Manifest contra els xarlatans de la salut mental

La seqüència sol ser la següent: un oportunista parteix d'una experiència personal, encunya un terme —preferiblement, precedit d'alguna paraula amb aparença científica, com “síndrome” o “trastorn”, si és possible en anglès o japonès, que sempre aporta un aire de prestigi—, amaneix l'explicació amb alguna al·lusió a l'oxitocina, les en sèrie de comportaments comuns i propis duna gran majoria de persones. Amb això el còctel ja està servit i, a continuació, enregistra un vídeo de pocs minuts i el difon en alguna xarxa social. Al cap de poc temps, el contingut s'ha tornat viral i l'han vist milions de persones.

Sense cap base científica

Així, conductes com tenir canvis d'humor, oblidar-se la cartera, experimentar tristesa, moure les cames, brincar amb algun objecte, sentir-se aclaparat per la paperassa burocràtica, no recordar de tant en tant els noms, sentir eufòria, tenir somnolència, postergar una obligació avorrida, experimentar dies amb poca energia, perdre el fil ruboritzar-se, per posar només alguns exemples, es converteixen en quadres clínics de trastorns amb què moltes persones s'identifiquen. Deixen, a continuació, els seus diagnòstics de suposades malalties psicològiques i presumptes problemes de salut mental en mans de youtubers, influencers i altres xerraires que, sense cap base científica, eleven malestars subjectius, mals hàbits o defectes del caràcter a la categoria de patologia, disfuncions psicològiques, alteracions mentals o trastorn.

Síndrome de dèficit de naturalesa, síndrome de vibració fantasma, ansietat social, love-bombing, vibració elevada, relació kàrmica, gaslighting, electrosensibilitat, nomofòbia, persones amb alta sensibilitat (PAS), TOC light, síndrome de l'impostor, persones altament vibracionals, síndrome de la fatiga, text neck, síndrome de la sanació ferida, multitasking dissorder, persones altament intuïtives, individus tòxics, détox emocional, ghosting; nens indi, burnout espiritual, personalitats extremadament introvertides, sanació quàntica; síndrome del perfeccionista, subjectes altament funcionals; síndrome de l'ànima vella; procrastinació crònica, perfils narcisistes, TDAH autodiagnosticat, i un llarg —molt llarg— etcètera que en els últims dies desemboca a la flamant síndrome postavortament.

Com més surralisdta, més es viralitza

Com més estrany o surrealista sembli amb més rapidesa es viralitza. Sense el menor rigor ni suport científic, milions de persones acaben enlairant-lo, si més no, que a la categoria de veritat inqüestionable, quan en realitat no és més que l'experiència subjectiva o l'ocurrència d'algú amb el desig —o la pretensió— de generalitzar-la al conjunt de la humanitat.

No pateixen cap trastorn

En els darrers anys cada cop hi ha més casos que acudeixen a consulta el problema del qual es resol en una sola sessió. Passa amb molta més freqüència que abans. I encara que m'agradaria alimentar el meu ego pensant que és la meva gran eficiència amb què aconsegueixo ajudar les persones en tan breu lapse de temps, molt em temo que aquesta no seria la lectura correcta. Vaig perdre ja el compte de la multitud de casos que arriben angoixats fins a la medul·la pel que veuen o el que escolten a les xarxes o als mitjans. En sentir-se diagnosticats amb “malalties rares”, acudeixen a la recerca d'ajuda i tractament. I després d'una sola conversa, marxen alleujats de saber que no pateixen cap trastorn. Només que la vida és un camí de creixement i que tots tenim defectes.

El nostre deure vital i moral és identificar-los i esforçar-nos a polir-los i superar-los per mitjà de fulls de ruta pràctics. I cal veure el respir i el descans que suposa saber que no pateixes cap malaltia per gaire tremenda que sonés l'etiqueta que et van posar. I és que aquests falsos diagnòstics no són innocus. Afecten negativament la salut mental perquè ens distreuen de la cerca de principis que pugui augmentar, progressivament, una autèntica satisfacció amb la vida.

Buscar sentit

D'aquí ve la importància de commemorar cada 10 d'octubre el Dia Mundial de la Salut Mental perquè pot ser una jornada que ens recordi, entre altres coses, la necessitat de buscar un sentit valuós i elevat a les nostres vides i un horitzó de fins que ens confereixi valor a l'existència que no s'esgoti en l'efímer i el passatger.

Notícies relacionades

L'era del pacient: la salut mental deixa enrere el paternalisme mèdic

Thomas Hübl, psicoterapeuta: "Una societat que no afronta els seus traumes els converteix en patrons invisibles"

Davant la trivialització del malestar en forma d'etiquetes sense fonament científic, el que realment necessitem és reflexionar sobre com trobar un significat transcendent per a la nostra trajectòria biogràfica. Fer cas als discursos superficials i sensacionalistes, que deriven en cultes passatgers, acaba sempre igual: quan s'esvaeix la novetat o sorgeix la inevitable insatisfacció, les persones queden a la deriva a la recerca de la promesa següent.

Rosa Rabbani es doctora en Psicología Social i terapeuta familiar. Publica el gener Inmortales. Trascender la finitud de la vida (RBA). Col·labora amb SanaMent al consultori de parella.