10 sèries bones i curtes per veure per Nadal

Tot i que ja cap època de l’any equival a sequera d’estrenes, ni tan sols el Nadal, aquests dies semblen idonis per recuperar joies que s’hagin pogut escapar durant l’any. Per fer una mica de còmput abans de l’allau del nou any i la nova dècada. A la llista de baix recuperem, a més, sèries de només una temporada (ara per ara) o minisèries; és a dir, missions fàcils de complir a poc que les obligacions familiars ens donin un respir.

1. ‘Así nos ven’ (Netflix, quatre episodis) 

En aquesta efectiva i, tot cal dir-ho, una mica efectista minisèrie, la directora Ava DuVernay (‘Selma’) reconstrueix el cas de 1989 dels ‘cinc de Central Park’, un grup de joves injustament acusats i portats a presó per la brutal violació d’una dona a l’esmentat parc. El 2002, el veritable culpable va explicar el que va passar i ells van ser exonerats. L’ombra del gran Sidney Lumet aleteja sobre un drama urgent, enfadat i sobretot pertinent: el present continua marcat pel supremacisme blanc.

---

2. ‘Buscando a Alaska’ (HBO, vuit episodis)

Josh Schwartz (‘O.C.’) ha aconseguit per fi, dècada i mitja després d’intentar-ho per primera vegada, llavors en format pel·lícula, portar a la pantalla el famós ‘best-seller’ de John Green. Acompanyat pel seu ja fidel col·lega Stephanie Savage, ha ordit un drama juvenil inusitadament perceptiu i melancòlic, en què se’ns recorda que els joves poden parlar d’altres coses que no siguin sexe, alcohol o drogues. La història del geni Miles i el seu tòrrid afer amb Alaska cala molt, sobretot si vas ser jove als dos mil: la banda sonora es basa en l’indie rock de l’època.

---

3. ‘Creedme’ (Netflix, vuit episodis)

No és la sèrie més festiva del món, però a la seva manera és, també, finalment reconfortant. Espècie de revers femení i humanista de ‘Mindhunter’, es basa en la persecució real d’un meticulós violador en sèrie que va operar en diverses jurisdiccions de Washington i Colorado. Per una vegada, un procedimental presta especial atenció a les víctimes: la història parteix de la terrible experiència d’una d’elles, i la sèrie es preocupa per recordar tot allò terrible (el maltractament de policia o societat) que pot venir després d’una agressió sexual.

---

4. ‘Dickinson’ (Apple TV+, deu episodis) 

Per algun motiu (potser l’antipatia cap a les grans corporacions tecnològiques i el seu intent de dominar totes les facetes de la nostra vida), les sèries d’Apple TV+ no són les més estimades ni comentades. ¿Es jutja la marca o la sèrie? Al cap i a la fi, la productora al càrrec de ‘Dickinson’ va impulsar també ‘Mr. Robot’ i ‘True detective’. Si s’hagués estrenat a HBO, molts més estarien celebrant aquest acostament irreverent a la figura de la famosa poetessa, en què reflexions serioses sobre feminisme i creació es barregen amb entremaliadures anacròniques.

---

5. ‘Euphoria’ (HBO, nou episodis)

El primer episodi d’aquest drama juvenil convidava a cert escepticisme: més enginyós que genial, feia un retrat òbviament provocador de la joventut nord-americana actual. No obstant, capítol a capítol, la proposta de Sam Levinson va anar sonant més honesta i els seus personatges (en particular la parella formada per Rue i Jules) van començar a tocar la fibra. A la profunditat emocional s’hi unia la creativitat formal: pareu molta atenció, sobretot, a un quart capítol amb muntatge torrencial a l’estil ‘Magnòlia’.  

---

6. ‘Fosse/Verdon’ (HBO, vuit episodis)

‘Fosse/Verdon’, que no ‘Fosse’, tot i que es basi en un llibre de Sam Wasson amb aquest nom. La minisèrie de FX hauria pogut ser una altra oda a un home difícil però genial: l’actor, ballarí, coreògraf i director de cine Bob Fosse. Però és una crònica de la seva relació personal i creativa amb la ballarina Gwen Verdon, molt més que una musa: una col·laboradora important sense qui molts dels seus projectes mai haurien arribat a tan bon port. Sam Rockwell i Michelle Williams enlluernen en els rols principals, ben acompanyats per Margaret Qualley, Aya Cash i un gran Nate Corddry com Neil Simon.  

---

7. ‘I think you should leave’ (Netflix, sis episodis)

La sèrie d’esquetxos de Tim Robinson és el millor que li ha passat a l’humor el 2019. Impossible quedar-se amb només una de les seves fites, tot i que, si realment s’hagués d’escollir, potser guanyaria l’intent d’aquest home vestit de frankfurt per deslligar-se de les destrosses d’un Wienermobile. N’hi ha més, sigui com sigui, tots tan enginyosos com imprevisibles: quan creus que has captat i disfrutat la broma, arriba algun gir desconcertant per portar-ho tot al següent nivell.

---

8. ‘Lorena’ (Prime Vídeo, quatre episodis)

La minisèrie documental sobre Lorena Bobbitt, aquella dona que va tallar el penis al seu marit després d’anys d’abusos, es va estrenar fa onze mesos, que són com segles en aquests temps veloços. Mereix ser recordada i recomanada: la producció de Jordan Peele (director de ‘Nosotros’) no és un exercici de sensacionalisme, sinó una investigació seriosa sobre un temps en què la violència domèstica no s’identificava realment com un tema d’importància per a la salut pública. Ha passat un quart de segle i tampoc estem gaire millor.

---

9. ‘La señora Fletcher’ (HBO, set episodis)

Notícies relacionades

Les 10 sèries que no et pots perdre al desembre

Deu grans sèries de mafiosos per veure en 'streaming'

En el seu treball a la televisió, l’escriptor Tom Perrotta està descobrint potencials desconeguts de les seves pròpies novel·les. A ‘The Leftovers’, els personatges i trames d’‘Ascensión’ van acabar en terrenys còsmics i distòpics. Aquest any, ‘La señora Fletcher’ ha ofert una visió lleugerament menys satírica de la reeducació sexual tardana de l’heroïna titular (excel·lent Kathryn Hahn). Dirigit només per dones, entre elles la gran Nicole Holofcener, aquest retrat de dona amb fill esgarriat al fons és una ostentació d’empatia.

---

10. ‘Servant’ (Apple TV+, sis episodis fins ara) 

Senzillament, la millor sèrie que gairebé ningú està veient. La unió del guionista britànic Tony Basgallop (‘Inside men’) amb M. Night Shyamalan, que produeix i marca les pautes visuals, ha donat de si una experiència única. Impossible desenganxar la vista durant un segon de cada episodi d’aquest ‘huis clos’ malaltís, història d’un matrimoni una mica enigmàtic i l’encara més inquietant mainadera que fitxen per encarregar-se del seu nounat. Quan algú, en ple 2019, s’atreveixi a dir que no hi ha cine ni art en les sèries, feu que vegi un minut qualsevol d’aquesta.