Gaspar Hernàndez, periodista: “Estic convençut que la consciència va més enllà de la mort del cos físic”

-A l’assaig parles de cultivar l’espai entre pensaments.

-Estem molt centrats en el contingut dels pensaments. Pensem massa. Crec que bona part dels problemes de salut mental tenen a veure amb un excés de rumiació. Bona part de l’ansietat és un excés d’anticipació de possibles problemes futurs.

-Cites un autor que afirma que “pensar és un retard mental”, però algú diria que pensar també ens fa racionals…

-Efectivament, cal introduir un matís: sort en tenim del pensament, que és un gran tresor com a espècie humana. Ara bé, una cosa és fer-lo servir i una altra és ser utilitzats per ell. No el fem servir bé, el fem servir massa, pensem massa. La plenitud que tots anhelem no la trobarem pensant.

-I què fem, aleshores?

-La meva proposta és cultivar petits moments de no-pensament en el dia a dia.

-De petit, afirmes que et faltava alguna cosa, que et senties més enllà dels límits físics, com les ones d’una ràdio…

-Jo em sentia amb menys límits que ara. Això té molt a veure amb la ment racional, que a mesura que la desenvolupem —i és la joia de la corona de l’espècie humana— també ens anem empetitint.

-A l’assaig descrius com cada vegada toques menys de peus a terra, que estàs més contemplatiu, que vas amb les llums llargues. Com és aquest procés personal?

-Quan vull respondre al perquè de la vida necessito les llums llargues. No només intento viure com una ona, sinó tenint present el mar sencer, tenint present que soc part d’alguna cosa més gran i que és molt important incloure sempre el “nosaltres”. Una altra manera de dir-ho és viure amb una mica menys d’ego.

-Proposes acollir les emocions amb una indiferència benvolent.

-Donem una importància absoluta a les emocions quan les vivim. Evidentment, són molt importants perquè ens donen una informació. Sí, escoltem-les, però al mateix temps intentem relativitzar-les una mica, no donar-los una importància absoluta sinó relativa.

-Cites un pensador a qui detecten un càncer i no s’immuta...

-És un mestre espiritual. Jo crec que aquest no és el camí. L’experiència humana incorpora dolor i sofriment psicològic. La qüestió és que bona part d’aquest dolor ens el podríem estalviar. Tres quartes parts del dolor a la nostra vida és autoinfligit. La clau és trobar un sentit a la vida que té a veure amb l’espiritualitat.

-Recordes en l'assaig que vas patir una experiència propera a la mort quan eres un nen. Vas caure d’un edifici...

-Vaig caure, podia escoltar la conversa del meu pare i del meu oncle i veure’ls. És un record real, però era molt petit.

-Quina edat tenies?

-Quatre anys, era quan començava a tenir records...

-I recordes el teu pare i el teu oncle parlant mentre tu estaves inconscient...

-I recordo veure l’escena des del sostre, sí. Això és una nota al peu perquè les experiències properes a la mort que s’expliquen són les d’altres persones.

-Saps que respecte a aquestes experiències hi ha moltes anàlisis científiques, neurològiques, que expliquen els fenòmens de dissociació, transcendència, alteració del jo, per qüestions del reg sanguini, per estats REM-vigília...

-Els exemples que em poses són d’un cervell viu, i estem parlant de mort clínica... Els experts estan dividits. Hi ha moltes resistències, però hi ha coses en relació amb la consciència que no tenen explicació: per què la persona t’està dient què està passant en una altra sala de l’hospital.

-Llegint el teu llibre queda clar que estàs convençut que la vida va més enllà de la mort.

-D’una banda, totes les tradicions espirituals ens ho han dit. Ara hi ha gent que ho ha viscut així en les experiències properes a la mort. Jo estic convençut que la consciència va més enllà de la mort del cos físic.

-Creus també en les reencarnacions.

-Cito el cas de psiquiatres que ho han investigat. Era escèptic, però vaig decidir ser escèptic amb l’escepticisme perquè hi ha molts casos documentats.

-Et mostres dubtós sobre si la reencarnació es podria produir en animals...

-Explico les discrepàncies entre el budisme i un terapeuta italià que diu una altra cosa. No soc un expert en reencarnació.

-Cites com que des del punt de vista de la reencarnació “la criatura que mor [un nen de quatre anys] ho fa com una mena de servei a la resta d’ànimes de la família: és la més evolucionada de totes”

-Hi ha gent que ho pot interpretar així, però jo personalment no puc dir si és una cosa o una altra. És un missatge que, quan l’han dit alguns monjos budistes al meu programa, he pensat que podria ajudar a consolar persones. Tots aquests missatges tenen un sentit en el context de no tenir tanta por de la mort.

-Si la consciència sobreviu a la mort, on va?

-Jo explico les diferents versions. Un dels mestres hinduistes diu que la consciència és la supraconsciència i, per tant, hi ha alguna cosa més gran que la nostra consciència. Però el filòsof Vicente Merlo diu que es manté un sentit de subjectivitat. Hi ha discrepància.

-Seguint amb aquesta teoria, quant temps durarà després la meva consciència?

-M’agradaria tenir les respostes [riu]. Les experiències properes a la mort s’expliquen com un tot en connexió amb alguna cosa més gran, amb una sensació oceànica de pau, amor i plenitud, que és incompatible amb veure’ns com un jo petit. Estic convençut que l’experiència conscient s’eixampla, però també ens sap greu perdre el nostre ego, com va dir Salvador Pàniker.

-Dones carta de naturalesa a la comunicació amb els difunts...

—Més del 30% de la població nord-americana afirma haver tingut contactes amb gent morta. Això, com a mínim, s’ha d’estudiar.

-Et preocupa la teva mort?

-No em preocupa ni tinc por. M’ha ajudat el fet de parlar amb tanta gent que ha estat morta. Tampoc no és que ho desitgi... en el sentit que hi ha gent que no creia en res d’això, que va estar morta, i gent que no volia tornar, que diu que allà estaven molt bé.

Notícies relacionades

El diccionari de l’IEC deixa d’associar la paraula ‘tarat’ a persones amb problemes de salut mental

Míriam, filla d’una persona gran amb brots psicòtics: «És com si estigués posseïda»

-Què diries a qui cregui que el teu programa a Catalunya Ràdio és massa esotèric i poc racional? T’ho han dit?

-Sobretot, quan vaig començar. Diria que ara molts d’aquests fenòmens ja els explica la ciència i que el 80% dels continguts que fem no tenen res d’esotèric. Però entenc que es pugui dir si la persona no hi aprofundeix.