'Fargo', temporada 4: la neu torna a tacar-se de sang

Al principi, no costava ser escèptic amb ‘Fargo’, la sèrie: ¿com s’atrevia el guionista i director Noah Hawley a donar continuació a una pel·lícula perfecta en el seu minimalisme i ajustada durada? A més, que els Coen apareguessin acreditats com a productors era una mera formalitat: en una entrevista amb ‘Radio Times’, Joel Coen va admetre que ni ell ni el seu germà Ethan tenien massa interès en la sèrie. És a dir, no només és que no hi treballessin; tampoc la veien.

La primera temporada va acabar convencent alguns escèptics, però va ser la segona, una nova història, com cada entrega posterior, la que va acabar de consolidar ‘Fargo’ com molt més que una digníssima però innecessària extensió. Hawley va començar a marcar distàncies amb el seu referent, va afegir ovnis a l’equació i va deixar clar que la seva ‘Fargo’ era molt Coen però també molt seva. La tercera entrega, amb Ewan McGregor duplicat per interpretar dos germans enfrontats, va superar fins i tot la segona, almenys per a aquest cronista.

Hawley sembla aspirar a superar-se, a anar a més, només més, amb cada nova temporada, i la quarta (des de dijous, dia 1, a Movistar Seriesmania) podria ser la més ambiciosa. Qui diu ambiciosa diu agosarada: ja ni tan sols es desenvolupa a Minnesota, sinó a Missouri, en concret a Kansas City, on, d’altra banda, també neva i pot córrer la sang.

Bandes de Kansas City

La narradora inicial és l’adolescent Ethelrida Pearl Smutty (revelació E’myri Crutchfield), que ens introdueix, durant gairebé mitja hora, en la història de les bandes criminals de Kansas City. Primer van arribar els jueus i després els irlandesos, entregats a una treva amb els primers mitjançant l’intercanvi dels fills més petits dels seus respectius líders. El canvi de fills no va sortir bé, però és una pràctica que, explica Ethelrida, van repetir irlandesos i italians i, més endavant, italians i afroamericans.

La quarta (o cinquena, segons es miri) ‘Fargo’ és, en essència, una història de guerra entre aquestes dues últimes faccions. El líder dels italians és Donatello Fadda (Tommaso Ragano), pare de dos fills volàtils, Josto (Jason Schwartzman) i Gaetano (Salvatore Esposito, el Genny de la sèrie ‘Gomorra’). Al capdavant dels afroamericans per Loy Cannon (Chris Rock en el seu paper més dramàtic), pioner de les targetes de crèdit que no està aconseguint convèncer al ‘mainstream’ bancari dels beneficis de l’invent. El seu conseller és el Doctor Senator (el gran Glynn Turman), que no és ni doctor ni senador. Els noms dels personatges de ‘Fargo’ mai defrauden.

Reflexió no treu diversió

Notícies relacionades

La història de Gervasi Deferr fa ‘el gran salt’ definitiu a la pantalla amb Óscar Casas

Agatha Christie immortal: guia per veure les millors sèries basades en les seves novel·les

Al voltant d’aquests personatges en pul·lulen d’altres que, com tothom a ‘Fargo’, tampoc són de confiança ni es queden curts en peculiaritats. Entre els quals, el Rabí Milligan (Ben Whishaw) i la infermera Oraetta Mayflower (Jessie Buckley), a qui no entusiasma que circuli pel món gent com l’Ethelrida, filla de pare blanc (el músic folk Andrew Bird) i mare negra (Anji White). La germana d’aquesta última és una lladre de bancs (Karen Aldridge) que s’ha escapat de la presó amb el seu amant i company (Amber Midthunder). Com a representants de la llei tenim el veterà de l’exèrcit Odis Weff (Jack Huston) o el carismàtic agent federal Dick Wickware (Timothy Olyphant gairebé repetint el seu rol a ‘Justified. La llei de Raylan’).

El planter de personatges és dens i pot costar seguir qui és qui i saber què fa i per què, però la voràgine es calma després del primer parell d’episodis. Fins i tot quan apunta la confusió, és impossible deixar de mirar la sèrie: Hawley s’entrega, potser més que mai, als jocs formals, a buscar la perspectiva insòlita, a partir la pantalla o passar del color al blanc i negre per a tot un capítol. Aquesta ‘Fargo’ és una exploració de la història racial dels Estats Units i una reflexió sobre què significa ser nord-americà, però mai té gust de lliçó ni sermó. Segueix la diversió.

En quines altres sèries sortien...