L'últim viatge a 'Fargo'

Segons el principi de mediocritat copernicana (comencem forts) el nostre planeta, el nostre sol i la nostra galàxia són tan normals que espanta. A diferència del que es creia abans, la nostra existència no és excepcional. Sinó que es tracta, més aviat, d'una successió ordinària de factors que probablement s'estiguin donant en altres racons de l'univers contínuament. No som el centre. I no som únics. Des d'una perspectiva cosmològica l'ésser humà és poc més que mediocre. Però posseïm alguna cosa no prevista. Una estupidesa inaudita capaç d'alterar el Gran Ordre d'un sol cop. I això sí que és extraordinari.

La sèrie ‘Fargo’, i gairebé tot el que es desprèn de l'obra dels germans Coen, insisteix a explorar aquest bonic factor (l'accident) temporada rere temporada. En aquesta tercera entrega -al complet ja a Movistar+ sota demanda- l'ordre pren la forma d'un mafiós rus, membre d'una organització criminal internacional molt ben estructurada, i el factor humà pren la de dos bessons, els germans Stussy, interpretats tots dos per Ewan McGregor).

Aquest David contra Goliath antièpic, la de l'ordre establert (poders fàctics) contra l'individu, té el seu últim ressò en la tèrbola situació politicofinancera nord-americana, com el seu creador, Noah Hawley, va admetre recentment. L'estupidesa dels Stussy, això sí, és extrapolable a qualsevol nació. 

La sèrie comença com no podria ser d'una altra manera. Subjecte A mata per accident (o per error) Subjecte B alterant l'ordre de les coses fins a límits impossibles de predir. A partir d'aquí un seguit de personatges molt variats ('Fargo' ens ha ensenyat que el nord dels Estats Units és part del salvatge oest) aniran veient-se implicats en la tragicomèdia.

Al marge dels esmentats, cal destacar l'agent Burgle (Carrie Coon, 'The Leftovers') i Nikki Swango (Mary E. Winstead, 'Braindead'). En l'univers coenià solen ser les dones les que, de manera eficient i altruista, reestableixen l'ordre després del daltabaix. En la ment de tots sempre hi haurà la figura salvadora, gairebé mística per la seva senzillesa, de Francesc McDormand en la pel·lícula 'Fargo' (1996).      

En paraules del mateix Hawley, els personatges de 'Fargo' tendeixen a ser polièdrics. Ningú és del tot bo ni del tot dolent. Ningú, excepte dos. El policia i el malvat. La primera ja la coneixem i el segon no és cap altre que el llardós V.M. Varga, interpretat per un irreconeixible David Thewlis. Aquests dos són els representants del bé i del mal, els punts de referència moral, entre els quals s'estén un ventall de personatges plens de matisos. Així l'espectador té l'oportunitat de fer els judicis pertinents. Aquesta fórmula la veiem repetida en totes les temporades de la sèrie.

Poc soroll, moltes nous

A diferència d'altres cadenes expertes en soroll mediàtic, FX sempre s'ha caracteritzat per maniobrar en silenci. Estrena verdaderes joies sense generar expectatives i evita adoptar un discurs messiànic. Des de ‘The Shield’ a ‘The Americans’, es dedica a fer sèries fixant-se en la història global, no buscant l'èxit immediat. Si fem una ullada a la llista de sèries produïdes per FX ens posarem les mans al cap. 

En un moment en què l'oferta de sèries s'ha desbordat i les cadenes competeixen entre si com només havíem vist fer pels drets del futbol, s'ha de destacar una filosofia de treball com la de FX. Cocció a foc lent. Premisses originals desenvolupades per equips creatius i repartiments sense grans estrelles. I ‘Fargo’ segueix aquesta tradició. Als Estats Units la cadena té una gran popularitat però aquí estem trigant. En el catàleg de sèries de Movistar+ podem trobar moltes de les seves sèries.

La quarta temporada en dubte

Notícies relacionades

Pel·lícules a tv avui dimarts 27 de juny del 2017

Esports i programes a tv avui dimarts 27 de juny del 2017

Ara toca a part dolenta. Segons va confessar Noah Hawley els seus diversos projectes cinematogràfics i la segona entrega de ‘Legió’, també seva, fan molt difícil el compromís d'una quarta temporada de 'Fargo'. “Vaig trigar 15 mesos a llançar la segona temporada i 18 la tercera”, va dir Hawley per a Deadline. Una autèntica salvatjada. I a més amb la productora FX té acordat que només escriurà noves històries “si la creativitat està aquí”.

Coneixent la tradició de la cadena, li donaran tot el temps que necessiti per poder construir-ne una quarta i fins i tot una cinquena temporada. Té la confiança de la productora, el suport del públic i la crítica rendida als seus peus. Al tractar-se d'una sèrie antològica, a més, la regularitat de les emissions no és tan estricta. No hi ha un fil narratiu que perilla. Per això no sentirà la pressió dels espectadors ni de la mateixa història (com sí que està pasant amb ‘Joc de Trons’).