Funció pública
El Govern planteja pagar als funcionaris que renunciïn a teletreballar
La Conselleria de Presidència negocia amb els sindicats com aplicar la reducció de jornada a 35 hores setmanals entre els empleats públics
El Govern suprimeix el teletreball als seus alts càrrecs i directius públics
El Govern de la Generalitat pretén pagar als funcionaris un plus salarial si renuncien al teletreball. La direcció general de Funció Pública ha mantingut aquest dilluns una reunió amb els sindicats, en el marc de la reducció de jornada a 35 hores setmanals (avui es treballen 37,5 hores). Dins d’aquestes converses, l’administració catalana ha plantejat una sèrie de mesures de reorganització i una persegueix prioritzar la presencialitat. Fins al punt que la conselleria dirigida per Albert Dalmau vol pagar uns diners extres a totes aquelles persones que vagin sempre a l’oficina i renunciïn voluntàriament als fins a dos dies a la setmana d’exercici a distància als quals tenen dret.
Des que va assumir el càrrec, el conseller Dalmau considera que a l’administració catalana hi ha un excés de teletreball. O, dit d’una altra manera, hi ha una falta de presencialitat als departaments i això genera ineficiències. Al principi del 2025, tal com va avançar EL PERIÓDICO, Funció Pública va dictar una instrucció que suprimia l’exercici a distància als seus alts càrrecs. Sense negociació prèvia, va generar inicialment una revolta entre centenars de sotsdirectors generals i càrrecs assimilats. Alguns, fins i tot, el van portar davant els tribunals.
Ara, el Govern pretén fer un pas més i reduir, per la via de l’incentiu, el teletreball entre el conjunt dels funcionaris de carrera i personal laboral. La Generalitat ha plantejat un complement salarial de presencialitat, l’import del qual encara no ha detallat, segons diferents fonts sindicals consultades. La mesura divideix els sindicats implicats. L’IAC, la central amb més delegats, està «radicalment en contra», ja que considera que atempta contra el principi de la mateixa feina, igual salari i és «anar cap enrere». Mentre que UGT i CCOO no ho veuen malament, sempre que sigui voluntari i a expenses de veure la quantia del complement i la complementarietat amb altres plusos.
Una altra novetat que l’Executiu pretén explorar és l’anticipació de l’edat efectiva de jubilació. Dalmau –que abans va ser gerent a l’Ajuntament de Barcelona– vol copiar el model que regeix al consistori i permetre als empleats públics acumular dies festius i de vacances no disfrutats durant la seva carrera professional per a així després gastar-los tots de cop en l’epíleg de la seva trajectòria.
Reducció de jornada
Els sindicats representats a la Taula General de la Funció Pública estan estudiant la proposta, que no és definitiva i que l’Executiu pretén vehicular en el marc d’una negociació més àmplia com és l’aplicació de la jornada de 35 hores setmanals. «El procés de negociació continua obert, amb voluntat clara de construir acords sòlids, viables i equilibrats», afirmen fonts de Funció Pública.
La Generalitat va iniciar el 28 d’abril passat les negociacions per reduir la jornada setmanal dels seus funcionaris a 35 hores. Va arrencar per l’Administració General de l’Estat, que prèviament havia donat llum verda a aquesta rebaixa horària per als seus empleats. La meta són les 35 hores setmanals, però ara el quid de la negociació versa sobre com arribar-hi. I és que les 35 hores són una referència setmanal, però que s’articularà en còmput anual. Per exemple, actualment en els mesos d’estiu els empleats públics catalans ja treballen l’equivalent a 35 hores setmanals, a costa de treballar més durant la resta de l’any.
L’administració catalana i els sindicats estan intercanviant xifres i interpretacions sobre com concretar aquesta reducció horària. La Generalitat interpreta que 35 hores setmanals equivalen a 1.533 hores anuals, si bé les centrals difereixen i creuen que allà Funció Pública vol sumar part dels assumptes propis i alguns dies festius. Sobre la taula hi ha també pugna per una bossa de 25 hores anuals de flexibilitat que l’Executiu vol readaptar, una proposta que no convenç del tot les centrals. Les diferències, no obstant, són mínimes entre les parts i totes, en aquest aspecte, són optimistes de poder arribar a un terme mitjà que complagui els dos grups.
Torna el tiquet menjador
Notícies relacionadesLa qüestió passarà, més aviat, per altres plusos i reorganitzacions, com aquest plus de presencialitat. La Generalitat també ofereix recuperar el complement de tiquet menjador per a aquells empleats públics amb jornada partida, una minoria dins del cos d’empleats dels departaments. Aquesta era un benefici que existia abans de les retallades practicades pels governs de CiU i que ara el PSC pretén recuperar. De moment, estudien un pagament d’11 euros diaris per cada una de les jornades partides que assumeixi l’empleat, si bé ni la quantia ni el format estan tancats de moment.
Les negociacions avancen i hi haurà durant les pròximes setmanes un estira-i-arronsa entre les parts, cedint uns a costa de triomfs de l’altre. La voluntat de la Generalitat i els sindicats és tancar com més aviat millor, si bé la concurrència del període estival retardarà inevitablement les converses i cap de les parts és especialment optimista de poder acordar i que la rebaixa entri en vigor abans de l’1 de gener del 2027.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Funció pública El Govern planteja pagar als funcionaris que renunciïn a teletreballar
- Conflicte a l’escola catalana Les famílies reclamen al Govern un acord en educació «més enllà dels sindicats»
- CAMPANYA DE PREVENCIÓ Sanitat destinarà nou milions d’euros per finançar preservatius per a joves d’entre 16 i 22 anys el 2027
- La Portada d'El Matí de Catalunya Ràdio Eleccions sense ànima
- Conferència anual Apple presenta avui totes les seves novetats en IA: segueix aquí la WWDC 2026 en directe
