Cues amables i gent sense entrada

La calor era considerable, però va oferir descansos gràcies als núvols que en alguns moments van amagar el sol. Res que deslluís l’alegria visible de les quatre monges Serventes de Maria Ministres dels Malalts: "Cuidem malalts a domicili gratuïtament", va explicar la més gran, Modesta Jiménez Revuelto, 70 anys de monja i 84 d’edat. Filla de Sòria, diu que la visita de Lleó XIV tindrà un efecte clar: "Ens enfortirà en la fe".

Diu que els va costar bastant aconseguir les entrades per a Montjuïc. Les altres tres, l’Emanuela, de 30 anys; la Nicolette, de 31, totes dues del Camerun, i la Jennifer, de la República Dominica, són a Barcelona fent la "tercera aprovació": "Si Déu vol, farem els nostres vots perpetus i serem serves de Maria". Avui aniran a la Sagrada Família, estaran entre el públic, al carrer.

Maria Domènech és periodista, té 24 anys i va anar a Montjuïc amb cinc dels seus sis germans –el més gran estudia fora de Barcelona– i els seus pares: "És un moment molt especial per a la família i els amics que trobarem per aquí". La seva germana, Jana, de 20 anys, estudia Infermeria: "Quan vam saber que venia vam començar a buscar una entrada. El bisbat de Terrassa ens les va donar". Als Domènech els acompanya mossèn Fer, de 28 anys, diaca des de l’1 de febrer, i de la parròquia de Terrassa a la qual va la família: "És la segona vegada que el veig. Després de l’ordenació vam anar a Roma amb els del seminari i vaig veure el Papa".

Les voluntàries

Entre la multitud que avança, dues voluntàries orientaven la gent. Són Teresa Pich i Leticia Beniameto. Totes dues viuen al Col·legi Major Universitari Bonaigua. La Leticia és estudiant de Medicina al Clínic; la Teresa, enginyera, és la directora de l’escola. "Aquest Papa ens convoca a buscar junts on hi ha la veritat, i crec que aquí hi cabem tots", diu la Teresa.

Enmig de tanta gent, un egipci no entenia res. Farmacèutic i resident a Kuwait, Karim Aly ha vingut a Barcelona de visita. És la tercera vegada. Ahir va decidir fer una visita al Museu Nacional d’Art de Catalunya. I es va trobar un escenari inesperat: "¿Per què tantes monges i tants sacerdots?". També va pensar que era una concentració independentista. Finalment, va abandonar la zona amb un somriure.

Óscar Lopera, 29 anys, hi va anar amb un amic que demana no ser entrevistat: va fer campana a la feina per pujar a Montjuïc. Quant a l’Óscar, venia sense entrada: "És una vegada a la vida. Vaig intentar aconseguir entrada, no vaig poder, i n’he aconseguit una ara fa 10 minuts, literal. Un amic m’ha trucat i m’ha passat l’entrada per WhatsApp".

Notícies relacionades

Prevost crida a la unitat en català i castellà en la seva visita a la catedral

"És com veure Jesús a la Terra"

La Teresa, escocesa, va parlar en nom de les seves companyes. Eren totes missioneres de la caritat de la Mare Teresa de Calcuta. Ella viu a Madrid, d’altres "a París, Barcelona, Tànger". Venien d’un retir a Sabadell, de vuit dies, i una setmana de formació. No tenien entrada per a l’Estadi Olímpic. Van venir amb la intenció d’estar fora durant tot l’acte. "Esperem veure’l entrar", deia la Teresa, que va afegir: "Bona feina, que Déu us beneeixi".

Una senyora creuava preocupada entre la gent: "No veig ningú de la meva parròquia". Però més inquietes estaven l’Asun, la Josefina i la Mercedes, que creien que no necessitaven entrada per accedir a l’Estadi Olímpic. "Ens ha confós la IA", deia una rient. "No comencem", contestava una altra. Els acabaven d’explicar que s’havien d’haver registrat. Es van plantejar quedar-se per veure com arribava el Papa. Però tampoc: no hi va haver passeig del papamòbil fora. "A veure si ens podem colar", s’envalenteix la tercera.