Holly Hunter: "No sé què deixa més empremta, si una pel·lícula o una sèrie"

L’actriu guanyadora de l’Oscar per 'El piano' s’uneix a 'Succession' en el paper de Rhea Jarrell, presidenta d’un grup mediàtic que Logan Roy (Brian Cox) vol absorbir tant sí com no. La veurem, més o menys, a partir de la meitat de la temporada. Hunter ja coneixia la televisió: va ser a 'Top of the lake', la minisèrie 'Bonnie & Clyde' o una altra sèrie recent d’HBO, l’efímera 'Here and now'.

¿Com va l’experiència de 'Succession', per ara?

És un plaer ser part d’una sèrie tan ben escrita. Jesse Armstrong té una idea específica del que vol i, a més, sap comunicar-ho a tot l’equip. Per això la sèrie té aquesta claredat de to; el to és molt particular, i ha anat millorant a mesura que la sèrie avançava.

¿Com descriuria vostè aquest to?

Sobretot, satíric. Però el sentit de l’humor de la sèrie ha anat evolucionant i continua fent-ho, agafant formes molt divertides per als actors. Aquest humor et permet sentir afecte per la família.

¿Com impactarà el seu personatge en els Roy?

El meu personatge, Rhea Jarrell, és la presidenta d’un conglomerat mediàtic gegant. Una companyia llegendària, molt liberal, amb estatura social. Sent curiositat per Logan Roy i com és personalment, i per saber com es mou en el món dels mitjans, tot i que sigui ben conegut.

¿Serà una oponent?

Serà les dues coses, una oponent i una amiga. És complicat.

Una de les pel·lícules més estimades en què ha participat és 'Al filo de la noticia'. ¿En què s’assembla Rhea Jarrell a la productora idealista Jane Craig?

En què totes dues estan ficades en els mitjans. Això és: només els mitjans. ¡Crec que aquí s’acabaria la comparació!

¿Havia vist 'Succession' quan li van oferir?

No havia vist la primera temporada. La vaig veure i em va semblar molt entretinguda, molt emocionant. M’agradava seguir els Roy. No perquè em caiguessin bé; simplement em semblaven atractius, tots i cadascun. Els falten tantes coses a la vida que només pots tenir empatia cap a ells, tot i que els seus actes siguin menyspreables.

Rodar una sèrie suposa una inversió de temps important. ¿Ha de pensar-s’ho més que amb una pel·lícula?

Cada classe de projecte té les seves exigències. També els seus ganxos. No sabria dir què deixa més empremta, si una pel·lícula o una sèrie. La gent recorda molt l’hora i mitja que va passar amb una història cinematogràfica. Però després també té grans experiències, molt viscerals, veient ‘Joc de trons’ o ‘Els Soprano’. Amb les sèries, sempre hi ha coses que no saps i has de confiar en el 'showrunner'. Que en aquest cas és Jesse, algú amb un punt de vista ferm sobre la història que vol explicar. Tenim sort d’estar sota els auspicis de Jesse, que malgrat ser molt líquid i impulsiu, impetuós, té una visió clara de cap a on vol portar la història. Opera a dos nivells alhora, una cosa que no saben fer gaires guionistes. Ell ens veu i canvia la història a partir del que està experimentant amb cada personatge.

¿Ha tingut l’oportunitat d’aportar gaires coses de collita pròpia?

Una mica, però tampoc res exagerat. Tots nosaltres, com actors, ens acostem al guió amb respecte. Jesse és un veritable escriptor i respecto com col·loca les paraules sobre la pàgina.

¿Com va digerir la cancel·lació de 'Here and now', la seva sèrie anterior amb HBO?

És trist que no funcionés. Per moltes raons diferents, m’imagino. Però la meva experiència fent-la va ser formidable. Em va encantar treballar amb Alan Ball. És un guionista dotat, i com Armstrong, un autèntic escriptor.

Notícies relacionades

A les entranyes de 'Succession', la sèrie que fa detestar i compadir els rics

Altres grans sèries de Jesse Armstrong, el pare de 'Succession'

Era una sèrie molt valenta en molts aspectes, com en la seva descripció de la vida íntima d’una parella madura.

Sí, això era molt interessant. Alan té un gran sentit de l’humor. Això es manifestava també en la seva descripció de la vida d’aquesta parella. La sèrie va ser un experiment. Com la curiosa família que la protagonitzava.