Maria José Valiente, psicòloga: “El papa ajuda les persones a trobar un propòsit; això és espiritual i dona benestar”

—En primer lloc, com diferenciaries religió i espiritualitat?

—Són dos conceptes que poden ser sinònims. La religió s’entén com un conjunt de creences, tradicions compartides, dogmes de fe, normes i valors compartits per a una persona que vol donar sentit a la seva vida, a l’amor, a la mort. L’espiritualitat és un concepte més personal: és quan t’emociona una posta de sol, l’art, quan vibres mirant el mar o quan penses en el sentit de la teva vida. I, per entendre-ho millor, l’espiritualitat podria trobar camí en l’art, la meditació... i en la religió.

-És a dir, que la religió és una manera de viure l’espiritualitat.

-Sí, una manera d’expressar aquesta necessitat universal humana de trobar un sentit a la vida.

-Hi pot haver persones catòliques que no siguin espirituals?

-Sí, hi ha gent que pot anar a l’església, complir-ho tot, perquè se sent bé i bona persona complint-ho, però no sent l’espiritualitat que potser pot sentir una altra persona que no té res a veure amb la religió però que s'emociona amb una posta de sol, amb una música, amb una lectura. De vegades es donen totes dues coses: que una persona viu la religió i, a més, és espiritual. És una bona combinació.

-Pensant en totes les persones que seguiran la visita del papa, podem recomanar-los com viure l'espiritualitat. Per exemple, parles de la recerca d'un sentit de la vida. Per què és important?

-Ho és, però no només és bo per a l'espiritualitat, sinó per viure i sobreviure. Viktor Frankl, a "L'home a la recerca de sentit", va explicar com als camps de concentració les persones que potser eren més febles físicament, però tenien un sentit, un propòsit per a quan en sortissin, una espiritualitat, tiraven endavant. Això les feia fortes. I les persones físicament fortes, però sense un propòsit emmalaltien més.

-Hi haurà molta gent que, en sentir-te, digui: "ei, jo a la vida treballo, tinc els meus fills i les meves aficions, i no hi ha res més". Què n'opines?

-Que trist. Hi ha diferents maneres d'entendre la vida. La biològica és viure i procrear. Si ens quedem aquí és una pena, perquè som animals, sí, però racionals. Després hi ha la part psicològica: aprendre, estimar, compartir.

-De fet, un altre ingredient de l'espiritualitat, molt citat, és la connexió amb els altres...

-Ho hem de cultivar més, perquè som un ésser social, no un ésser aïllat que fa la seva vida sol. Ens hem d'ajudar. No podríem viure sense ajudar-nos, conscientment o inconscientment. La connexió amb els altres dona benestar emocional, puja l'autoestima, dona alegria de viure.

-Per què, doncs, molta gent pensa i actua en termes personals: "els meus diners, els meus viatges, les meves possessions"...?

-La persona que pensa això ha quedat atrapada per una societat que li fa creure que si es casa, té fills, es compra una casa i té diners, és així com té èxit. Si una persona no descobreix per si mateixa què és l'èxit, difícilment li anirà bé. És fer el que t'agrada i de la manera que t'agrada.

-Un altre element de l'espiritualitat del qual parles: la connexió amb la natura

-És imprescindible. El planeta no és nostre. Proporciona benestar emocional, científicament: si en llevar-te al matí el primer que fas és obrir les finestres i deixar que t'entri el sol, sentint la llum, o surts a fer una passejada, tot el teu ésser estarà millor. La natura cura, científicament. I els arbres, les flors i les plantes. No en traiem profit.

-Més pilars de l'espiritualitat: l'esperança. De nou molta gent potser pensarà: això què significa?

-Una persona pot aguantar sense beure durant un temps curt. I sense menjar. I sense dormir. Però sense esperança s'aguanta molt poc. Sense esperança no hi ha res. Un psiquiatre reconegut preguntava als seus pacients: per què no t'has llançat per la finestra? I la persona deia: "perquè tinc uns fills, no els puc donar aquest disgust, tinc una feina, unes responsabilitats".

I aquesta persona, que no trobava sentit a res, quan la posaven contra les cordes, començava a explicar els seus motius per viure. Tots tenim motius per viure. El que passa és que, de vegades, no en som conscients perquè els donem per fets. Quan ajudes, t'ajudes. A la vida no tot va sempre bé ni tot va sempre malament.

-Deixa'm acabar amb una pregunta fonamental en l'espiritualitat i la filosofia: per què vivim?

-Biològicament, perquè hem vingut a parar aquí i tenim l'instint de supervivència. Psicològicament, per la curiositat d'aprendre com funcionem, i espiritualment. Per ajudar, per estimar, per aprofitar aquest viatge. Un viatge que té sentit, segons alguna religió. Ja que som aquí, passarem el viatge queixant-nos, odiant tothom, o pensant que és temporal? L'aprofitem rient, estimant, gaudint de la natura, sense por al canvi? Aprofitem el viatge, o no? El perquè vivim cadascú l'ha d'anar trobant. Un dirà que pels seus fills, per la feina, per descobrir món.

-Suposo que el papa també es fa la pregunta

-Entenc que ell diria que té una missió, que la sent a dins: ajudar les persones a trobar un propòsit. I això és espiritual

Notícies relacionades

L’educadora infantil Tania García tanca el debat sobre el collit: «Deixa de creure’t històries sobre dormir acompanyats que no tenen res a veure amb la ciència»

Carme, activista: "Viure una situació de violència de gènere em predisposava a evitar altres vincles"

-I dona benestar

-Exacte. I es creu el que fa, perquè és molt difícil que algú convenci d'alguna cosa si no se la creu.