Arturo Valls: «Cal deixar de fer certs acudits no per censura, sinó perquè la societat ha evolucionat»

La trama li ofereix l’oportunitat de fer autoparòdia a través d’un personatge que ha arribat al cim de l’èxit gràcies a la tele i ara està en hores baixes. «Venia de fer la pel·lícula de Camera café i em venia de gust moure’m en un altre registre, explorar la crisi i l’angoixa permanent d’algú que ha estat privat de la seva llibertat», comenta el mestre de cerimònies de Mask singer. De passada, la sèrie creada i escrita per Raúl Navarro, Miguel Esteban, Sergio Sarriá i Luismi Pérez li permet treure brillantor al món dels vips: «Parlem del nostre mitjà, d’aquests problemes que pot tenir el món de la fama, de la interpretació i de la televisió», afegeix Valls.

De David Suárez i Willy Toledo

La premissa de la qual parteix Dos años y un día és ficció, però recorda casos similars esdevinguts a Espanya, com les denúncies contra el còmic David Suárez i l’actor Willy Toledo. Fins i tot el protagonista s’emporta un mastegot d’un desconegut enmig del carrer, com el gran momentàs de l’última gala dels Oscars, tot i que Valls insisteixi que és una escena que van gravar abans de la plantofada de Will Smith a Chris Rock. Una cosa que preocupa el presentador i actor, que defensa que «ningú hauria d’anar a la presó per fer un acudit ni utilitzar la violència». «Hi ha acudits que poden ofendre, però és una ofensa passatgera. El que cal fer és demanar perdó i continuar, perquè en la vida hi ha problemes molt més dolorosos», recalca el presentador.

El que sí que creu és que «cal deixar de fer segons quin tipus d’acudits, ja no per censura, sinó perquè no són graciosos, perquè la societat ha evolucionat i nosaltres hem d’evolucionar al seu costat». Per això destaca la importància del «context, de la situació i del pacte que has fet amb el teu interlocutor» a l’hora de posar límits a la comèdia.

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

Tot i que el punt de partida de Dos años y un día aborda el debat sobre els límits de l’humor, Valls incideix que després la comèdia va per altres camins. Els que viu el seu personatge en una presó amb un personal bastant esbojarrat. Se les haurà de veure amb una directora amb innovadores i estrambòtiques idees (Adriana Torrebejano), que s’atreveix a col·locar un jardí zen a la cel·la de càstig per ajudar la reinserció dels presos; un company d’allò més peculiar obsessionat a evitar que el nouvingut se suïcidi (Javier Botet), i un altre reu que la hi té jurada per haver-se rigut de la Verge (Michael John Treanor).

Amaia Salamanca, Fernando Gil, Manuel Galiana, Santi Ugalde, Paco Churruca, Nene i Jorge Rueda completen el repartiment d’aquesta sèrie de sis episodis de només mitja hora. Però amb possibilitats de rodar més capítols, en funció del resultat. «Si hi ha segona temporada es podrà donar curs a la comèdia després d’haver situat l’espectador», remarca Valls.