Sanament

Sanament

Gestió psicològica i ocupació

Canviar de feina: com saber si és una fugida o una decisió meditada

Cada vegada més persones es plantegen un canvi professional, però això no sempre respon a una vocació.

Dos experts expliquen com distingir entre l'esgotament laboral i un desig de canvi amb recorregut

Una dona en la jornada laboral fent teletreball. | EFE

Una dona en la jornada laboral fent teletreball. | EFE / 5

2
Es llegeix en minuts

Cada vegada més persones es plantegen canviar de feina, però no sempre per motius vocacionals. Sovint, el desig de fer un gir professional apareix després de períodes d'esgotament o malestar sostingut. "Hi ha moments en què el cos i la ment diuen prou, però això no significa necessàriament que calgui canviar de rumb", apunten els experts. La clau està en distingir quan es tracta d'un impuls per escapar d'una situació i quan respon a una decisió amb recorregut.

Quan el canvi és una fugida

"Moltes persones arriben amb la idea de canviar de feina, però en realitat el que volen és deixar d'estar com estan", explica Susana Villafaina, orientadora professional i coordinadora del departament de Projectes de Desenvolupament Professional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC).

Moltes persones arriben amb la idea de canviar de feina, però en realitat el que volen és deixar d'estar com estan

Susana Villafaina

Orientadora professional i coordinadora del departament de Projectes de Desenvolupament Professional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)

El malestar sostingut, la sensació d'estancament o l'esgotament poden activar el desig de canvi. "Quan el nivell de cansament és molt alt, qualsevol alternativa sembla millor que la situació actual", afegeix. Aquest punt és clau, perquè pot portar a prendre decisions precipitadament si no es dona espai per entendre què està passant realment.

Impuls o decisió amb recorregut

Distingeixen entre una cosa i una altra, és fonamental. "No és el mateix una reacció emocional immediata que una decisió treballada al llarg del temps", apunta Xavier Montero, membre de la Secció de Psicologia de les Organitzacions i del Treball del mateix col·legi. "L'impuls sol tenir un component reactiu, molt vinculat a l'estrès o a una situació concreta, mentre que el desig de canvi va guanyant consistència amb el temps", afegeix.

Segons els experts, l'impuls apareix en moments de saturació i pot ser intens però passatger. El desig real de canvi, en canvi, tendeix a mantenir-se i a anar acompanyat d'una certa elaboració: preguntes, exploració i, sovint, un inici de projecte.

Senyals per entendre què ens passa

Una de les pistes més clares és la persistència. "Quan una idea torna una vegada i una altra, en diferents moments i no només en dies dolents, sol ser una senyal que hi ha alguna cosa que explorar", apunta Villafaina.

Notícies relacionades

També és rellevant el tipus de discurs intern. "Si tot gira al voltant del que no vull, és difícil construir un canvi. Quan comença a aparèixer cap on m'agradaria anar, encara que sigui de forma incipient, ja hi ha un altre tipus de procés", explica Montero. Aquest procés no sempre és immediat ni lineal. "De vegades, primer cal entendre el malestar abans de poder pensar en alternatives", apunta Villafaina.

El temps com a filtre

En aquest sentit, el temps es converteix en un element clau. Permet observar si el desig es consolida o si es dilueix un cop passa el pic d'esgotament o tensió. "Donar-se marge no és perdre el temps, és guanyar claredat", assenyalen els experts. "Les decisions importants necessiten cert procés de decantació". El temps, apunten els dos psicòlegs, pot ser un aliat a l'hora de prendre decisions: no tant per ajornar-les, sinó per entendre millor d'on venen.