On neix l’univers de Gaudí

Abans de la Sagrada Família, abans de la Pedrera i fins i tot abans que Gaudí es convertís en un dels arquitectes més admirats del món, hi va haver una casa. Una vivenda d’estiueig aixecada a la llavors Vila de Gràcia on un jove arquitecte de tot just trenta anys va començar a assajar les idees que acabarien revolucionant l’arquitectura moderna. Aquesta casa era Casa Vicens.

Avui, més de 140 anys després de la seva construcció, continua sorprenent per l’audàcia de les seves formes, la riquesa de la seva decoració i l’extraordinària capacitat de convertir la naturalesa en arquitectura. Considerada el primer gran encàrrec d’Antoni Gaudí i una de les obres fundacionals del modernisme europeu, Casa Vicens no és només l’inici d’una trajectòria excepcional: és el lloc on va néixer l’univers creatiu de l’arquitecte.

Un oasi a l’antiga Vila de Gràcia

Quan Manel Vicens i Montaner va encarregar la construcció de la seva residència d’estiu, Gràcia encara era una vila independent de Barcelona. Allunyada del bullici del centre urbà, era un lloc on famílies benestants buscaven refugi durant els mesos més càlids. Gaudí va concebre la vivenda com un autèntic oasi domèstic. Construïda entre 1883 i 1885, la casa va ser dissenyada per dialogar amb l’entorn i aprofitar al màxim la llum, la ventilació i la presència del jardí.

L’aigua exercia un paper essencial en aquesta experiència de benestar: una font a la tribuna, una cascada al jardí i una altra font al costat de l’accés contribuïen a refrescar els espais i reforçar la sensació de refugi natural. La idea no era casual. Durant aquells anys, Gaudí reflexionava sobre el concepte de vivenda familiar ideal en textos com La Casa pairal (1878-1883), on defensava una arquitectura capaç de millorar la vida quotidiana dels seus habitants.

Casa Vicens va ser la primera gran materialització d’aquestes idees. Aquí, la naturalesa no es contempla únicament des de les finestres: entra a la casa i envaeix els murs. Perquè recórrer Casa Vicens és assistir al naixement d’un llenguatge arquitectònic que encara estava formant-se, però que ja contenia moltes de les claus del futur Gaudí. L’edifici combina referències orientals, islàmiques, mudèges i mediterrànies amb una llibertat creativa poc habitual per a l’època. Les façanes, revestides amb ceràmica policromada inspirada en les flors de clavell que creixien a la finca original, anuncien ja la fascinació de l’arquitecte per l’observació de la naturalesa. Cada estança es converteix en un espai d’experimentació. Els colors, les textures, els jocs de llum i les solucions constructives mostren un arquitecte disposat a desafiar les convencions i explorar noves possibilitats expressives.

Moltes de les idees que apareixen aquí tornaran a sorgir, dècades després, en algunes de les seves obres més cèlebres. La coberta transitable, per exemple, troba a Casa Vicens un dels seus primers assajos i assolirà la seva màxima expressió anys més tard al terrat de la Pedrera. El mateix passa amb la integració entre arquitectura, decoració i paisatge, una constant que acompanyarà Gaudí durant tota la seva carrera.

Però si alguna cosa defineix l’experiència de visitar Casa Vicens és l’extraordinària riquesa artesanal que allotja. Gaudí entenia l’arquitectura com una obra total, on cada detall havia de contribuir al conjunt. Per aconseguir-ho, va col·laborar amb alguns dels millors artesans del seu temps i va convertir la vivenda en una autèntica exhibició de tècniques i oficis artístics. Ceràmica vidrada, ferro forjat, ebenisteria, pintura mural, esgrafiats i elements decoratius d’enorme complexitat conviuen en un diàleg constant entre art i arquitectura. A diferència d’altres edificis històrics concebuts des del principi com monuments, Casa Vicens va néixer per ser habitada. Després de la mort de Manel Vicens el 1895, la seva vídua va vendre la propietat el 1899 al metge català Antoni Jover.

La vivenda es va mantenir en mans dels seus descendents durant més d’un segle. Aquesta llarga història familiar forma part inseparable de la identitat de l’edifici. Durant dècades, generacions senceres van adaptar la casa a noves formes de vida, mantenint la seva funció domèstica. El 1925, l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez va portar a terme una ampliació per respondre a les necessitats de la família propietària. La intervenció va permetre que la vivenda continués evolucionant sense perdre la seva essència original.

De casa viscuda a patrimoni universal

El reconeixement internacional va arribar oficialment el 2005, quan Casa Vicens va ser declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO com a part de la inscripció de les Obres d’Antoni Gaudí. La distinció va confirmar una cosa que arquitectes i historiadors feia anys que assenyalaven: l’extraordinari valor d’una obra que va marcar l’inici d’una nova manera d’entendre l’arquitectura. El 2014, després de sortir al mercat, la propietat va ser adquirida per MoraBanc amb l’objectiu d’impulsar una restauració que tornés a l’edifici bona part del seu aspecte original. Entre 2015 i 2017 es va desenvolupar un procés de rehabilitació que va permetre recuperar espais, materials, policromies i elements decoratius ocults. Finalment, el novembre del 2017, Casa Vicens va obrir les portes com a casa-museu.

Notícies relacionades

Drons a la Colònia Güell

Tallers de rebosteria i rutes modernistes

Més informació

www.casavicens.org