableix el director de manera independent del pressupost.

No em refereixo tant als diners, sinó a la idea de fer una cosa allunyada del gran desplegament que sempre destil·la el seu cine.

Ja t’entenc. D’alguna manera ‘L’orfenat’ era una pel·lícula intimista i claustrofòbica. I el meu ‘Jurassic World’ partia de la base molt gran per acabar sent una cosa gòtica a l’interior d’una casa. Et diré una cosa: per a Tolkien, l’extraordinari, el fabulós, és una cosa indivisible de la seva manera de narrar. En el meu cas, com ell, no concebo la creació sense abocar-hi tot el sentit de la meravella, sense trobar l’extraordinari en l’ordinari. Ahir vaig mirar ‘Pacifiction’ i Albert Serra aconsegueix treure de l’ordinari una cosa gairebé sobrenatural. Aquest és el tipus de narrativa que m’interessa, més enllà de la mida.

View this post on Instagram

A post shared by JA Bayona (@filmbayona)

Divendres passat va arribar a Barcelona procedent dels Andes, on ha rodat ‘La sociedad de la nieve’, inspirada en aquell atroç accident d’un equip de rugbi xilè el 1972. ¿Què li va atraure d’aquesta història per portar-la al cine?

El llibre en què s’inspira, de Pablo Vierci, el porto ficat al cap des que el vaig llegir el 2008, mentre preparava ‘Lo imposible’. Recull els testimonis dels 16 supervivents de l’accident, 30 anys després, i explora les repercussions que aquells episodis van tenir per a ells. Com diu el mateix Vierci, ‘¡Viven!’ [llibre de Piers Paul Read que va inspirar el film homònim de Frank Marshall] era el que va passar i ‘La sociedad de la nieve’ és el que els va passar. Ha sigut un repte monumental portar a la pantalla tot això.

És el seu primer treball per a Netflix. ¿Sap si s’estrenarà en cines abans que a la mateixa plataforma?

No ho sé. No és política de Netflix informar d’aquestes coses amb temps. Només tenim el compromís que s’estrenarà en les millors condicions possibles. Està previst que s’estreni a finals del 2023.

Vostè veu la vida en ‘scope’, però els seus últims treballs són per a plataformes de ‘streaming’. ¿És el cant del cigne de les sales de cine?

No ho crec. Hi ha un element nou que són les plataformes, però al final tot s’equilibrarà com al seu dia va passar amb la televisió o el vídeo. L’única decadència és que els estudis només aposten pels ‘blockbusters’ i el cine més comercial, i no per un cine adult. No hi ha decadència en el consum: es mira més cine que mai. I hi ha una tendència arreu del món, menys a Espanya de moment, de tornar als cines com abans de la pandèmia.

Notícies relacionades

‘El Señor de los Anillos: los Anillos de Poder’ arrasa amb 25 milions d’espectadors

‘El problema dels tres cossos’

Fa 23 anys va rodar el seu primer curtmetratge, ‘Mis vacaciones’. Avui és un director hiperconsagrat, que treballa en grans produccions internacionals i amb uns films que es mesuren per un gran èxit de crítica i taquilla. ¿Què queda avui d’aquell Jota del 1999?

Jo em veig bastant semblant. El pitjor d’envellir és que un continua sent jove per dins. Em noto més experiència, més taules, però continuo estant igual de nerviós cada vegada que m’enfronto a un rodatge o un projecte. Crec que faria bastant semblant ‘L’orfenat’ ara. I me n’alegro perquè dius, mira, doncs em va sortir bastant bé per ser la primera.