Antoni Grau, psicòleg clínic: "La rehabilitació després d'un TCA no consisteix tant en recuperar pes, sino en recuperar vida"

“Els TCA són multifactorials. No són només un problema alimentari: afecten la identitat, les emocions i la manera com la persona es relaciona amb el món”, explica Antoni Grau, psicòleg clínic i membre del Clúster de Salut Mental Catalunya. Les persones que atenen, diu, arriben sovint “molt vulnerables, desconnectades socialment i amb patiment emocional intens”.

Els experts insisteixen en aquesta dimensió humana: “la rehabilitació no consisteix a recuperar pes, sinó en recuperar vida”. La persona ha de poder reprendre rutines, amistats, estudis o feina; ha d’aprendre a reconèixer què sent i què necessita; ha de tornar a experimentar la seguretat d’existir dins d’una comunitat. “Si només ens centrem en l’alimentació, perdem el 90% del que realment està passant”, resumeix Grau.

Ansietat, depressió, trauma

Aquesta mirada exigeix superar un dels grans problemes actuals: l’atenció fragmentada. La majoria dels usuaris acumulen ansietat, depressió, trauma o dificultats de regulació emocional. Tot plegat allarga els temps de recuperació i converteix les recaigudes en un element gairebé estructural del procés. Per això Grau defensa una atenció “radicalment interdisciplinària”, on psicòlegs, psiquiatres, nutricionistes, educadors i terapeutes ocupacionals treballin de veritat “a la mateixa taula” i no en compartiments estancs.

Estimulació magnètica

En paral·lel a aquesta mirada humana i comunitària, altres experts també posen el focus en les línies terapèutiques que comencen a obrir-se camí. Una d’elles és la neuromodulació, presentada pel psiquiatre Luis Beato-Fernández, que treballa amb estimulació magnètica transcranial per tractar circuits cerebrals relacionats amb l’estat d’ànim, l’ansietat i la percepció corporal. Beato és el primer a advertir que no es tracta “ni d’una solució màgica ni d’un tractament universal”, sobretot perquè els TCA tenen manifestacions tan diverses que és difícil identificar un únic símptoma a intervenir. Però sí que hi ha evidència creixent que la neuromodulació pot ajudar a desbloquejar situacions clíniques encallades, especialment quan hi ha depressió o ansietat associada.

Notícies relacionades

"De debò que aquesta manera de viure té sentit?" Els 'tres tenors' de la psicología responden a la pregunta 'esencial'

Allan Young, psiquiatre: "No substituirem els éssers humans amb apps. No substituirem el vincle"

Beato explica que aquesta tècnica no funciona de manera immediata ni uniforme, i que el criteri clínic és essencial per decidir quin símptoma es vol modular. En alguns casos, diu, permet reduir la impulsivitat, atenuar l’angoixa o disminuir la intensitat de les distorsions corporals. En altres, ajuda a rebaixar la càrrega emocional que impedeix avançar en psicoteràpia. Com passa amb qualsevol tractament emergent, els resultats no són automàtics, però obren una via real per a persones que no han respost bé als tractaments convencionals.

Mirada humana i científica

El missatge, tant de Grau com de Beato, no és oposar una mirada humana a la innovació científica, sinó integrar-les. Els TCA no es resolen mantenint la persona aïllada ni medicalitzant-la en excés. Demanen una atenció que combini vincles sòlids amb eines avançades; que defugi visions simplistes i entengui que la recuperació és llarga, irregular i profundament relacional. L’objectiu no és només que la persona mengi: és que torni a ocupar el seu lloc al món.