L’exercici físic podria ser tan efectiu com la psicoteràpia contra la depressió, segons un estudi

Què diu exactament l’estudi sobre exercici i depressió?

La revisió, publicada a la Cochrane Library, analitza desenes d’assajos clínics i conclou que, en alguns casos, l’exercici pot reduir els símptomes depressius amb una eficàcia similar a la de la teràpia psicològica. L’evidència, però, és de certesa moderada, fet que obliga a interpretar els resultats amb prudència.

“Quan parlem d’evidència moderada, vol dir que hi pot haver algunes limitacions en els estudis inclosos, com ara risc de biaix, però també que és probable que els beneficis observats siguin reals per a moltes persones”, explica Andrew J. Clegg, professor i investigador de la Universitat de Central Lancashire (UCLan) i autor principal de l’estudi.

L’exercici com a opció terapèutica, no com a recepta única

Un dels punts clau de la revisió és que l’exercici s’ha d’entendre com una opció terapèutica més, no com una alternativa universal. “És una intervenció que es pot utilitzar sola o en combinació amb altres tractaments, però aquesta decisió s’hauria de basar en les preferències de la persona i en la consulta amb el seu professional de salut”, assenyala Clegg.

L’estudi no identifica perfils concrets de persones per a qui l’exercici funcioni millor o pitjor. “No vam analitzar característiques com l’edat o la gravetat dels símptomes, en part perquè hi havia molta variabilitat entre els participants dels estudis”, explica l’investigador. Tot i això, afegeix que és probable que diferents persones es beneficiïn de diferents intervencions, un fet que reforça la importància de la tria compartida entre pacient i professional.

Quin tipus d’exercici pot ajudar més

La revisió apunta que l’exercici lleu o moderat pot ser especialment beneficiós. Això inclou activitats com caminar a pas tranquil o ràpid, fer estiraments, anar en bicicleta, nedar, córrer suaument o fer exercicis de força adaptats. “El més important és que el tipus i la intensitat de l’exercici siguin una elecció personal, que resulti agradable i que es pugui mantenir en el temps”, destaca Clegg.

La sostenibilitat és clau. Tot i que alguns estudis analitzen l’adherència i el seguiment a llarg termini, les condicions dels assajos clínics no sempre reflecteixen la vida real. Per això, les guies clíniques insisteixen a prioritzar activitats que la persona pugui integrar al seu dia a dia sense pressió ni culpabilització.

Per què cal evitar missatges simplistes

Notícies relacionades

Un estudi reforça el vincle directe entre violència de gènere, abusos sexuals a menors i problemas de salud física y mental

Narcís Cardoner, cap de Psiquiatría del Hospital de Sant Pau: "Narcís Cardoner, jefe de Psiquiatría de Sant Pau: "Cap clínic amb experiència pot negar l'efectivitat dels antidepressius"

Els autors de l’estudi també alerten del risc de missatges mediàtics massa simplificats. “L’exercici no és adequat per a tothom. En alguns casos, les teràpies psicològiques, els tractaments farmacològics o una combinació de tots dos poden ser més apropiats”, recorda Clegg.

El missatge final és clar: tenir més opcions no vol dir restar importància a la teràpia o a la medicació, sinó ampliar el ventall de recursos disponibles. “L’exercici ofereix una opció de tractament per a les persones amb símptomes depressius, juntament amb les teràpies psicològiques i els tractaments farmacològics. La decisió sobre quina és la més adequada s’ha de prendre sempre amb un professional de la salut”, conclou l’investigador.