Revisió de l’‘electroxoc’, una tècnica psiquiàtrica tan habitual com controvertida

Què és exactament la TEC

La TEC és un tipus de teràpia psiquiàtrica que consisteix a provocar una descàrrega elèctrica al crani d’una persona durant uns segons per generar una convulsió. La TEC es duu a terme col·locant elèctrodes al cap (de manera bilateral, als dos costats, o unilateral, normalment al costat dret) del pacient, després d’haver-li administrat anestèsia general i un relaxant muscular. La sessió dura dos minuts, es practica a l’hospital i hi intervé un equip de professionals mèdics. La durada de la descàrrega és de menys de dos minuts. La intensitat de l’estímul elèctric varia en funció del tipus de pacient. En alguns casos sí que s’observa físicament la convulsió i en d’altres no s’aprecia, tot i que s’estigui produint.

El tractament s’ha anat afinant en els darrers anys per minimitzar els efectes secundaris, mitjançant paràmetres com l’amplada de pols i la dosi d’estímul (ajustada a cada cas), cosa que permet començar amb dosis més petites. El pacient està monitoritzat: amb elèctrodes que controlen la freqüència cardíaca i la respiració, i també està sotmès a un registre electroencefalogràfic per comprovar la dosi d’estímul, que es mesura en mil·licoulombs, que és la mil·lèsima part d’un coulomb. El metge pot estar tocant el pacient durant el tractament i no rep corrent.

Què provoca

L’objectiu de l’‘electroxoc’ és generar un estímul a les cèl·lules cerebrals, les neurones. En concret, es tracta d’activar l’anomenada activitat sinàptica, és a dir, la connexió entre neurones. Aquest és el mateix objectiu que persegueix la psiquiatria mitjançant fàrmacs o altres mètodes com l’ús de psicodèlics, l’estimulació magnètica transcranial, entre d’altres. En suma, s’intenta actuar sobre sistemes de neurotransmissors alterats, sobre funcions alterades, d’una manera més ràpida que amb els fàrmacs.

A qui s’aplica

Els pacients més susceptibles de rebre aquests electroxocs són, segons la guia al respecte del Departament de Salut del 2014, les persones amb trastorns depressius, trastorns esquizofrènics i en fases de mania aguda del trastorn bipolar. També s’indica la seva utilitat per a psicosis delirants agudes i simptomàtiques, en determinades condicions de gravetat, malaltia de Parkinson, síndrome neurolèptica maligna, epilèpsia resistent i discinèsia tardana (moviments involuntaris).

Pel que fa a la depressió, està indicada per a casos de depressió greu amb símptomes psicòtics o sense, quan hi ha inhibició intensa, alt risc de suïcidi o ansietat/agitación importants i en situacions especials.

També s’aplica en casos de resistència als antidepressius. Intolerància als antidepressius. Depressió durant l’embaràs. Depressió en situacions somàtiques crítiques que requereixin una resposta terapèutica ràpida.

Pel que fa a l’esquizofrènia, s’aplica especialment com més agut és l’episodi i com més curta és la seva durada. En les formes catatòniques, es considera més eficaç que la medicació. En suma, per a casos d’esquizofrènia es considera —sempre segons la guia de Salut— especialment útil per a casos amb agitació greu o estupor catatònic, episodis aguts amb agitació forta i gran desorganització conductual.

Respecte a les persones en fase de mania aguda (en un context de depressió bipolar), es considera útil la TEC en persones que no responen prou al tractament amb fàrmacs o no responen ràpidament als tractaments o consumeixen dosis molt elevades de fàrmacs.

Quantes vegades s’aplica la descàrrega?

Habitualment es fan dues sessions setmanals. I el nombre estàndard és de sis a dotze sessions. Si el tractament és agut, es fan dues sessions de TEC a la setmana al pacient. I en altres casos es recomana espaiar les sessions i mantenir-la quinzenalment o un cop al mes. En moltes ocasions, el pacient va a l’hospital i torna a casa el mateix dia. Tant en TEC de manteniment com en situacions agudes.

Té efectes secundaris?

Sí, el més habitual és el cognitiu. Les queixes més comunes són la pèrdua de memòria. Sovint passa que les proves o tests donen uns resultats millors que les queixes subjectives dels pacients sobre la pèrdua d’una part de la memòria durant un temps. La meitat dels pacients es queixen d’aquesta pèrdua cognitiva, sobretot de la capacitat d’evocar records. Són dèficits lleus que milloren en aturar el tractament, segons els professionals. Pot existir, en definitiva, lapses de memòria que es mantenen.

És efectiva?

Els estudis que citen els equips de professionals que treballen de manera coordinada sobre la TEC indiquen taxes molt altes de resposta, especialment quan l’episodi del trastorn és agut, molt greu, amb símptomes psicòtics, idees de suïcidi, autolesions o persones que no ingereixen aliments. La resposta, la reducció de símptomes, pot arribar fins al 90%. I pel que fa a la remissió (la reducció del conjunt de símptomes), es citen investigacions amb percentatges al voltant del 50%.

Les taxes de remissió depenen, en tot cas, del tipus de patologia. Si la depressió és greu amb símptomes psicòtics, es pot aconseguir un 95% de remissió de símptomes. En depressions resistents, la resposta inicial arriba al 80% i la remissió del conjunt de símptomes se situa cap al 50 o 60%, segons els estudis. Són percentatges més alts del que aconsegueixen els fàrmacs, segons els professionals que apliquen la TEC. Una durada més llarga de l’episodi depressiu reduirà les possibilitats que la TEC aconsegueixi una resposta.

Els pacients recauen, a mitjà termini?

Notícies relacionades

Enric Palau, exdirector del Sónar: “Un concert em pot canviar la vida i una cançó em salva el dia”

La música tecno millora el benestar emocional de joves amb trastorns, segons un assaig

Sí. Els pacients que necessiten TEC i responen favorablement sí que recauen a mitjà termini en percentatges elevats (fins a dos terços, segons algun estudi), i els professionals, en aquest cas, recomanen una TEC de manteniment. Com passa en determinats tractaments farmacològics per a un episodi psicòtic, que requereixen medicació a mitjà i llarg termini. Es tracta de malalties cròniques i recurrents. Les persones amb recaigudes reben TEC de manteniment i això fa disminuir el nombre de recaigudes o les fa menys greus, sense ingrés hospitalari. També s’apliquen quan es detecten símptomes d’una possible recaiguda, per evitar-la.

Es fa amb consentiment?

Sí, el pacient signa un consentiment. Però també s’està aplicant en casos en què el ciutadà no està en condicions de decidir —per exemple, per un episodi psicòtic— i, en aquesta ocasió, l’autorització arriba de la família o, eventualment, de l’autorització d’un jutge.