IDENTITAT CATÒDICA

10 sèries LGTBI imprescindibles per celebrar l'Orgull

Cada vegada són més les produccions que retraten les experiències de gais, bisexuals, lesbianes o trans en un impuls normalitzador de la diversitat sexual

zentauroepp53903597 icult series lgtbi feel good200627143015 / COURTESY OF NETFLIX

Ens ho recordava fa uns mesos el recomanable docusèrie ‘Visibilidad: LGTBI en la televisión’ (Apple TV+): no s’ha de desestimar el poder normalitzador de la tele, la seva capacitat per legitimar identitats i sexualitats davant els ulls del públic general. La representació importa. I tot i que ara ja no resulti tan difícil trobar personatges gais, bisexuals o trans a les sèries (personatges, a més, amb protagonisme), el camí ha sigut difícil: no va ser fins a finals dels 90, principis dels dos mil que la programació ‘mainstream’ va obrir realment el seu espectre per transcendir l’àmbit heteronormatiu. Avui dia, tot i que queda per fer, hem de celebrar que no sigui gens difícil seleccionar deu sèries recents de temàtica LGTBI a l’abast de qualsevol amb connexió a la xarxa.

1. ‘Please like me’, difícil no estimar-te

El còmic australià Josh Thomas va enlluernar la crítica amb aquesta sèrie semiautobiogràfica, espècie d’adaptació tragicòmica dels seus propis espectacles d’‘stand-up’. Com el Josh de la sèrie, el veritable Josh va tenir una accidentada sortida de l’armari que va coincidir amb una depressió de la seva mare. Però aquí no hi ha tanta autocommiseració com divertida autoflagel·lació («sé que tinc una cara d’un nadó de 50 anys») i ràfegues d’emoció d’estranya honestedat. Generós, Thomas comparteix els focus amb una plèiade de rics personatges secundaris. Disponible a Netflix.

2. ‘Steven Universe’, els ‘dibus’ també ajuden

Cal aplaudir que Pixar es decidís per fi a presentar un protagonista gai (en el fantàstic curt ‘Out’, disponible a Disney+), però ja el 2017, la sèrie de Disney ‘Star contra las fuerzas del mal’ va mostrar un grapat de petons gais. Un altre gran exemple dels ‘dibus’ com a eina per a la tolerància: ‘Steven Universe’, en què el personatge protagonista, meitat humà, meitat extraterrestre, canta sobre voler convertir-se en Dona Gegant o es fusiona amb la seva millor amiga, Connie, en el personatge andrògin ¡Stevonnie! Disponible a Netflix (només la quarta temporada).

3. ‘Looking’, trossos de vida

«Jo només volia explicar una història sobre uns amics, unes persones buscant intimitat, sempre des d’un angle modest, tendre. Va ser una experiència estranya. Jo creia que havia fet una sèrie simpàtica i la gent va ser terriblement antipàtica amb ella. ¿Per què? ¿Per què es va enfadar tant la gent?», em deia el director Andrew Haigh quan li vaig preguntar per la tíbia recepció d’aquesta meravellosa sèrie. L’autor de ‘45 años’ es va atrevir a fer una sèrie amb personatges gais que, en comptes de sobreviure, de lluitar contra els problemes més recurrents, simplement vivien. Buscaven la realització personal i estímuls afectius i/o sexuals en un paisatge urbà complicat però transitable. Disponible a HBO.

4. ‘The bisexual’, odissea d’exploració tardana

Encara avui dia, la bisexualitat té alguna cosa de tabú i sovint es procedeix insolentment a esborrar-la. Recordem els casos d’’Orange is the new black’, en què van tardar 14 episodis a dir la paraula ‘bi’ (Piper Chapman ho és), o la més recent ‘Esta mierda me supera’, l’heroïna de la qual va deixar de ser bisexual màgicament en el seu salt del còmic a Netflix. Més valenta, Desiree Akhavan, bisexual ella mateixa, va fer una gran comèdia dramàtica sobre una teòrica lesbiana de trenta i pocs anys que explora tardanament el seu interès pels homes. Disponible a Filmin.

5. ‘Pose’, una oda a la comunitat ‘ballroom’

Hi ha qui posa en dubte els mèrits de Ryan Murphy quant a representació ‘queer’, tot per certs personatges sonats de ‘Nip Tuck’ o l’assassí gai de l’extraordinària ‘El asesinato de Gianni Versace’. Però, en realitat, si Ryan Murphy no existís, la televisió actual seria molt més grisa, masclista, trista i rutinària. Impossible negar la brillantor de ‘Pose’, la seva cocreació sobre la cultura ‘ballroom’ de la Nova York dels 80. Netflix va incorporar fa poc la seva segona temporada, en què s’aborden la crisi de la sida i l’impacte del ‘Vogue’ de Madonna. Disponible a HBO i Netflix.

6. ‘Vida’, el món LGTBI llatí

Després d’escriure per a sèries com l’esmentada ‘Looking’ i ‘Cómo defender a un asesino’ (amb Viola Davis com a advocada negra pansexual), la dramaturga Tanya Saracho es va convertir en la primera ‘showrunner’ llatina de la tele per cable de pagament. Va crear per a Starz la fantàstica ‘Vida’, una matisada dramèdia sobre dues germanes i la segona mare, o madrastra, que no sabien que tenien. Immersió creïble, hipersensible i intensa en el món LGTBI llatí. Disponible a Starzplay.

7. ‘Euphoria’, amistat romàntica entre cis i trans

El primer episodi del drama juvenil de Sam Levinson convidava a un cert escepticisme: massa provocació, massa celebració estilitzada de la davallada i l’ansietat. Però capítol rere capítol, aquesta crònica d’una joventut dissoluta va anar revelant un nucli emocional desbordant. Tot el que fa referència a l’amistat romàntica entre Rue (Zendaya), cisgènere, i Jules (Hunter Schafer), trans, va encendre la pantalla i va fer encongir els cors. A la segona temporada es podria donar un triangle complicat amb una altra noia, Lexi (Maude Apatow), amiga d’infància de Rue. Disponible a HBO.

8. ‘L: Generación Q’, propòsit d’esmena

Deu anys després del final, ‘L’, sèrie que va portar al ‘prime time’ el lesbianisme i la bisexualitat, tornava fa poc en una versió encara més inclusiva. Si a l’original amb prou feines sortien lesbianes ‘butch’ (o que es comporten de forma masculina), aquí trobem la Finley de Jacqueline Toboni, l’actriu revelació de la sèrie. I aquí els personatges llatins tenen més protagonisme: tot arrencava, de fet, amb una llarga escena de sexe entre un parell de mil·lennistes Latinx, Dani (Arienne Mandi) i Sophie (Rosanny Zayas). D’altra banda, el personatge trans d’aquesta entrega, Micah (Leo Sheng), no es limita a encadenar traumes, com feia el pobre Max. Disponible a Movistar+.

9. ‘Betty’, despreocupadament ‘queer’

Notícies relacionades

De la inoblidable pel·lícula ‘Skate Kitchen’, protagonitzada pel veritable col·lectiu de noies ‘skaters’ del títol, ha nascut una comèdia dramàtica de manera emotivament urbana i despreocupadament ‘queer’. El personatge estrella ha de ser la masclota i trempada Kirt (Nina Moran), però en aquesta primera temporada també roba cors Honeybear (Kabrina ‘Moonbear’ Adams), videògrafa negra que s’enamora per primera vegada d’algú del mateix sexe, Ash (Katerina Tannenbaum). Disponible a HBO.

10. ‘Feel good’, autoficció dolorosa

També en aquesta estimable comèdia dramàtica, millor en els cops emocionals que en els acudits, una dona, George (Charlotte Ritchie), s’interessa per primera vegada per algú del mateix sexe; en aquest cas, amb titubejos a l’hora d’admetre aquest amor davant el seu cercle social. Qui pateix tota aquestes vacil·lacions és la lesbiana declarada Mae, personatge creat per la còmica d’‘stand-up’ Mae Martin (mà a mà amb Joe Hampson) a partir de les seves pròpies experiències amb moltes classes de dependències. Disponible a Netflix.

Temes:

Dia de l'Orgull LGTBI+ Sèries Pren-t'ho en sèrie LGTBI

Inicia sessió 0 Comentaris