El rei Felip VI inaugura un MWC 2026 marcat per les tensions geopolítiques

Acompanyat pel president del Govern, Pedro Sánchez, i rebut pel president de la Generalitat, Salvador Illa, el monarca ha encapçalat l’arrencada d’un congrés que aquest any celebra el 20è aniversari a Barcelona i preveu tornar a superar els 100.000 visitants de més de 200 països. Entre les autoritats presents també hi havia l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i representants de l’organització com el conseller delegat de GSMA,John Hoffman.

La jornada ha començat amb la participació del rei en la conferència «Leading the future: Intelligent, inclusive and unstoppable», en què alguns dels principals executius del sector han debatut sobre el paper de les telecos en un context de transformació accelerada. El focus ha estat en com construir una «economia digital més dinàmica sense perdre de vista l’equitat i la inclusió».

En el col·loqui han intervingut directius de grans operadores com Orange, Vodafone, China Telecom o AT&T, juntament amb l’astronauta Tim Peake, en una taula que ha reflectit el pes creixent de la intel·ligència artificial en el redisseny del sector. El lema d’aquesta edició, ‘The IQ Era’, apunta precisament a aquesta nova etapa tecnològica.

Una tecnologia «ètica i humana»

La inauguració arriba tot just hores després del tradicional sopar oficial celebrat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), en què Felip VI va llançar un missatge dirigit a la indústria. El monarca va remarcar que la intel·ligència del futur no pot limitar-se a l’artificial, sinó que ha de ser «ètica i profundament humana», i va instar les companyies a anticipar riscos i garantir que el desenvolupament tecnològic contribueixi al bé comú.

Aquesta crida es produeix en un moment en què l’expansió de la intel·ligència artificial obre oportunitats econòmiques, però també interrogants regulatoris i socials cada vegada més rellevants.

Impacte de la geopolítica

Al seu torn, l’arrencada del congrés no ha estat exempt de dificultats logístiques. Les cancel·lacions de volsa l’Orient Mitjà, derivades dels recents atacs dels Estats Units i Israel contra l’Iran, han complicat l’arribada d’alguns congressistes procedents de la regió. Per això, diverses activitats previstes per a la jornada inaugural han sigut cancel·lades o modificades.

Entre aquestes, s’ha suspès una compareixença de la vicepresidenta de la Comissió Europea,Teresa Ribera, després que la presidenta de l’Executiu comunitari, Ursula von der Leyen, convoqués una reunió extraordinària del Col·legi de Comissaris. També s’ha vist afectada la participació institucional en alguns debats, com la de la vicepresidenta europea Henna Virkkunen, que no ha pogut assistir a una taula organitzada per Telefónica juntament amb la Comissió Europea.

Malgrat aquests contratemps, la Generalitat afirma que l’impacte està sent limitat i molt localitzat, ja que la majoria dels assistents internacionals ja eren a Barcelona abans de la recrudescència del conflicte.

Protestes per drets humans

En paral·lel a la inauguració, una seixantena de persones s’han concentrat a les portes del recinte per denunciar les vulneracions de drets humans vinculades al model tecnològic global. La protesta, convocada per diverses entitats, ha assenyalat la presència en el congrés d’empreses amb suposats vincles militars, especialment amb l’exèrcit israelià, i ha reclamat més responsabilitat a institucions i organitzadors.

Notícies relacionades

No és un adeu. És un fins aviat

Indra espera multiplicar per quatre la presència industrial el 2027

Els manifestants han format un passadís en un dels accessos al recinte entre pancartes i consignes contra grans tecnològiques i contra Israel, mentre exigien l’exclusió de companyies relacionades amb conflictes armats. També han posat el focus en les cadenes de subministrament de la indústria electrònica, i han denunciat l’impacte de l’extracció de minerals en països com la República Democràtica del Congo o el Sudan, on asseguren que es produeixen situacions d’explotació i violència.

Les organitzacions convocants reclamen l’adopció de criteris estrictes de diligència deguda en drets humans i medi ambient per participar en el congrés, en línia amb la normativa europea i els principis de les Nacions Unides, en un debat que guanya pes a mesura que el sector tecnològic amplia la seva influència global.