Perfil

J. A. Bayona, el viatger en el temps

El cineasta barceloní ha rodat una de les pel·lícules de terror més influents del segle XXI (‘L’orfenat’), ha participat en una de les franquícies més famoses de tots els temps (‘Jurassic World: El regne caigut’) i ha concebut els dos primers capítols de la sèrie més cara de la història.

J. A. Bayona, el viatger en el temps

ZOWY VOETEN

5
Es llegeix en minuts
Desirée de Fez
Desirée de Fez

Periodista i crítica de cinema.

ver +

J. A. Bayona posava fa uns dies aquest post en el seu Instagram (@filmbayona): «Ahir em vaig despertar a la Vall de les Llàgrimes, al cor dels Andes, a l’Argentina. Ens vam aixecar a les cinc del matí amb un dels nostres actors. Estàvem a deu graus sota zero. Vam filmar l’alba des del mateix lloc on l’avió dels Uruguaians es va estavellar fa 50 anys. A la nit era a Barcelona, en un cine amb més de quatre-centes persones, amics i família, amb els quals ens vam reunir per disfrutar en pantalla gran dels dos primers episodis d’Els Anells de Poder [...]. Que surrealista que va ser el dia però que feliç era de poder disfrutar del que faig amb la gent a qui estimo». El text acompanyava dues fotos. Una era de l’alba a la Vall de les Llàgrimes, escenari de La sociedad de la nieve, la pel·lícula que roda per a Netflix. Basada en el llibre de Pablo Vierci, és la història dels supervivents de la tragèdia dels Andes, el mateix accident aeri que recull la pel·lícula Viuen (1993): el 13 d’octubre del 1972, un avió de la Força Aèria Uruguaiana amb 45 passatgers es va estavellar a la serralada dels Andes. L’altra foto, feta per Bayona en un cine de Barcelona, és la imatge dels familiars i amics que el van acompanyar en la projecció dels dos primers capítols d’ Els anells de poder, la sèrie que acaba d’estrenar Amazon Prime Video. Inspirada en l’univers d’El senyor dels anells, és la més cara de la història i els seus dos primers capítols, on s’apuntala la proposta estètica i s’estableixen les bases de l’aventura, els ha dirigit ell, un cineasta de la Trinitat Vella.

Aquest post, que pot passar per una cosa anecdòtica, explica molt bé qui és Bayona. Més enllà de recordar (per la dimensió i l’abast dels dos projectes, rodats seguits) que és un dels directors espanyols més importants a nivell internacional, aquesta nota tan personal resumeix la seva carrera i el que el converteix en un cineasta rellevant. D’una banda, el relat de les dues experiències, viscudes el mateix dia en punts tan allunyats del planeta i relacionades amb projectes immensos i diferents, funciona com a mostra d’una carrera de més de vint anys (el seu primer curt, Mis vacaciones, és del 1999) en la qual no hi ha ni pauses ni por d’enfrontar-se a reptes cada vegada més grans. Tampoc hi ha objecció a l’hora de sortir del full de ruta, amb girs imprevisibles, quan el més fàcil seria acomodar-se en el que ja li funciona. Fer-se de dia a la Vall de les Llàgrimes i, el mateix dia, veure amb la seva gent dos capítols de la teva sèrie en una sala de Barcelona només pot fer-ho algú que creu en la seva feina, pensa en l’espectador i no té mandra ni por; algú que, en quinze anys, ha rodat una de les pel·lícules de terror més influents del segle XXI (L’orfenat, 2007), ha participat en una de les franquícies més famoses de tots els temps (Jurassic World: El regne caigut, 2018) i ha concebut els dos primers capítols de la sèrie més cara de la història. Les dues imatges i el text del post d’Instagram també revelen una altra de les coses que defineixen Bayona: la seva visió del cine com un espectacle que s’expressa en imatges mai buides d’idees o emoció. La foto de la Vall de les Llàgrimes és un espectacle en si mateixa, a més de suggerir una pel·lícula, La sociedad de la nieve, que sembla haver viatjat el més lluny possible per entendre la història que recrea. I la decisió de projectar en cine els seus capítols d’ Els anells de poder, que aquell mateix dia s’estrenava a Amazon Prime Video, és una prova més de l’amor del cineasta per les imatges, imatges que compon amb mim perquè siguin vistes en les millors condicions. Més enllà de Spielberg

Notícies relacionades

postuna carrera de més de vint anysMis vacacionesen la qual no hi ha ni pauses ni por d’enfrontar-se a reptes cada vegada més gransL’orfenatJurassic World: El regne caigutpostla seva visió del cine com un espectacle que s’expressa en imatges mai buides d’idees o emocióLa sociedad de lanieveEls anells de poderMés enllà de SpielbergEs parla sovint de la influència de Steven Spielberg en el cine de Bayona, una cosa que ell ha reconegut sempre. L’empremta –estilística i emocional–, no només de Spielberg sinó del model de cine popular i d’entreteniment que representa, tocada per la nostàlgia, és evident en la filmografia del cineasta. Tanmateix, hi ha una cosa injusta a atribuir-li per defecte aquesta inspiració única quan és un dels directors que millor s’han adaptat als canvis (i mutacions) de la ficció d’entreteniment. Els codis de la seva taquillera pel·lícula de supervivència Lo imposible (2012), sobre el tsunami que va afectar el sud-est asiàtic el 2004, Jurassic World: El regne caigut, els seus capítols per a Penny Dreadful (2014-2016) o els seus episodis d’ Els anells de poder són completament diferents.

Tornant al post. Les dues fotos són molt diferents i, tanmateix, dialoguen. És com si el públic retratat en una estigués mirant la Vall de les Llàgrimes. Això és també el cine de Bayona, una col·lecció de pel·lícules (i capítols per a sèries que, en realitat, són pel·lícules) diferents però íntimament unides. Hi ha connexions temàtiques, com la maternitat, la pèrdua i la complexitat de les relacions familiars en la trilogia que formen L’orfenat, Lo imposible i Un monstre em ve a veure (2016). Hi ha connexions estilístiques. Hi ha una tendència al tema fantàstic, ja sigui entrant directament en aquest tema o vorejant la quimera a les seves pel·lícules més realistes. Però, sobretot, hi ha una recerca insaciable de noves maneres d’explicar històries i expressar emocions a través de la seva possessió més preuada: les imatges.