Salut reforça les aules integrals de suport amb psicòlegs clínics i terapeutes ocupacionals

Segons fonts de la conselleria, la dotació consisteix en unes 25 hores mensuals de feina d’un psicòleg clínic per a cadascuna d’aquestes aules. I un terapeuta ocupacional per cada dues AIS. La decisió s’emmarca en la necessitat de reforçar aquest tipus d’unitats educatives, que constitueixen un recurs educatiu i terapèutic singular que té com a objectiu proporcionar de manera temporal una atenció integral i intensiva a l’alumnat amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals i de conducta greus que necessiten aquest suport.

El reforç d’aquestes aules s’ha dut a terme mitjançant els 10 milions d’euros d’un suplement de crèdit aprovat l’any passat pel Govern i destinat a polítiques de salut mental. Aquest suplement és un instrument de l’Executiu per injectar més diners tot i no disposar de pressupostos. El president Salvador Illa va prometre al desembre doblar aquest suplement de crèdit durant el 2026, a l’espera de si es pot disposar de nous pressupostos.

Els pressupostos pendents

Mesures com aquesta injecció de professionals de psicologia i terapeutes ocupacionals podrien enfortir-se, lògicament, si s’aproven uns pressupostos que incrementin la inversió en salut mental. En la seva compareixença al Parlament per explicar els comptes de Salut, la consellera Olga Pané va explicar que, si s’aproven els comptes, s’incrementarà un 13% el pressupost per a salut mental. En concret, es tracta de 67 milions d’euros addicionals per arribar a la xifra de 589 milions. La intenció és dedicar aquests diners a reforçar l’atenció infantojuvenil, mesures de prevenció del suïcidi i alternatives a l’hospitalització, així com mesures de detecció precoç de trastorns del neurodesenvolupament, entre altres iniciatives.

Les necessitats en salut mental

Notícies relacionades

Badia Eloddi, activista: “La llibertat comença quan deixes de veure el teu cos com un enemic”

John Armstrong, filòsof: "L’amor és la tasca més estranya a què ens enfrontem, la millor i la més difícil"

Xavier Trabado, president de la Taula del Tercer Sector, va recordar en l’última reunió del Pacte Nacional per la Salut Mental que ja existeixen estudis, com el que va dirigir el catedràtic d’Economia de la UPF Guillem López Casasnovas, sobre la greu insuficiència del pressupost del sector de la salut mental a Catalunya. Un estudi que xifra en 220 milions d’euros anuals la quantitat necessària per equiparar Catalunya amb els països més avançats.

El Pacte Nacional per la Salut Mental es va aprovar l’any passat, fruit d’un procés iniciat en la legislatura anterior, presidida pel republicà Pere Aragonès. El nou Executiu del PSC ha mantingut aquest compromís. El desembre passat, tal com va avançar SanaMente, es va rubricar aquest acord, que és un conjunt d’estratègies i prioritats per millorar la salut mental no només en l’àmbit sanitari, sinó també en àrees com els serveis socials, la justícia o l’empresa.