Els infants amb trastorns del neurodesenvolupament tenen nivells més alts de malestar emocional, segons un estudi

Després d’analitzar unes 300 famílies amb menors d’entre 6 i 12 anys amb diagnòstics relacionats amb el neurodesenvolupament, un estudi ha comprovat l’existència de més casos de depressió i ansietat entre aquests menors que en la població general d’aquesta edat. Les causes tenen a veure, segons els investigadors, amb els problemes en les relacions socials i les dificultats pròpies d’aquests trastorns. I s’ha comprovat que entre les nenes la problemàtica és més gran.

A través d’enquestes tant als menors com a les seves famílies, s’ha demostrat que, a mesura que se sumen més neurodivergències —TDAH, dislèxia, trastorn del desenvolupament del llenguatge—, l’impacte emocional és més gran. I es constata que aquestes neurodivergències generen dificultats en el dia a dia, i això pot generar aquests patiments, especialment en el context escolar. De fet, els problemes socials d’aquests menors són més freqüents que en la resta d’infants. Es tracta de casos de rebuig o aïllament en determinades activitats. En definitiva, del nivell d’acceptació d’aquests menors.

“Una dificultat més gran en el dia a dia fa que alguns d’aquests menors acabin tenint més patiment”, explica la doctora en Psicologia Mari Aguilera, una de les autores de l’estudi, de la Fundació La Caixa —juntament amb Nadia Ahufinger— i de la UOC, i Ernesto Guerra, de la Universitat de Xile.

La clau: la regulació emocional

Entre aquests infants, la dificultat per regular les emocions és la que pot fer que presentin més símptomes d’aquest tipus que la resta de menors de la seva edat. I això es tradueix en més irritabilitat, rebequeries i més dificultat per identificar què els passa.

La seva neurodivergència pot generar una certa frustració, segons explica Aguilera: “Els infants es comparen i veuen que els costa més fer l’exercici o que els l’han d’adaptar, i això posa més vegades en joc la seva capacitat de regular-se, però hem d’acabar de verificar aquest extrem”.

"Nenes callades i correctes"

Pel que fa a les nenes, l’estudi ha detectat més dificultats respecte als nens en indicadors com l’ansietat, la depressió i la transgressió de normes, especialment quan tenen dos o més diagnòstics en l’àrea social i atencional. Els autors tenen diverses hipòtesis al respecte: moltes nenes estan infradetectades i les que han acudit a l’estudi tenien una problemàtica complexa, segons Aguilera, que considera clau la mirada de gènere i preguntar-se què està passant amb les nenes. “L’estereotip ens indica que les dones, des de petites, hem de ser correctes, callades, portar-nos bé, i les que se’n surten són molt penalitzades a nivell social”, afegeix la doctora en Psicologia.

Les famílies, també afectades

“No podem abordar el menor sense el seu context; l’enfocament va incorporar els seus pares i mares, també pel que fa a ells, i una mare ens va dir que era la primera vegada que li preguntaven com se sentia”, apunta la investigadora. En el qüestionari de símptomes d’ansietat, estrès i depressió, no hi havia gaires diferències respecte a altres mares sense menors amb aquestes neurodivergències. Però quan es tracta de dos o més diagnòstics, augmenten els símptomes depressius. “Tenen molta sobrecàrrega —destaca Aguilera—, hi ha un malestar continuat, i l’hora de fer els deures amb el seu fill és un moment difícil de gestionar emocionalment; s’encarreguen de tots els tractaments, i els pares evitaven aquestes situacions amb alta emocionalitat”. El 88% de les persones adultes que van participar en l’estudi eren dones.

Ajudar a ajudar

Notícies relacionades

Els professionals del tercer sector denuncien manca de suport psicològic: "Hauríem de tenir teràpia gratuïta"

Parlar sense por del trastorn límit de la personalitat

La investigació recomana fomentar l’educació emocional d’infants i famílies. “Les famílies, les mares, necessiten recursos per afrontar aquestes situacions difícils del dia a dia; hem de donar-los-els perquè elles ajudin els seus menors a gestionar millor les emocions i perquè els trastorns no portin a aquest malestar, perquè no tenen per què causar-lo”. De fet, el pròxim estudi es dedicarà a fer una intervenció pilot per tractar el component emocional i de llenguatge i també ajudar les famílies.

Recomanacions

Aguilera recomana, en la mesura que sigui possible, que en el dia a dia es pugui parar, parlar i donar espai a les emocions del menor i del familiar. “Poder identificar el que sento, posar-hi paraules, poder-ho expressar en un context segur de validació, de comprensió i sense ser jutjat; i oferir explicacions alternatives a situacions que poden generar malestar”, detalla la doctora en Psicologia.