La psicología feminista visibiliza las formas más sutiles del machismo

“Les violències simbòliques són la base de totes les altres violències de gènere”, afirma Sara Morreres, presidenta de la Secció de Psicologia de les Dones, Gèneres i Diversitats del COPC. “Ara que ja sabem identificar les agressions explícites, hem d’examinar l’estructura que les fa possibles”.

Des d’aquesta mirada sistèmica, la psicòloga Alba Alfageme reflexiona sobre els mecanismes invisibles de control emocional i social que operen en la vida quotidiana. Laia Rosich, psicòloga experta en l'abordatge de les violències masclistes i membre de la Comissió Deontològica del COPC, analitza com les institucions poden perpetuar —o transformar— aquests patrons, i Elena Crespi posa el focus en com els mandats de gènere afecten la salut sexual i afectiva.

Violència institucional

El debat s’amplia amb les aportacions de les juristes Encarna Bodelón i Alexandra García, que denuncien la violència institucional i judicial que encara troben moltes dones quan busquen protecció. En paral·lel, les divulgadores Mara Jiménez (@croquetamente), Mamen Bueno (@mamapsicologa) i Isa Duque (@lapsicowoman) conviden a revisar els missatges simbòlics que reben les noves generacions sobre el cos, les relacions i el poder.

Desaprendre

Notícies relacionades

Leila Mohammadi, iraniana a Barcelona: "Intentes seguir amb la teva vida normal, però una part important de tu segueix allà"

Jordi Chicletol, comunicador: “Durant anys vaig confondre ser estimat amb ser celebrat”

“El masclisme no sempre és un crit: sovint és un missatge subtil que t’ensenya a callar o a agradar”, apunta Crespi, que insisteix en la necessitat de “desaprendre creences que ens semblen naturals, però ens limiten”.

Aquesta edició vol ser més que un espai de debat: una crida a mirar allò que sovint passa desapercebut, però modela el nostre imaginari col·lectiu. Des de la psicologia, les ponents reivindiquen una pràctica més conscient, crítica i transformadora, capaç de desmuntar els codis que sostenen la desigualtat. Com resumeix Morreres, “fer visible allò invisible és també una forma de cura”.