Depressió i idees de suïcidi, dues senyals d'alarma

Andrea explica que és sincera amb els pares i que quan li pregunten si ho faria una altra vegada, de vegades els ha dit que sí. Per això, han continuat guardant les pastilles. "Però ara fa molt de temps que no m'ho pregunta. S'ha convertit en un costum. Si m'ho preguntessin ara, els diria que no ho faria", descriu aquesta noia de 28 anys.

A l'audiovisual, que fa un seguiment a set persones amb depressió, la idea del suïcidi és una de les que recorren les reflexions d'alguns dels protagonistes. Dayana, de 21 anys, també parla sobre això ("havia llençat la tovallola"). I el més gran dels protagonistes, Juan Luis, de 83, admet també que ha pensat sobre això i que fins i tot li va proposar a la seva dona.

Un símptoma de gravetat

Diego Palao, psiquiatre i responsable del Pla PRESC de prevenció del suïcidi a Catalunya, explica que precisament el suïcidi és present en bona part de les depressions: "Totes dues qüestions tenen una relació molt estreta perquè la simptomatologia de la depressió és una tristesa profunda i una incapacitat per gaudir de les coses que es prolonga molt en el temps". En aquesta situació, afegeix el psiquiatre, “la sensació de desesperança porta a la idea que per viure així, la vida no té sentit”.

Clara Rubio, presidenta de l'Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi, ratifica que el vincle és molt directe, si bé "no tothom que té un trastorn depressiu mor per suïcidi, però la ideació sí que la viuen la gran majoria".

No treure-li importància

Per això, tant Palao com Rubio criden a no treure importància als primers indicis, els comentaris que pugui fer una persona amb depressió respecte a les idees de mort. "Qui trasllada aquestes idees reforça la idea que està patint molt, està expressant la recerca d'una solució al seu malestar, no busca cridar l'atenció, no vol treure's la vida sinó treure's el patiment", descriu l'activista.

"Cal escoltar, no prejutjar i no minusvalorar l'expressió dels sentiments, encara que siguin extrems", recomana Palao. "Hem de dir 'estic aquí, i t'ajudaré, com ho faríem amb qualsevol altra malaltia, hem de validar la possibilitat d'expressar emocions encara que siguin extremes, perquè així ajudem que aquesta persona mantingui una connexió emocional amb el problema". A partir d´aquí, acompanyar-la perquè rebi un tractament adequat.

Pel que fa a aquest tractament, d'aquesta ajuda, Rubio apunta precisament que "és el primer tema pendent, el de com assegurar-nos que quan existeix aquest malestar, aquestes ideacions, com fomentar la demanda d'ajuda, moltes famílies consideren que un professional no les sabrà ajudar, hem de trencar la barrera de demanar ajut i suport psicològic".

La falsa sensació de tranquil·litat

En una determinada fase de la depressió o de les idees suïcides, es pot produir una aparent recuperació física –la persona afectada ja té forces per sortir al carrer i recuperar certa activitat– i un cert estat de tranquil·litat. "La tranquil·litat és un senyal d'alerta, i incloc el meu cas personal: en les hores o els dies previs a la temptativa o la mort, aquesta persona està especialment relaxada, amb una sensació de pau que moltes vegades interpretem com que ha millorat, però en realitat el que passa és que ha passat de la ideació a la planificació, ha pres la decisió".

Com acompanyar

Palao també explica que encara que la família estigui les 24 hores al costat de la persona que pateix no es pot prevenir al 100% una temptativa, per la qual cosa una clau és tenir canals de comunicació, "que sàpiga que podrà comptar amb nosaltres en moments de desesperació". Hi ha fases en aquest procés en què, segons detalli el psiquiatre, sí que se l'acompanya. Però són fases relativament curtes. Una clau, insisteix aquest professional, és sempre donar espai i mecanismes de confiança i connexió amb la persona que pateix perquè pugui buscar ajuda.

Telèfons d'ajuda per a la prevenció del suïcidi:

024 (Atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat)

Notícies relacionades

Rebel·lió de mares amb fills adults amb trastorns greus: "El sistema no funciona"

Adrià Garbanet, psicòleg: "Les persones que s'atreveixen a explorar versions diferents de sí mateixes mostren major benestar"

061 (Prevenció del suïcidi del Departament de Salut)

900 925 555 (Servei de l'Ajuntament de Barcelona)