Anar al contingut

FICCIÓ APLAUDIDA

A les entranyes de 'Succession', la sèrie que fa detestar i compadir els rics

Visitem el rodatge a Escòcia de la premiada producció de HBO, la segona temporada de la qual arriba aquest dilluns

Juan Manuel Freire

A les entranyes de 'Succession', la sèrie que fa detestar i compadir els rics

En la seva arrencada, 'Succession' no va deixar l’empremta esperada. ¿Era massa aviat per riure les gràcies a aquest 1% de poderosos que ha arruïnat la vida al 99%? ¿Per què ens havíem de preocupar per uns personatges, a més de rics, desagradables? ¿Realment volem que el grup de mitjans tradicional dels Roy sobrevisqui a l’amenaça dels gegants tecnològics? Preguntes i més preguntes.

Però de vegades s’ha de creure això que "a partir del quart capítol millora". Una mica va canviar. El creador Jesse Armstrong ('Peep show', 'Fresh meat') i el seu equip de guionistes van descobrir quina classe d’humor funcionava millor, quina classe de drama hi podia combinar, com comentar la realitat sense parafrasejar-la de formes òbvies. I aquest drama amb parts cruelment divertides, o comèdia amb parts dolorosament emocionals, es va convertir en la sèrie preferida dels crítics del voltant del món, va guanyar el BAFTA a la millor sèrie internacional i va ser fa poc nominada a cinc premis Emmy, incloent el de millor sèrie dramàtica.

¿És un drama, llavors? ¿Quedem en això? Ni tan sols els actors de la sèrie, la segona temporada de la qual arriba dilluns, dia 12, a HBO, semblen posar-se d’acord sobre això. "No he sabut mai com classificar la sèrie", ens explica Matthew Macfadyen, el maquiavèl·lic Tom, en una suite de l’escocès Hotel Gleneagles. "No diria que és una comèdia. És un drama. Però, de tota manera, el millor que pots fer com a actor és prendre’t seriosament qualsevol material. Si actues seriós en una comèdia, el resultat sol ser hilarant". Per a Kieran Culkin, el despreocupat Roman, 'Succession' és el riure a tota hora: "Les parts del meu personatge que se suposen tràgiques o serioses són les que em resulten més divertides".

Fills desatesos

Curs accelerat (sense ‘spòilers’) per a no iniciats. 'Succession' és la història dels Roy, una família (molt Murdoch) al capdavant d’un imperi mediàtic. Logan (Brian Cox) és el patriarca, un llop ferotge a qui li ha començat a fallar la salut. Kendall (Jeremy Strong) sembla el primer en la línia de successió, l’hereu natural i lògic, però la seva rectitud disfressa abismes d’inseguretat. Roman és l’esbojarrat fill del mig. Shiv (Sarah Snook), casada amb Tom, és la filla determinada, però vulnerable. No podem oblidar-nos del sempre una mica desorientat Connor (Alan Ruck), fill gran de Roy, producte d’un matrimoni previ.

Cap dels fills sembla capacitat per controlar Waystar Royco i modular l’opinió pública a través de les notícies. Cap té confiança en si mateix. Explica Jeremy Strong, tan circumspecte com el seu personatge Kendall: "Han crescut amb tots els avantatges del poder, sota les millors circumstàncies econòmiques. Però en cap moment se’ls va infondre cap classe de seguretat personal. Encara avui, cada vegada que intenten imposar-se una mica, el seu pare els soscava".

Kendall va patir tota classe d’humiliacions en la primera temporada, i engega la segona sota el xoc d’un accident a l’estil del patit per Ted Kennedy a Chappaquiddick. "Aquest accident és la base de la segona temporada", diu Strong. "Vaig rellegir 'Crim i càstig' abans de començar a rodar. A més, Armstrong em va enviar articles sobre gent que va passar pel mateix que el meu personatge i va haver d’aprendre a viure amb el trauma, amb la sensació d’haver traspassat una línia irrevocable".

La culpa s’estén com la humitat, sense fer soroll, per una segona temporada que continua amb l’exploració de la rivalitat entre grups de mitjans tradicionals i grans corporacions tecnològiques. Explica Jesse Armstrong, el cap de la sèrie: "Fa ja temps que observem fusions en grans grups de mitjans, però el creixement de Facebook, Amazon, Netflix o Google els ha accelerat. La pressió tecnològica serà allà".

Deliri fraternal al Gleneagles

En la primera temporada, 'Succession' va viatjar a Anglaterra per al climàtic casament Wamsgans-Roy. En la segona, l’Hotel Gleneagles d’Auchterarder és el paisatge d’una celebració dels assoliments de Logan Roy, personatge originari de Dundee, com el gran actor que l’interpreta. "La diferència –explica Brian Cox– és que Logan no sap bregar amb Dundee, mentre que jo he estat encantat de tornar a la terra dels meus avantpassats".

L’escena que veiem rodar no és de celebració, sinó de conflagració. Entre tots els germans. Un luxe, ja que no solen coincidir tots en la mateixa escena. Veiem repetir-la diverses vegades i no és mai igual en absolut. Culkin, en particular, és un improvisador nat, i ofereix diverses modalitats, cada cop més hilarant, d’un simulacre de pet amb la boca. El muntatge obrarà el miracle per evitar que vegem cargolar-se de riure a la resta d’actors.

El que Armstrong vegi a través del monitor pot canviar els plans per a la resta de la jornada. El cocreador de 'Peep show' és conegut per escriure i canviar escenes durant el rodatge, excitat per algun tipus de llampec inesperat entre dos personatges. "De vegades no saps ben bé què diràs fins a l’últim moment", diu Cox. "La qual cosa és bastant única. Al principi, això m’aterria, però ara em sembla excitant".

Armstrong sap prendre bones decisions sota pressió, al contrari que els personatges de 'Succession' o, mirant enrere en el temps, 'The thick of it', clàssic d’Armando Iannucci en què va estar molt involucrat. "Aquesta atmosfera de caos i de gent prenent males decisions en un moment tens ja apareixia a la sèrie de Iannucci. És un mestre en l’orquestració d’aquesta classe d’escenes i vaig aprendre’n molt treballant amb ell. La seva manera de filmar, a més, no és tan diferent a la d’Adam McKay, que va marcar les pautes visuals en el nostre pilot". Poc després, Armstrong demana disculpes i surt accelerat. "Estic en plena escriptura", diu, en ple rodatge.