Sanament

Sanament

Benestar i ocupació

El 42% dels treballadors se senten sols a la feina en algún moment, segons un estudi de la UB

La investigació revela que gairebé la meitat de la població treballadora ha experimentat soledat laboral

Lluny de ser un problema individual, les condicions de l’ocupació són un factor clau del malestar emocional

El 42% dels treballadors se senten sols a la feina en algún moment, segons un estudi de la UB

EUROPA PRESS - Archivo

4
Es llegeix en minuts

La soledat ja no és només una experiència íntima. Tampoc no es limita a la vida personal. Segons un estudi sobre la població treballadora a Espanya, liderat per la Universitat de Barcelona (UB), el 42% dels espanyols admet haver-se sentit sol a la feina en algun moment. Això sí, la dada requereix un matís: només entre un 8% i un 10% diu sentir-ho de manera freqüent o constant. Així ho indica una enquesta a 5.400 ciutadans ocupats.

La relació és més forta amb la soledat com a origen que no pas com a conseqüència dels problemes de salut mental”

Joan Domènech-Abella

Investigador i professor del departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi

Aquest detall és clau. Perquè, tot i que no sigui una experiència sostinguda en el temps, el fet que aparegui en tantes trajectòries laborals apunta a un fenomen estès. I, sobretot, a un problema que va més enllà de l’àmbit individual. “Encara que sigui puntual, el fet que aparegui en tantes trajectòries laborals ens indica que no és un fenomen anecdòtic”, apunta Joan Domènech-Abella, investigador i professor del departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i autor de l’estudi. “La relació és més forta amb la soledat com a origen que no pas a conseqüència dels problemes de salut mental”, explica Domènech-Abella. És a dir, no només ens sentim sols perquè estem malament: també ens podem trobar malament perquè ens sentim sols.

La soledat laboral i la personal no sempre coincideixen

Un dels resultats més reveladors és que la coincidència entre la soledat a la feina i fora d’ella és baixa. Dit d’una altra manera: una cosa no explica necessàriament l’altra. “El context és clau: no és el mateix la feina que la vida personal. Les dinàmiques i les relacions són diferents”, explica el sociòleg.

Si no abordem les causes estructurals, estem intentant resoldre un problema col·lectiu com si fos individual

Joan Domènech-Abella

Investigador i professor del departament de Sociologia de la UB i autor de l’estudi

Es pot tenir una vida social plena i, al mateix temps, sentir-se desconnectat o invisible en l’entorn laboral. I també pot passar el contrari. Aquesta troballa obliga a ampliar la mirada. La soledat no depèn només dels vincles personals, sinó també de com estan organitzats els espais on passem bona part del dia.

Les condicions de treball poden generar soledat

Si hi ha un element que travessa els resultats de l’estudi és aquest: les condicions laborals importen, i molt. La inseguretat, l’estrès o la manca d’autonomia s’associen de manera significativa amb una major soledat. No és només una qüestió de càrrega de feina, sinó de com aquesta es viu i s’organitza. “Treballar sota pressió és una estratègia directiva, no una necessitat”, apunta Domènech-Abella, qüestionant un model productiu que sovint prioritza el rendiment per damunt dels vincles.

En aquest context, la soledat no apareix com una disfunció individual, sinó com el resultat d’un entorn que dificulta la connexió. Jornades intenses, ritmes accelerats o estructures jeràrquiques poden erosionar la confiança, els espais informals i el sentit de pertinença. “Moltes vegades posem el focus en la persona, però hauríem de mirar més què està passant en l’entorn laboral”, assenyala Domènech-Abella.

L’impacte de la soledat laboral en la salut mental i l’absentisme

Les conseqüències van més enllà del malestar puntual. L’estudi mostra que la soledat s’associa a nivells més elevats de depressió i ansietat, així com a un major absentisme laboral. Però el més rellevant és el paper que hi juga. Més que una conseqüència, pot actuar com una baula intermèdia: les males condicions laborals deterioren les relacions, això genera soledat i, al seu torn, impacta en la salut mental. Aquest mecanisme desplaça el focus. El malestar no és només una qüestió psicològica individual; també té una dimensió organitzativa.

Migrants, joves i cuidadors

L’estudi també apunta diferències entre col·lectius. Persones joves, migrants o amb responsabilitats de cura registren nivells més alts de soledat en diferents àmbits, cosa que evidencia que el fenomen no afecta tothom per igual. Això no elimina la dimensió personal, però sí que obliga a ampliar l’enfocament: no es pot abordar la soledat sense revisar com treballem i com ens relacionem dins dels entorns laborals.

Repensar la feina

Si la feina pot generar soledat, també podria contribuir a reduir-la. Però això implica anar més enllà de les solucions superficials i posar el focus en la cultura d’empresa, els lideratges i les condicions materials. En aquest sentit, cada vegada més experts apunten a un canvi de paradigma: entendre la soledat com un risc laboral més, juntament amb l’estrès o la càrrega de feina. “Si no abordem les causes estructurals, estem intentant resoldre un problema col·lectiu com si fos individual”, conclou Domènech-Abella.

Claus de la soledat en l’ocupació

42% afirma haver-se sentit sol a la feina en algun moment

8%-10% experimenta aquesta soledat de manera freqüent o constant

La coincidència entre soledat laboral i personal és baixa

La soledat s’associa a més símptomes de depressió i ansietat

També es vincula amb un major absentisme laboral

Notícies relacionades

Factors determinants: estrès, inseguretat laboral i baixa autonomia

Col·lectius més vulnerables: joves, persones migrants i cuidadors