'Chernobyl', crònica d'una apocalipsi

"¿Quant costen les mentides?" Aquesta és la primera frase que pot llegir-se a 'Chernobyl', la minisèrie de cinc episodis d’HBO (en portem tres d’emesos), creada per Craig Mazin i dirigida per Johan Renk sobre l’explosió a la central soviètica de Txernòbil esdevinguda el 26 d’abril del 1986, els esdeveniments posteriors i les tensions polítiques i burocràtiques per minimitzar i emmascarar el que continua sent, en el dia d’avui, una de les tragèdies nuclears més grans de la història. La sèrie explica tot allò de manera tan didàctica com fluida, i deixa imatges difícils d’esborrar del record. Dramatitzar i fer narrativa una cosa tan atroç és complicat. La sèrie, estudiant diferents tonalitats, ho aconsegueix amb escreix.

Sembla una cita de Joseph Goebbels, el ministre d’informació (i desinformació) de Hitler, però correspon a la realitat soviètica dels anys 80, en plena era Gorbatxov: no només és el que costen les mentides, que n’hi va haver moltes durant els dies posteriors a l’accident a Txernòbil, sinó que el perill de sentir-ne tantes és que ja no reconeguem la veritat. La sèrie té un pròleg que anticipa un fet determinant. S’esdevé el 26 d’abril del 1988, dos anys i un minut després de l’accident. En aquest pròleg, Valeri Legásov, director en cap de l’Institut d’Energia Atòmica de Kurtxatov, grava l’última d’una sèrie de cintes de casset en les quals explica la seva interpretació dels fets. Les deixa en un lloc segur i, tot seguit, es penja al seu apartament. Legásov està interpretat per Jared Harris, magnífic actor, fill de Richard Harris, al qual la televisió (en sèries com 'Fringe', 'Mad Men', 'The crown' i 'The Terror') fa la justícia que el cine li nega.

L’atmosfera en aquesta escena preliminar és la d’una pel·lícula o una sèrie sobre la guerra freda, però tot canvia després: la central de Txernòbil en flames està filmada com un ens viu. El verisme documental es barreja amb la recreació de gènere: el fum radioactiu que s’expandeix pel cel, que segueixen plans en calma de la ciutat de Prípiat (la més pròxima a la central), els nens que es dirigeixen a l’escola i un ocell agonitzant a terra, semblen propis d’un film fantàstic. 'Chernobyl 'és com una pel·lícula de catàstrofes, però de debò.

Sabor de metall

Tots noten el sabor de metall: operaris, tècnics, bombers, científics, metges... La radioactivitat està en l’aire i avança sense que ningú pugui aturar-la. La sèrie captura aquesta sensació de manera extraordinària. I l’efecte que té en les persones. Els plans dels cossos dels operaris i enginyers de la central descomponent-se a poc a poc són extremament realistes (així va ser, així convé saber-ho). És una sèrie molt física: els treballadors del carbó que han d’excavar una galeria sota terra per contenir els residus tòxics es despullen per complet perquè no poden treballar vestits a 50 graus de temperatura.

Legásov explica molt gràficament a Boris Shcherbina, l’encarregat del Kremlin per dirigir les operacions (encarnat per Stellan Skarsgärd), quin serà l’efecte directe de la radiació. L’escena serveix també per alertar l’espectador sobre el que després veurà: "La radiació destrueix l’estructura cel·lular. Surten butllofes. La pell es torna vermella, després negra. Després hi ha un període de latència. L’efecte disminueix i creuen que es recuperen. Això dura un parell de dies. Després es manifesta el mal cel·lular, mor la medul·la òssia, falla el sistema d’immunitat i es descomponen els òrgans i els teixits tous. Les artèries i les venes s’obren com coladors fins que no se’ls pot donar ni morfina per a un dolor inimaginable. I entre tres dies i tres setmanes estan morts". Tot i que les imatges posteriors ho ratifiquen, la veritat és que després d’aquesta descripció, sobren les imatges.

Videoclips de Bowie

Notícies relacionades

L'accident nuclear de Txernòbil va causar almenys 4.000 víctimes directes i més de 600.000 d'indirectes

Així eren els personatges reals de la sèrie 'Chernobyl' d'HBO

¿Qui ens hauria dit que Craig Mazin, guionista de dues entregues de les paròdiques 'Scary movie', i de la segona i tercera de la saga còmica de 'Ressaca a Las Vegas', acabaria creant una sèrie tan realista sobre el desastre de Txernòbil? El realitzador suec Johan Renk, amb experiència en telesèries d’alt voltatge (‘Bates Motel’, ‘Vikingos’, ‘Walking dead’), a més de dirigir els videoclips de David Bowie 'Blackstar' i 'Lazarus', dramatitza bé els fets dotant-los d’una aconseguida envergadura tràgica.

És el so angoixant del comptador Geiger, el foc que reprodueix el doble de radiació que la bomba atòmica d’Hiroshima, els pactes i camuflaments a les entranyes del Kremlin, el paper mesquí de la KGB, les decisions que han de prendre Legásov i Scherbina conscients que envien diversos homes a una mort segura per salvar milions... Però res com l’escena en què els habitants de Prípiat es concentren per veure el feix de llum que surt disparada de la central nuclear després de l’explosió. Una dona diu: "És bonic". La bellesa de la catàstrofe.