Nel González, Salud Mental España: "Les contencions es fan per falta de recursos, falta de voluntat i una cultura sanitària del passat"

Què és el Protocol addicional al Conveni d’Oviedo

El Conveni d’Oviedo inclou ara un Protocol addicional, que és un instrument que pretén regular els ingressos i tractaments involuntaris en salut mental. Segons el president de Salud Mental España, Nel González Zapico, aquest Protocol “ignora el canvi de paradigma que introdueix la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i empara una pràctica clínica que no escolta les persones ni respecta la seva capacitat de decidir com volen recuperar-se”.

Un retrocés en drets humans, segons Salud Mental España

Un dels principals drets en joc és el dret a la llibertat. Des de la Confederació denuncien que el Protocol dona cobertura a mesures que actuen de manera agressiva sobre les persones i que, lluny d’ajudar, poden empitjorar el seu malestar emocional. “Sabem que totes aquestes pràctiques tenen un impacte negatiu en la salut mental”, assenyala González Zapico.

Contencions, medicació forçosa i control

Quan es parla de coerció, el concepte no és abstracte. Inclou contencions mecàniques, químiques i també emocionals, com ara xantatges o pressions. Segons el president de la Confederació, “no són pràctiques terapèutiques, van en contra de la voluntat de la persona i no s’haurien d’aplicar”. Sovint, explica, s’hi recorre per manca de recursos i de professionals formats en desescalada emocional, però l’objectiu hauria de ser avançar cap a contencions zero.

Ser tractat contra la pròpia voluntat pot generar, segons González Zapico, frustració extrema i traumes difícils de revertir, afegint estrès posttraumàtic a una situació ja vulnerable. Organismes de Nacions Unides han advertit que la coerció en salut mental pot constituir tractes cruels, inhumans o degradants —i, en alguns casos, tortura.

El debat sobre autonomia i dignitat

Un altre dels riscos que assenyala González Zapico és la confusió entre cura i control. “S’ha normalitzat la idea que, si algú està malament, cal ingressar-lo”, afirma; “però cuidar bé una persona implica respectar la seva opinió i permetre-li triar com vol ser tractada”. Sense aquesta participació activa, la cura es converteix en una forma de control.

Un model alternatiu

Notícies relacionades

Una escriptora exposa el seu 'mètode' per sobreviure a la mort per suïcidi dels seus dos fills joves

Edat i territori: per què moltes morts per suïcidi es produeixen lluny del sistema assistencial

Davant d’aquest model, la Confederació defensa l’aplicació plena de la Convenció de l’ONU i un sistema basat en la dignitat humana, independentment de l’edat o del moment vital. Això passa per potenciar decisions anticipades, voluntats anticipades i estratègies de desescalada emocional. El problema, però, no és només de recursos: “hi ha una combinació de manca de recursos, falta de voluntat política i una cultura sanitària ancorada en el passat”, resumeix González.

L’oposició al Protocol addicional no és només estatal. Entitats europees com Mental Health Europe també s’hi han posicionat en contra i formen part de la campanya Withdraw Oviedo, amb què reclamen la retirada del text per considerar que pot vulnerar el dret internacional dels drets humans i augmentar les vulneracions en salut mental.