Anar al contingut

GUARDONS

L'última batalla de 'Joc de trons' es lliura als premis Emmy

La sèrie d'HBO aspira a una cascada de reconeixements en una vetllada amb sabor a final de l'era de les ficcions dominadores a causa de la multiplicació de les produccions

Idoya Noain

L'última batalla de 'Joc de trons' es lliura als premis Emmy

Aquest any s’ha revelat amb més detall que mai, abans, el que va passar fa aproximadament 66 milions d’anys quan un immens asteroide va impactar amb la Terra. Tot seguit van arribar terratrèmols, tsunamis, incendis, corriments de terra i altres cataclismes que van arrasar tres quartes parts de la vida que existia en aquell moment al planeta. Va ser el principi de la fi dels dinosaures però, també, el moment que va permetre els mamífers deixar de ser només criatures de la nit i evolucionar. Els historiadors de la televisió potser mirin un dia en el futur els Emmy de la matinada d’aquest dilluns (hora espanyola) com ho fan els paleontòlegs i científics amb els fòssils de Dakota del Nord o les roques del cràter de Chicxulub. Al fer-ho, pot ser que topin amb un drac.

‘Joc de trons’ deslliura amb la seva vuitena i definitiva temporada la seva última batalla en els premis de l’Acadèmia de la Televisió dels Estats Units per cisellar el lloc que ja té assegurat al podi del gènere i del mitjà La producció d’HBO arriba amb el rècord de màximes nominacions per a una sèrie en un sol any (32). Deu ja les va convertir en estatuetes en els previs Emmy creatius i tècnics, elevant la marca de sèrie més premiada de la història fins als 57 guardons en total. I si suma almenys tres premis en les set candidatures amb què competeix a Los Angeles superarà la seva pròpia fita de 12 guardons que va establir el 2015 i va repetir el 2016.

També, si la seva companya de cadena ‘Succesion’ no dona la campanada i com apunten totes les travesses ‘Joc de trons’ s’alcen amb l’Emmy com a millor sèrie dramàtica, igualaria la marca de quatre que tenen ‘Canción triste de Hill Street’, ‘La ley de Los Angeles’, ‘El Ala Oeste’ i ‘Mad men’ (‘Frasier’ i ‘Modern family’ en tenen cinc en categoria de comèdia). I seria un final brillant per una sèrie que ha sigut fenomen audiovisual, però també cultural i social i, potser, l’últim d’una espècie.

Transformació per ‘streaming’

Tot i que els trastorns que ha produït la irrupció de l’‘streaming’ al món audiovisual han sigut més graduals que els d’aquell asteroide que va acabar amb els dinosaures, és evident que està provocant un canvi d’era, comparable en certa forma a l’aparició dels canals de cable als anys 80, però més intens. Les plataformes segueixen arribant com una pluja de meteorits i per a l’abril de l’any que ve els serveis d’Apple TV Plus, Disney Plus o Warner Media, darrere d’HBO Max, s’hauran afegit a Netflix, la primera que va provocar un sisme, i a Amazon o Hulu.

Una part important de la seva oferta està en assegurar-se els drets d’emissió d’èxits passats, com han demostrat les sonades guerres per clàssics recents i contemporanis com ‘Seinfeld’, ‘Friends’, ‘The office’ o ‘The Big Bang theory’, batalles que es guanyen a cop de talonari i en les quals, segons alguns càlculs, s’han desemborsat més de 2.000 milions de dòlars. Però les plataformes disparen també la producció original. El 2018 es van estrenar als EUA gairebé 500 sèries amb guió, el doble que el 2011. I tot i que alhora de l’esclat de la quantitat també hi ha explosions brillants de qualitat, s’anticipa cada vegada més difícil que cap producció arribi a generar un fenomen o a captar l’atenció global (d’audiència, de mitjans de comunicació i dels 25.000 acadèmics de la televisió nord-americana) com va fer ‘Joc de trons’.

Favorits i sorpreses

Potser aquesta edició dels Emmy sigui, com anticipen alguns analistes especialitzats davant els canvis, l’última de favorits clars, de sagues com la de ‘Joc de trons’ o la de Julia Louis-Dreyfus, ja premiada sis vegades com a actriu protagonista de comèdia per ‘Veep’ i amb opció de fer aquest diumenge un ple de set. Hi ha, no obstant, molts més elements que ajuden a donar emoció a una gala que, com els últims Oscars, no tindrà presentador.

Ningú descarta que la brillant ‘Fleabag’ pugui donar la sorpresa davant de ‘Veep’ o ‘The marvelous Mrs. Maisel’ i als Emmy creatius es va emportar el guardó a millor elenc, precursor els últims quatre anys del de millor comèdia. Molts ulls estan centrats en Billy Porter, primer home negre obertament gai nominat com a actor protagonista de drama per ‘Pose’, i altres tants a Sandra Oh, que en la seva vuitena nominació, i segona per ‘Killing Eve’, pot convertir-se en la primera guanyadora de l’Emmy a protagonista dramàtica d’origen asiàtic.

L’excel·lent collita de minisèries, a més, ha permès un dels duels més intensos. Allà hi ha ‘Fosse/Verdon’, per la qual és favorita com a actriu Michelle Williams; ‘Fuga en Dannemora’ i ‘Heridas abiertas’. Però, sobretot, allà hi ha ’Chernobyl’, que als Emmy creatius ja va conquistar set de les 19 estatuetes a què opta, davant una producció de tant pes polític, social, històric i actual com ‘Así nos ven’, d’Ava DuVernay.

La batalla entre aquestes dues últimes produccions exemplifica també la lluita entre HBO i Netflix. Després de caure per darrere de la plataforma l’any passat en nominacions, el canal de cable ha tornat aquest any a la ‘pole position’, amb 137 candidatures davant les 120 de Netflix. En els últims 17 anys ningú ha superat HBO en estatuetes. Potser aquest any tampoc però definitivament els temps, com canta Bob Dylan, estan canviant.