El president agraeix al Pontífex la seva «sensibilitat» cap a Catalunya
Els partits majoritaris rebaixen la polèmica per la llengua / Rull agraeix la visita a la presó de Brians i explica a Lleó XIV la seva condició d’ex pres
Quan el papa Lleó XIV va aterrar a l’aeroport del Prat, el president Salvador Illa ja l’esperava a peu de pista. No era per al Pontífex un rostre desconegut, perquè el cap de la Generalitat ja va ser, el mes d’octubre, el primer polític de tot l’Estat a reunir-se amb Robert Prevost, tot just cinc mesos després d’haver sigut nomenat líder de l’Església catòlica, i l’ha acompanyat en els seus actes a la capital de l’Estat. Així que tots dos van continuar ahir la conversa que van començar al Vaticà, van continuar a Madrid i que han aprofundit a Barcelona, una trobada en què Illa li va agrair la seva "sensibilitat" cap a Catalunya i en la qual van conversar sobre la situació internacional, la necessitat d’avançar cap a una tecnologia "al servei de la humanitat" i sobre les polítiques migratòries basades a "acollir qui és diferent".
La reunió amb el Pontífex al Palau Episcopal, a la qual el president va acudir amb la seva dona, Marta Estruch, va durar mitja hora i hi van abordar també la rellevància de la figura d’Antoni Gaudí i de la inauguració de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el leitmotiv del viatge papal. Illa va explicar en declaracions a Catalunya Ràdio que havia agraït al Pontífex que atengués la invitació que li va traslladar l’any passat per beneir la torre més alta de les esglésies del món. "No he tingut mai cap dubte que demostraria, també parlant en català, la seva sensibilitat".
Un Govern bolcat en la visita
El Govern de Catalunya s’ha bolcat en la visita papal en totes les dimensions: organització d’actes, agenda del president totalment destinada a acompanyar Lleó XIV, campanya institucional, missatges alineats per enaltir la seva figura i fins i tot la bandera vaticana onejant tant a l’edifici de la Generalitat com a l’Ajuntament de Barcelona. Malgrat exercir de seguici del Papa i destinar un import de 2,3 milions d’euros, el Govern manté que la seva actuació continua sent pròpia d’un Estat aconfessional, però defensa que aquesta visita és una "oportunitat única de projectar" què és Catalunya a escala mundial i el seu caràcter "obert, acollidor i dialogant".
Illa va entregar en la seva audiència una carta en la qual demanava al Papa que utilitzi el català en la salutació durant la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família. La missiva va anar acompanyada de tres regals: una reproducció de les Homilies d’Organyà, considerades el document literari més antic escrit en català; una reproducció del canell d’ivori de la necròpolis paleocristiana de Tarraco, i una còpia de l’acta de col·locació de la primera pedra de la Sagrada Família. Obsequis que, va defensar el president, "simbolitzen la història viva" de Catalunya, que té unes "profundes arrels cristianes" que la connecten amb Europa i el món i que, ja que és "un país d’humanisme integral", és també "una terra d’acollida".
Els dies previs a la visita del Papa van estar marcats, en clau política, per la polèmica sobre en quina mesura Lleó XIV utilitzaria el català en els seus discursos. A l’hora de la veritat, no obstant, l’ambient s’ha distès i la majoria de partits catalans amb representació al Parlament s’han acabat bolcant en la visita del Pontífex. A més, després del discurs bilingüe que el Papa va oferir a la catedral de Barcelona, també es va acabar rebaixant la controvèrsia al voltant de la llengua.
Notícies relacionadesA l’acte més multitudinari del dia, el de la vigília a l’Estadi Lluís Companys, hi van enviar representació els cinc grups que compten amb més diputats a la Cambra: el PSC, Junts, ERC, el PP i Vox. En canvi, hi van declinar la seva presència els Comuns, la CUP i Aliança Catalana: els dos primers són crítics amb el discurs de Lleó XIV en assumptes com l’avortament i l’eutanàsia. En el cas d’Aliança per considerar que el discurs del Papa hauria d’haver sigut íntegrament en llengua catalana.
Les delegacions del PSC i Junts van estar liderades pels dos càrrecs de més rang institucional a Catalunya, el president de la Generalitat, Salvador Illa (PSC), i el president del Parlament, Josep Rull (Junts). També hi van acudir el líder d’ERC, Oriol Junqueras, que té una vinculació emocional amb el Vaticà de l’època en la qual es va submergir en els seus arxius secrets. Vox va estar liderat pel seu president al Parlament, Ignacio Garriga, mentre que la representació del PP va recaure en l’eurodiputada Dolors Montserrat i el portaveu del grup parlamentari Juan Fernández. A més, es va veure altres membres del Govern com Albert Dalmau i Ramon Espadaler i els expresidents de la Generalitat José Montilla i Artur Mas. A la catedral de Barcelona, Rull va parlar breument amb Robert Prevost. Li va agrair la seva "sensibilitat" i, de manera molt especial, la decisió de visitar avui la presó de Brians 1. Li va explicar que ell també va estar tres anys i mig empresonat –pel referèndum de l’1-O–, i que a la presó va trobar grans dosis d’"humanitat" i de sofriment".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
