Les alternatives a les pastilles en salut mental aconsegueixen un 62% d'èxit

El programa ha beneficiat l'any passat a Catalunya més de 28 mil persones (un 70% de les quals, dones) que accedeixen al mateix normalment a través dels ambulatoris. Ahí és on s'activa un mecanisme en què els professionals de salut es coordinen amb totes les activitats de barri o de ciutat que poden ser útils a la persona amb problemes de salut mental. L'objectiu és doble: aconseguir millores en aquests ciutadans i tractar de reduir l'excés de medicaments antidepressius i ansiolítics que es recepten. Només l'any passat es van prescriure a Catalunya 1,1 milions de persones que consumeixen Diazepam o altres ansiolítics, segons dades oficials, però la xifra real és probablement molt superior.

La contradicció

Aquestes mesures beneficien a persones amb diferents situacions, com solitud, aïllament, malestar emocional i problemes de salut mental que inclouen addiccions. Marc Olivella, coordinador del programa de 'prescripció social' del Departament de Salut, recorda que segons diversos estudis, el 80% de les causes d'aquests problemes no tenen a veure amb qüestions mèdiques sinó socials, però que "el 90% de la inversió en salut es dedica a qüestions clíniques, no socials", d'aquí que el programa que ell coordina busqui precisament "transformar aquesta inversió".

Olivella destaca que existeix nombrosa evidència científica que aquests programes d'activitats socials són útils per afrontar un problema notable, que és el de l'aïllament social, que té una influència comparable a la de altres factors de risc com el tabaquisme, l'alcohol, la inactivitat física o l'obesitat.

L'objectiu és prevenir abans que tractar els efectes del malestar emocional, i canviar el concepte, segons Olivella, que actualment "posa en el centre la malaltia i l'etiqueta diagnòstica", per un altre que es centri a preguntar al pacient a la consulta per les seves capacitats, interessos i fortaleses.

Els beneficis

Notícies relacionades

Oriol Mitjà: «La depressió no és deixadesa, ni mandra. És un dolor que et treu les ganes de viure»

Catherine Durkin, psiquiatra: "El risc de desenvolupar problemes de salut mental pot augmentar durant la perimenopausa”

Segons els estudis que van avaluant aquest programa, a part del benefici en el benestar de les persones i la seva connectivitat amb altres ciutadans per suplir la solitud, el programa aconsegueix reduir les visites a l'ambulatori de ciutadans que fan un ús intensiu d'aquestes visites -entre altres coses per intentar socialitzar-, també redueix el consum de fàrmacs i, en definitiva, la despesa sanitària. Totes aquestes qüestions estan subjectes a avaluació interna perquè el propi programa pugui reivindicar-se com a eina del Govern per millorar el benestar ciutadà. S'estan duent a terme estudis sobre el cost-benefici d'aquest sistema, per poder veure si s'estalvia diners del sistema sanitari i es poden redistribuir fons cap al Tercer Sector social, "que és proveïdor de moltes activitats i assumeix la càrrega assistencial que li transferim des del sistema de salut".

Més enllà de les xifres, l'equitat

Per a Olivella, la clau de l'èxit no només és aconseguir un 62% d'èxit sinó "saber quins col·lectius milloren, quins deixem fora i com estem resolent les desigualtats socials i quines inequitats territorials existeixen, perquè determinats territoris no funcionen com altres". També considera fonamental la coordinació entre els serveis de salut (sobretot, els ambulatoris) i les entitats del barri o la ciutat. "Ha d'haver-hi una perspectiva interdisciplinar, la voluntat de treballar junts a partir d'un diagnòstic".