Les denúncies per odi a Catalunya augmenten un 12% en dos anys: una de cada tres són del col·lectiu LGTBI

Es tracta d’un dels casos més recents dels agents de la Comisaría General de Información dels Mossos que es dediquen a combatre els delictes d’odi i discriminació, tant els comesos per organitzacions com per persones individuals. En els últims anys, els investigadors han alertat de l’increment de la criminalitat en aquest àmbit, cosa que afecta, subratllen, «valors importants com la convivència, el respecte i la cohesió social».

856 casos

Segons dades dels Mossos d'Esquadra a les quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, l’any passat es van denunciar 856 casos d’odi i discriminació davant la policia catalana, un 12,5% més que el 2023, quan se’n van registrar 761. El 2024 les denúncies cursades van ascendir a 813.

El delicte més denunciat és el vinculat a la LGTBIfòbia: l’any passat va concentrar el 35% dels casos (37,5% el 2024). En segon lloc, destaca la discriminació per motiu d’origen nacional o racial (32,4% el 2025, el mateix percentatge que el 2024); orientació política (12,4% el 2025 i 8,9% el 2024); islamofòbia (7% el 2025 i 8,9% el 2024); aporofòbia –rebuig a la persona pobra– (1,4% el 2025 i 2% el 2024) i per cüestions religioses (2,3% el 2025 i 1,5% el 2024).

Menors d’edat

Els Mossos van registrar l’any passat 1.055 víctimes per delictes d’odi i discriminació, de les quals 611 són homes. Sobre els denunciants, 29 eren majors de 65 anys (el 2,75% del total), alhora que hi va haver 180 víctimes menors d’edat (17%).

Respecte als autors, la xifra de detinguts, investigats i identificats segueix la tònica d’increment respecte dels últims anys, tot i que no de manera tan pronunciada com el 2022. Fonts policials remarquen que cada vegada es denuncia més, ja que les víctimes se senten més emparades pel sistema per fer el pas i també identifiquen millor els comportaments discriminatoris. D’aquesta manera, el 2025 els Mossos van registrar 783 detinguts i investigats, dels quals 580 són homes. El 2024 la xifra va ser de 720, davant els 730 del 2023 i els 609 del 2022.

Els delictes més denunciats són contra l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques, lesions i amenaces. Tot i que la virtualitat afavoreix els missatges d’odi i discriminació, no s’ha notat un increment significatiu d’aquestes denúncies en els últims anys, segons fonts policials. En aquest sentit, del total de casos denunciats el 2024, 737 es van cometre en un entorn presencial (90,66%), mentre que 76 fets van tenir lloc en l’entorn d’internet o xarxes socials. El 2023 hi va haver 711 denúncies per delictes presencials i 50 de virtuals.

Atenció a l’aporofòbia

Un dels delictes que es manté i que més preocupa els agents és el d’aporofòbia, ja que afecta els més vulnerables i atempta contra «drets fonamentals com la igualtat, la dignitat i la seguretat», segons els Mossos. Precisament, a finals d’abril la policia va detenir per discriminació a Sant Cugat del Vallès un jove de 24 anys per agredir una persona sense llar.

Notícies relacionades

Les famílies reclamen al Govern un acord en educació «més enllà dels sindicats»

Tots els regals que ha rebut el Papa en el seu viatge a Espanya: de les monedes commemoratives de l’‘Any Gaudí’ a un bonsai de 13 anys

La víctima, de 58 anys, es trobava a l’exterior d’un supermercat de la localitat de Rubí quan el sospitós li va clavar un fort cop de puny a la cara i el va increpar, abans de fugir. Diversos clients del supermercat van socórrer l’agredit, que va ser traslladat a l’hospital en ambulància. La policia va identificar el sospitós després de mesos d’investigació i va aconseguir detenir-lo. Ara la causa se segueix a la Sección 7 del Tribunal de Instancia de Rubí.

Segons els Mossos, «les agressions a persones sense llar constitueixen un fet penalment punible per la seva gravetat i repercussió», ja que la seva situació «d’indigència les fa més vulnerables davant la resta i davant la societat». Per aquest motiu, els agents recorden que la legislació «protegeix de manera especial les persones sense llar de tots aquells delictes que atemptin contra l’exercici dels seus drets fonamentals i les seves llibertats», a més de perseguir discursos i actes, «aïllats i no aïllats», que «menyspreïn i atemptin contra qualsevol afectat pel fet de tenir la condició de persona sense sostre».