Sanament
Tractaments
Els farmacèutics alerten que la falta d'alguns medicaments de salut mental angoixa alguns pacients
La centralització de les matèries primeres en pocs països i l'increment de diagnòstics expliquen aquestes dificultats puntuals per disposar de fàrmacs
El Col·legi de Farmacèutics de Barcelona adverteix que determinats medicaments per tractar problemes mentals són de vegades difícils d'aconseguir a les farmàcies a causa de problemes de subministrament. Això impacta especialment en pacients que necessiten la dosi diària per mantenir l'estabilitat, com és el cas de les persones que pateixen TDAH (trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat).
Mercè Barau, vocal d'oficina de Farmàcia del Col·legi, explica que aquest és un problema, en cert sentit, enquistat. L'increment de diagnòstics de TDAH i el fet que la regulació de la producció d'aquests fàrmacs sigui més rígida, per qüestions de seguretat, que la d'altres medicaments, porta a aquestes dificultats d'abastiment. Dificultats que es resolen mitjançant contactes entre les mateixes farmàcies perquè el client es desplaci a un altre centre proper al seu domicili. En concret, les molècules que de vegades costa més aconseguir en forma de fàrmac són la lisdexamfetamina, l'atomoxetina i la guanfacina.
Les causes
Una de les causes d'aquesta situació té a veure amb la centralització de la matèria primera fonamentalment a l'Índia i la Xina i amb la dificultat de fer-la arribar a Espanya, especialment en un context geoestratègic bèl·lic complex. A això s'hi suma una prescripció més elevada d'aquest tipus de fàrmacs.
La conclusió és que, segons explica Barau, en determinats pacients, no disposar immediatament del fàrmac pot generar nerviosisme. "És clar, perquè a més les persones amb TDAH tendeixen a ser poc organitzades i s'adonen un matí que han esgotat les dosis, van a la farmàcia i, quan els dius que hauran d'esperar, això genera angoixa; venen a les nou del matí, et truquen a les dues del migdia, apareixen a les quatre..."
Segons aquesta representant del Col·legi, una part important de les farmàcies dedica 12 hores setmanals a buscar medicació. I una part d'aquest temps s'inverteix a buscar medicaments psiquiàtrics. "La globalització va molt bé, però s'hauria de descentralitzar -indica Barau-, i en segon lloc s'hauria d'agilitzar la qüestió reguladora i que l'Agència Espanyola del Medicament es posi les piles".
El problema de la medicalització
Notícies relacionades"No hi ha temps, el CatSalut té els psiquiatres que té i aquesta dificultat fa que acabem medicalitzant", descriu Barau. El Departament de Salut té entre els seus objectius la reducció del nombre de pastilles per tractar els problemes de salut mental, els anomenats psicofàrmacs. Però el problema ve de lluny i les xifres no paren de créixer, i Catalunya i Espanya estan al capdavant en la sobremedicació. La prescripció de benzodiazepines -els ansiolítics- ha augmentat un 14%, segons les dades de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.
"La realitat del dia a dia és que falten pautes d'higiene del son -per als casos d'insomni- o de gestió de l'ansietat, i falten professionals. Al costat d'això, la demanda de la societat, la intolerància al malestar emocional, a situacions vitals no patològiques de la vida que acabem medicalitzant, deriva en el fet que hi hagi una sobreprescripció de benzodiazepines", explica Mercè Madre, coordinadora de consultes externes de la Unitat de Conductes Addictives de l'Hospital de Sant Pau.
