Per què els homes moren més per suïcidi: una bretxa que no és innata i creix amb l’edat

Aquesta continuïtat obliga a mirar més enllà del recompte anual i a preguntar-se què expliquen —i què no— les xifres quan es llegeixen des d’una perspectiva de gènere.

Una dècada amb el mateix patró de gènere

La persistència d’aquesta diferència al llarg del temps no apunta a una predisposició individual ni biològica, sinó a un procés que s’accentua amb el pas dels anys. “No parlem d’una predisposició biològica al suïcidi, sinó de processos socials que van acumulant-se al llarg de la vida”, explica Maria Jesús Rosado, sociòloga, comunicòloga i autora de l’estudi “El suicidio masculino: una cuestión de genero”. Segons aquesta mirada, el gènere no actua com un factor innat, sinó com una construcció social que incideix en la manera com s’afronten el malestar, la pèrdua o la demanda d’ajuda. “El que veiem no és una excepció estadística, sinó un patró estructural”, assenyala.

Com el gènere s’accentua amb l’edat

Quan les dades es desglossen per edats, la lectura canvia. En les franges més joves, especialment en menors de 15 anys, la diferència entre nois i noies és mínima. És a partir de l’edat adulta quan la bretxa s’eixampla de manera clara, fins a concentrar-se sobretot entre els 45 i els 74 anys.

En les franges més joves, especialment per sota dels 30 anys, la diferència entre homes i dones encara no és tan pronunciada com en edats adultes. Aquesta aparent paritat no implica, però, que el gènere deixi de ser rellevant. “A les franges més joves encara no apareix amb claredat la bretxa de gènere perquè assenyala Daniel J. López Vega, psicòleg, suicidòleg i president de l’associació Papageno. Segons explica, “elements com la soledat, la pèrdua de rols o la resistència a demanar ajuda tendeixen a acumular-se amb el temps”.

“Dir que el suïcidi és ‘masculí’ sense matisos pot ser enganyós”, adverteix López Vega. “El que mostren les dades és que el factor gènere no actua igual al llarg del cicle vital: es construeix i es consolida amb el temps”.

Més enllà de la força individual

Tant Rosado com López Vega coincideixen en un punt clau: el suïcidi masculí no pot explicar-se en termes de caràcter, fortalesa o decisió individual. Les dades apunten cap a una combinació de factors socials, emocionals i relacionals que afecten especialment els homes a mesura que envelleixen.

Aïllament social, dificultats per demanar ajuda, mandats de masculinitat associats a l’autosuficiència o al silenci emocional, i una menor vinculació als dispositius de salut mental apareixen de manera recurrent en la literatura científica. “El problema no és que els homes ‘no vulguin’ demanar ajuda”, apunta Rosado, “sinó que sovint no han estat socialitzats per reconèixer el malestar ni per expressar-lo abans que sigui extrem”.

Quan les dades són incompletes

Una altra limitació important és que les estadístiques oficials només recullen les morts, però no les ideacions ni les temptatives de suïcidi, que són molt més freqüents en dones. Aquesta absència de dades fa que la fotografia sigui parcial. “Sabem que hi ha més intents i ideació en dones, però això no apareix als registres de mortalitat”, recorda López Vega. “Si només mirem qui mor, ens perdem una part fonamental del problema”.

A aquesta limitació s’hi afegeix un altre angle encara invisible per a l’estadística oficial: el patiment emocional de les persones trans i no-binàries. “Sabem, per la pràctica clínica i per estudis qualitatius, que les persones trans i no-binàries travessen un risc emocional addicional pel sol fet de ser-ho, però no tenim dades sistemàtiques que ho permetin analitzar”, adverteix López Vega. L’absència de variables de gènere no binari en els registres de mortalitat fa que aquest malestar quedi fora del radar públic, tot i que és present en molts dispositius assistencials. Actualment, doncs, aquestes realitats no poden ser analitzades amb les dades de mortalitat disponibles

Què indiquen les xifres (i què no)

Les dades del 2024 no apunten a un canvi de tendència, sinó a una continuïtat: el suïcidi continua afectant majoritàriament els homes; la bretxa s’intensifica amb l’edat; i el gènere emergeix com un factor clau, però no prou per explicar el fenomen per si sol.

DEMANA AJUDA

Si tu o algú proper pateix idees suïcides,

Línia d’atenció a la conducta suïcida: 024

Telèfon de prevenció del suïcidi de Barcelona: 900 925 555

Xat Línia 024: https://www2.cruzroja.es/ca/chat-linea024

Fundació ANAR (infants i joves): 900 20 20 10

Notícies relacionades

El 40% de les dones amb problemes de salut mental han patit violència física o psicològica, segons un estudio

Descubreix el mètode PEPME de la psicòloga Maria José Valiente per fer front al consumisme nadalenc

CatSalut Respon: 061

Emergències: 112