Rosa Rabbani, psicóloga experta en parelles: “¿Algú es pot imaginar una relació de parella sense sexe?”

-Rosa, aquesta és una consulta estranya, en Psicologia?

-Que va! Això afecta gairebé la meitat de la població mundial. És evident que parla d'algunes de les dificultats associades a la menopausa. I en explicar que no té ganes de tenir...

-S'ajunten dues coses...

-Sí, dos temes. El primer és que una d'aquestes dificultats, que acostumen a sorgir al voltant de l'etapa de la menopausa, és que sent dolor amb la penetració i això es produeix pels canvis hormonals, disminueix la segregació d'estrògens, i això genera manca d'hidratació i de lubricació i la conseqüència directa és el dolor. I hi ha dones que es queixen que això afecta directament les relacions sexuals. La bona notícia és que hi ha solucions per a tot. Normalment, són els ginecòlegs -però ara es parla a tot arreu- els que poden ajudar a resoldre això, amb lubricants vaginals, amb cremes per hidratar de manera regular, de la mateixa manera que cuidem la resta del cos.

-Això era potser ocult i ara potser es parla sense gaire rigor...

-Abans segurament tenien els remeis perquè això no s'ha inventat ara, és com funciona el cos, és normal i natural. I quan es generen molèsties hem de cercar solucions.

-Com es comporten els homes, en aquestes situacions?

-Com que cada vegada hi ha més informació, la part positiva és que tots estem al dia. Els homes moltes vegades, en el que veig a la consulta, si es queixen és que no busquem prou solucions. Quan les coses es comencen a parlar molt... i la menopausa està de moda, amb youtubers, influencers, pòdcast i vídeos i la resta del món fent scroll.

-La justa mesura per afrontar psicològicament la menopausa, quina és?

-Afrontar-la com qualsevol altra etapa de la vida que genera dificultats. S'ha de tenir sentit resolutiu, sentit de propòsit i cercar solucions per afrontar aquesta etapa. Aquestes són algunes de les dificultats associades a la menopausa, també n'hi pot haver d'altres. I s'està fent servir aquesta simptomatologia de la menopausa en relació amb les ganes de tenir sexe. Però per a moltes dones, la libido també en queda afectada.

Per una banda, per això. Si en qualsevol altra etapa tens una baixa libido que genera friccions en el context de la parella, què s'ha de fer? Es deu aquest propòsit de buscar la manera de solucionar-ho. Usar la menopausa com a excusa per deixar de tenir sexe...

-No sabem si és una decisió unilateral o tots dos estan d'acord

-Arriba a dir que no en té necessitat.

-Què en penses?

-Que s'ha de treballar. La necessitat t'ho has de treballar. Aleshores, qui es pot imaginar una relació de parella sense sexe? És una convivència entre bons germans.

-És clar

-La sexualitat marca moltes coses, però el fet de no tenir-ne ganes... s'ha de portar a preguntar què està passant. La sexualitat forma part de tot el procés de la parella, d'una manera o altra.

-A nivell pràctic i directe, com començar a tornar a tenir ganes?

-Primer, cal tenir clara la idea que aquestes coses es treballen. La libido no ve per inspiració divina. Una de les claus que ja hem explicat, que és la més important segons els estudis, és l'anticipació. Treballar-se el fet d'estar mentalitzats, sabent que avui tindrem una estona plegats, tindrem sexe. Hi ha gent que diu que li treu l'encant. Bé, doncs si vols no li treguis l'encant, però ho necessites, perquè el problema no és als genitals sinó al cap. I necessites anar generant les ganes.

-Ho diu ella mateixa

-Per tant, això no es relacionarà amb la menopausa. I a banda de la lubricació i la hidratació, al final el que es recomanen és que per als teixits no perdin la seva flexibilitat, cal continuar tenint relacions sexuals. Si ho deixes... és com si et lligues un llit i deixes de caminar... Si deixes de tenir sexe... doncs res, bons germans.

-Si aquesta situació dura anys, té a veure que la parella en si no té prou harmonia?

-No sempre té a veure amb això. Té a veure amb la marxa de la relació. Si la relació està bé, és sana, el que no és rebut és que una persona no tingui ganes de sexe, li digui a l'altre que ja està...

-Una psicòloga em va dir que una parella que no flueix, però té una sexualitat bona, tirarà endavant. Però si no està bé ni tenen sexe ja no té futur...

-Doncs en el primer cas no sé si tirarà endavant, no és una cosa dolenta. Però no necessàriament això tirarà endavant. En alguna ocasió ho hem dit: hi ha uns quants temes universals que totes les parelles són un taló d'Aquil·les: l'educació dels fills, els diners, les feines de casa... i la sexualitat. Hi ha parelles que aquí tenen un taló d'Aquil·les i l'han de treballar i parlar i esforçar-te, com quan discrepem a l'hora d'educar els nostres fills. Què fem: asseure'ns, parlar, discutir i tornar a parlar. En aquest tema, potser.

-A la consulta d'aquesta dona parla de penetració, però entenem que la sexualitat no s'hi ha de limitar...

-Evidentment, aquesta és una qüestió elemental a totes les consultes. Hi ha qüestions específiques per a les quals cal un sexòleg. Però les coses bàsiques...

-Però encara moltes dones veuen els homes limitant la sexualitat a la penetració...

-Sí, però en parlar tant de sexe, això ens està servint per entendre que hi ha moltes maneres de practicar-ho, que hem d'anar parlant, fent saber què ens agrada o no ens agrada.

-Abans has comentat que està de moda parlar de la menopausa

-Al final el que fem és que de tant parlar del que ens passa durant la menopausa acabem generant una sensació de malaltia. Una dona que entra a la menopausa no és una dona malalta, no estem paralítiques. Sí que hi ha dificultats associade, però també n'hi ha a l'adolescència.

-Segurament hi ha interessos comercials a transformar això en una malaltia, per donar-te medicació...

-És positiu que es parli d'aquesta etapa de la vida, perquè saber com funciona el teu cos és important, però que se'ns doni la informació fins a l'extenuació genera distorsions a l'hora d'entendre'ns a nosaltres mateixos... I ens treu la capacitat d'estirar resiliència i de fortalesa i de sentit, de propòsit. I de cercar i resoldre les dificultats, com en altres etapes de la vida.

Notícies relacionades

Els assajos clínics amb antidepressius exclouen a entre un 30% i un 50% de la població, segons un estudi

Sandy Martos, activista: "Treballar per viure i no viure per treballar és una de les majors formes d'autocura"

-I el cos sencer canvia, envelleix... I això no és cap malaltia, és la vida, ¿oi?

-Exacte.