'Cómo vivir contigo mismo', Paul Rudd contra Paul Rudd

Netflix va haver de donar llum verda a 'Cómo vivir contigo mismo’ tot just sentir les paraules «Paul Rudd multiplicat per dos». Segurament van sobrar més explicacions: si la mera presència de Rudd és capaç de millorar qualsevol producte, imaginin-se la seva doble presència.

Però aquesta creació de Timothy Greenberg, exproductor del late-night 'The daily show', se sustenta sobre alguna cosa més que el carisma natural i les habilitats còmiques del protagonista d’'Ant-Man'. La seva història de clonació combina l’humor enginyós delHarold Ramis  de 'Mis dobles, mi mujer y yo’ amb elucubracions emocionals i filosòfiques més pròpies de les pel·lícules de Spike Jonze escrites per Charlie Kaufman. De veritat: així de destrossaments pot ser aquesta comèdia inesperadament ressonant.

Una de les col·laboracions de Jonze i Kaufman va ser 'Adaptation. El ladrón de orquídeas’, en què Nicolas Cage encarnava un transsumpte del mateix guionista i el seu ficcional germà bessó. El primer, el mig real, patia de fòbia social i també patia provant d’adaptar la novel·la de Susan Orlean citada en el títol. El segon, l’inventat, tenia un enorme do de gents i es convertia en guionista d’èxit poc després d’immiscir-se en l’ofici.

'Cómo vivir contigo mismo’ juga a aquest contrast, aquestes enveges entre iguals, en aquest cas amb gir de ciència-ficció. El protagonista és, en principi, Milers (Rudd), un executiu publicitari que no passa pel seu millor moment, ni a la feina ni a casa. Per suggeriment d’un col·lega, decideix depurar-se en un ‘spa’ hiperexclusiu, Top Happy, els serveis del qual surten per 50.000 dòlars de no res. Allà li proposen «reconstruir el seu ADN millor que mai», convertir-lo en una versió millor de si mateix.

Però [atenció, venen espòilers] el procés és menys net del que sembla, no és una simple neteja facial, i inclou la clonació i l’enterrament del teu antic jo al mig d’un bosc. El Milers 1.0, sigui com sigui, aconsegueix sortir del clot, i a l’arribar a casa es troba amb un Milers 2.0. Després del rebuig inicial, el vell Miles entendrà que potser ser dos té els seus avantatges. Però la seva relació amb si mateix passa per unes altres mil etapes.

El frau de la superació personal

Notícies relacionades

‘El problema dels tres cossos’

20 anys de 'Los Soprano'

A més d’un (invisible) desplegament d’efectes digitals, 'Cómo vivir contigo mismo’' és una exhibició actoral de Rudd. D’acord, té ajuda en perruqueria i vestuari: el Milers 'dolent’ porta els cabells (des)pentinats cap endavant i vesteix roba massa folgada, mentre que el 'bo' es pentina orgullosament cap enrere i ha rescatat les seves millors camises, sempre ben ficades dins dels pantalons. Però la seva doble composició es basa també en gestos, matisos emocionals i un tractament psicològic gens superficial.

La sèrie no és exactament, o no només, una comèdia, sinó també un drama existencial sobre la distància entre els qui som i el que voldríem ser, i si hi ha possibilitat de salvar aquest terreny, o la cultura de la superació personal és un frau. En to, aconsegueix la foscor de la millor pel·lícula dels seus codirectors, Jonathan Dayton i Valerie Faris, aquesta (una altra) memorable història sobre l’ego masculí anomenada 'Ruby Sparks'.